Boom de bessonades

Una frase ben tòpica. “Dos de cop i tens la feina feta”. És el que s’opina generalment sobre els bessons. Però el psicòleg Xavier Oñate (http://viucreix.com/ca) aconsella que la família reconegui com a ésser individual i diferenciat cadascun dels bessons. “No són una única entitat, i per això els han d’anomenar pel nom de cadascun, i no «els nens», perquè les criatures necessiten sentir-se individus, per molt que ho comparteixin tot”.

A l’hora de vestir-los, el psicòleg recomana fer-ho de manera diferent i, fins i tot, a partir d’una edat en què ho puguin raonar, preguntar-los-ho directament. “Sé que a les escoles, en general, el protocol marca posar-los en classes diferents si hi ha dues línies, i em sembla bé, perquè és una manera que els bessons tinguin el sentiment d’identitat pròpia”. Ara bé, “el caràcter dels bessons, com el de les criatures en general, és innat, no són els pares els que provoquen que siguin d’una manera o una altra”, sosté Oñate.

Mèdicament, Elena Carreras, cap del servei d’obstetrícia i medicina de la reproducció de l’Hospital de la Vall d’Hebron, sosté que “l’espècie humana no està preparada per a embarassos múltiples”. Tot i així, “les gestacions múltiples, sobretot de bessons, han augmentat perquè la llei permet que en les tècniques de fertilització in vitro s’implanti més d’un embrió, cosa que no passa en altres països, com els nòrdics, on només se’n permet un”, continua explicant la doctora. També “hi ha relació entre embaràs múltiple i edat avançada de la mare”. I d’aquí ve l’augment d’un 4% dels embarassos múltiples, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Concretament, l’any 2012 a Catalunya hi va haver 1.699 parts dobles i 24 de triples, de manera que 3.470 nadons van ser fruit de parts múltiples.

Alguns riscos

Elena Carreras alerta dels riscos que hi ha en els embarassos múltiples tant per als fetus com per a la mare, i tant en els casos que els bessons siguin bicorials (placentes diferents, que és el 90% dels casos) com monocorials (una única placenta, un 10% dels embarassos múltiples). Per evitar un dels riscos habituals, el part prematur, la doctora Carreras anuncia una innovació que l’Hospital de la Vall d’Hebron practica amb èxit, i que els ha permès allargar fins a sis setmanes més la gestació dels embarassos. “Es tracta d’un pessari cervical, que col·loquem al coll de l’úter de la mare”, diu Carreras, que també avança que estan a punt de publicar les dades d’implantació del pessari, una anella de silicona. “És una novetat molt bona, perquè és bàsic que es pugui arribar a la gestació completa”.

D’altra banda, en els parts, la doctora explica que sempre hi ha un dels dos fetus que mana, que és el que està col·locat cap per avall. “Per molt que el segon estigui de natges, un cop ha sortit el primer, el segon canviarà de posició, i sortirà, perquè el pas el tindrà més fàcil”. Ara bé, si tots dos estan de natges, “la cesària és la pràctica més habitual per evitar riscos”.

La Marga Martínez és mare del Francesc i la Laia, bessons de placentes diferents que a l’octubre faran 10 anys. “Des que eren a la panxa tenia clar que serien molt diferents, perquè sabia a quina banda es col·locaven l’un i l’altre”. La Laia no parava de bellugar-se, mentre que el Francesc sempre estava més quiet. De fet, “la Laia va arribar a trencar la bossa dues vegades, per la qual cosa vaig estar de repòs absolut la primera vegada, i la segona, va iniciar el part prematur, als 7 mesos”. Esclar, la Laia va ser la primera a néixer, amb tres minuts de diferència respecte del Francesc.

Ara, nou anys i mig després, el Francesc i la Laia continuen sent molt diferents. “La Laia és moguda, rebel, amb molt de caràcter”, mentre que el Francesc “és tranquil”. També són diferents respecte de les preferències intel·lectuals. La Laia destaca en els idiomes, en el domini de la lectura i de l’escriptura, mentre que el Francesc és un apassionat de les matemàtiques, de la ciència, de qüestionar-s’ho tot. A l’hora de fer esports, tampoc han tingut les mateixes preferències. “Ja m’hauria agradat, ja, perquè així hauria estat més fàcil portar-los a tots dos a fer bàsquet, per exemple, però no, la Laia ha volgut fer natació sincronitzada, i el Francesc, bàsquet”.

Grup propi

La Marga, que ofereix a les escoles l’extraescolar de robòtica educativa amb la metodologia LEGO Education, a través de la seva empresa, Sanoen, explica que hauria estat més fàcil que tinguessin gustos més semblants, perquè a l’hora de conciliar (“i no haver de fer tants viatges amunt i avall”) tot seria més fàcil, diu. D’escola, la família va tenir clar que en triaven una que tingués més d’una línia, perquè anessin a classes diferents. “Estan sempre tan junts, juguen tant tots dos, i tenen tanta complicitat, que vam pensar que els aniria bé que tinguessin el seu grup d’amics independent”.

L’Anna Lima, mare dels bessons Àlex i Hèctor (4 anys, de placentes diferents), també explica que els seus fills són molt diferents de caràcter. “L’Àlex és més pacient; l’Hèctor té més caràcter i s’enrabia més fàcilment”. Tant l’un com l’altre van començar a caminar al mateix temps, als 15 mesos, però amb tres dies de diferència perquè el primer que va començar va ser l’Àlex. El segon, l’Hèctor.

L’Hèctor i l’Àlex van vestits diferents. “No m’agrada gens fer-los anar igual, perquè a mi m’hi feien anar amb la germana gran, i no vull fer-los-ho”. I tots dos van a la mateixa classe, perquè l’escola només té una línia. “Un s’asseu més endarrere i l’altre més endavant”. La mare diu que tots dos fan la seva, però que tenen un sisè sentit per defensar-se. “Fan molta pinya entre ells dos, malgrat que després els pots veure que no estan pendents l’un de l’altre”. Tant a l’hora de dormir com per menjar, l’Hèctor i l’Àlex s’assemblen. “L’Àlex té més bona boca per a tot, i l’Hèctor rondina una mica amb alguns aliments, com la coliflor, però en general tots dos igual”. I a l’hora de dormir, a la mateixa habitació, i sense problemes.

Com un mirall

El Ricard i el Jaume Rafecas (57 anys, la mateixa placenta) no se n’amaguen: són semblants, molt semblants, en gustos, en aficions, en manera de parlar. “Fins i tot diem les mateixes expressions!”, comenten. Bé, hi ha una diferència, diu en Jaume: “Jo sóc més guapet!” Però el Ricard ho combat: “Jo, més atlètic i fort”. Riuen. Realment, fins i tot riuen igual. “Pensa que en el programa Idèntics, de TV3, vam quedar en posicions molt altes perquè la veu és el que ens fa més semblants”.

La relació estreta com a germans bessons té una explicació. Els dos germans van dormir junts a la mateixa habitació fins als 23 anys, quan el Jaume es va casar, i van compartir extraescolars fins als 16. “Fins als 14 vam anar vestits igual també, perquè ho decidia la mare. Però va arribar un dia que vam voler acabar la comèdia dels bessonets igualets”, diuen. A partir dels 16, el Jaume va començar a tocar la gralla, i el Ricard va continuar amb el futbol, un esport a què jugaven des de petits. “El Jaume sempre ha tingut oïda musical, però jo no”, reconeix el Ricard. A l’hora de triar carrera, van emprendre camins diferents -el Ricard, filologia anglesa, i el Jaume, geografia i història- i, per tant, van fer oficis diferents.

Ara bé, l’afició per la bicicleta encara la comparteixen i els uneix cada cap de setmana durant llargues excursions. I tots dos viuen al mateix edifici, perquè quan va sorgir la possibilitat de viure l’un al 2n pis i l’altre al 3r no s’ho van pensar. Tots dos tenen dos fills: el Jaume, nen i nena; el Ricard, dues nenes. I tots dos es giren pel carrer quan els diuen el nom del germà: “Si em diuen Jaume, i em saluden, jo hi corresponc”, diu el Ricard. “Jo faig el mateix”, afegeix el Jaume. I podrien explicar mil i una anècdotes sobre les vegades que els han confós pel carrer i els han parlat pensant-se que eren l’altre.

Sobre si és cert que els bessons tenen entre ells un sisè sentit, el Jaume pensa que sí. Els ha passat que han compartit estats d’ànim semblants, sense haver-s’ho comentat. “I la vegada que em vaig adonar que el Ricard se sentia com jo, vaig tenir clar que sí que existeix aquest sisè sentit”, conclou en Jaume.e