'Brandbullying'

Al voltant del món de la moda i les marques, i en un moment tan complicat com és l'adolescència, els anglosaxons han batejat amb el nom de brandbullying un fenomen identificat últimament, especialment entre aquest col·lectiu. Fa referència a la pressió que reben els nens, i per extensió els pares, per comprar determinats productes i marques de moda a fi d'evitar que el nen sigui víctima del rebuig social, i fins i tot dels abusos i les agressions dels companys.

De fet, significa portar a l'extrem un fenomen que s'ha produït des de sempre, com explica Paulino Castells: "Hi ha nens que es poden sentir desplaçats si els companys porten determinada marca i ells no". Però en el cas del brandbullying , les coses van més enllà, fins a extrems preocupants. En aquest sentit, els experts recomanen que s'actuï amb rapidesa: com en qualsevol situació de vulnerabilitat, cal tallar d'arrel la font del problema i protegir les possibles víctimes. A més, és necessària una ferma tasca pedagògica dels docents i l'escola. I cal sancionar de manera proporcional els comportaments abusius. "Els pares han de transmetre als fills que el fet que la majoria portin una determinada peça de roba o objecte no significa que sigui la millor", indica el psiquiatre.

Un estudi de l'Unicef sobre la vida familiar a la Gran Bretanya, Suècia i Espanya ja posava de manifest la pressió creixent que senten els pares per comprar tot tipus de productes als fills (especialment de marques conegudes) amb l'objectiu d'evitar que se sentin exclosos del seu cercle d'amistats. Curiosament, l'estudi reflectia que aquest fenomen s'aguditza entre les famílies de rendes més baixes. Un nen britànic assegurava: "No importa que visquis en un cubell d'escombraries, si tens un iPhone t'acceptaran".