Ballem? Una activitat positiva per als adolescents

Ala pregunta "Què t'aporta el funky?", la Celia, la Teresa i l'Ana no saben què contestar. L'única cosa que tenen clara és que se senten bé ballant i que, en un futur no gaire llunyà, els agradaria fer d'aquesta afició la seva professió. Tot i que tenen 14 anys, estan segures que la dansa urbana està feta per a elles i que disciplines com el funky o el hip-hop conjuguen tot allò que busquen en el ball: exercici físic, bona música i una estètica amb la qual se senten identificades.

El mateix els passa a la María i al Raúl, dos joves de 17 i 22 anys, respectivament, que comparteixen escola i passió pel funky amb aquestes tres adolescents valencianes i que, des que van descobrir aquest tipus de ball, han canviat les sabates de punta per sabatilles d'esport, leggings i pantalons amples. Ells també aspiren a convertir la dansa en un modus vivendi -la primera com a ballarina, el segon com a actor de musicals- i, com elles, també es van introduir en el ball gràcies a la dansa clàssica.

Verónica Gallego, membre de l'acadèmia on es formen com a ballarins, el Dance Center Valencia, comenta que el recorregut que han fet la Celia, la Teresa, l'Ana, la María i el Raúl és molt habitual. Són molts els joves que, després d'anys estudiant dansa clàssica i contemporània, decideixen fer el salt a la urbana atrets pels ritmes i la imatge d'aquests balls d'origen nord-americà i, fins i tot, per programes de televisió com Fama, a bailar! I cada vegada són més els nens de 4 i 5 anys que, o bé perquè ho decideixen ells o bé per iniciativa dels pares, recorren al jazz i al hip-hop per iniciar-se en el món de la dansa i aprendre tant tècnica com disciplina.

Múltiples beneficis

"Moltes vegades els pares vénen perquè els nens ho demanen, i això és el millor. Si hi apuntes el teu fill no perquè ho demani i li agradi sinó perquè vols que faci una extraescolar, al final acabarà deixant-ho, no s'esforçarà a aprendre la tècnica...", explica Gallego, que, del món del ball i dels seus secrets, en sap, i molt. Treballa al Dance Center Valencia d'ençà que va obrir les portes, el 2010, i és deixebla de la directora d'aquest centre, la ballarina Verónica Mejía. És conscient de les dificultats que tenen els adolescents per compaginar ball amb època d'exàmens, però també del plaer que senten quan combinen les dues tasques i dels beneficis que els reporta. "La dansa urbana és una activitat molt sana que ajuda els adolescents a tenir autoestima, disciplina, responsabilitat, seguretat... I aquestes actituds es traspassen a altres àrees de la vida, com els estudis, els amics o a casa".

Però que ningú pensi que aquestes característiques són exclusives dels balls urbans. Gallego ho deixa clar des del principi i Pepita Amadó, directora del Centre Internacional d'Estudis de Dansa (CIED), de Barcelona, també. La responsable d'aquesta acadèmia de ball sap, per la seva experiència com a gestora d'un centre on conviuen dansa clàssica, dansa contemporània, modern fusion , jazz i hip-hop, i també com a mare d'una ballarina professional, que els beneficis físics i psicològics són els mateixos independentment del ball que es practiqui: quan són petits els ajuda a reforçar la psicomotricitat i, quan creixen i ja tenen control sobre el seu propi cos, és una excel·lent activitat per mantenir-se en forma, per expressar els seus sentiments a través del moviment i per adquirir confiança en un mateix, autonomia i sentit de la responsabilitat i de l'ordre.

"La dansa, sigui quina sigui, és una disciplina i com a disciplina implica portar un uniforme concret, el pentinat d'una determinada manera -monyo si són ballarines clàssiques, cua si fan hip-hop...- i arribar a una determinada hora per escalfar. Es donen una sèrie de pautes que, després, es transmeten als seus estudis, a la seva vida quotidiana; és a dir, fa que en les altres coses tinguin una disciplina", comenta aquesta professional, que explica que dansa clàssica i dansa urbana tenen el mateix nombre d'adeptes a la seva acadèmia i que, quan parla de ball a nivell amateur, fuig de la paraula competitivitat .

L'adolescent decideix

Autoestima, confiança o disciplina són alguns dels termes que Gallego i Amadó utilitzen per referir-se als valors que transmet la dansa als joves que la practiquen, però, què en pensen els psicòlegs? ¿És tan beneficiós el ball per als adolescents com indiquen els professionals de la dansa? Sí. Tant, que no dubten a recomanar-lo a nens i joves, sempre que es faci voluntàriament i amb la satisfacció personal com a recompensa.

"La dansa i el ball són activitats que, a més de ser físiques, són artístiques. El ball és rítmic i comporta descàrrega motriu, d'una banda, i, de l'altra, són moviments que, des de la impressió profunda en un mateix, expressen imatges i sentiments", explica la psicòloga mallorquina Sonia Cortejarena, que, de la mateixa manera que parla dels beneficis d'aquesta activitat, remarca la importància que els pares estiguin atents als desitjos i aspiracions dels seus fills i sàpiguen escoltar i acceptar les decisions que prenguin, independentment que tinguin com a resultat l'abandó d'aquesta activitat extraescolar o la seva professionalització.

Una manera de pensar que comparteix David Llopis, psicòleg esportiu, professor de la Universitat de València i director del curs Expert en coaching esportiu , organitzat per Florida Universitària (València). Segons aquest professional que està en contacte directe amb joves esportistes, la dansa, com qualsevol activitat esportiva, és idònia "per a la formació integral de futurs adults".

Però, perquè això passi, ha de respondre a una inquietud de l'adolescent que la practica i no a una inquietud dels seus progenitors. "Un aspecte important és que els agradi a ells i que realment el desig d'assistir a classes de ball sigui seu i no una imposició nostra. És important explorar quin tipus de motivació tenen. És a dir, si ho fan perquè l'activitat per ella mateixa els genera satisfacció o perquè pensen que, practicant aquesta activitat, tindran altres avantatges, com el reconeixement social, algun premi o més èxit. Moltes vegades ho fan per satisfer els pares", explica aquest expert. Llopis apunta a l'avorriment, la falta de temps per practicar altres activitats o un sentiment d'inferioritat en relació als companys de classe com a possibles causes perquè un jove decideixi abandonar la pràctica del ball. I, en aquest últim cas, afegeix: "És important fer-los veure els avantatges que té practicar esport i els progressos que estan fent. És a dir, ajudar-los a aprendre a centrar l'atenció en com millorar el que estan fent, i no a comparar-se amb els seus companys".