PAULA SEIJAS ROMERO

Assumir responsabilitats

Involucrar l’infant en les tasques de la llar afavoreix el desenvolupament motor, l’organització i la instauració d’hàbits

Fomentar l’autonomia des dels primers anys de vida és la base de l’aprenentatge, fa que els nins es mostrin més segurs d’ells mateixos i de les seves capacitats. En parlar d’autonomia, no només em referesc a l’acompliment de les activitats bàsiques de la vida diària, és a dir, aquelles dirigides a l’autocura, com ara la mobilitat, l’alimentació, el vestiment o la higiene. També m’agradaria fer referència a les activitats instrumentals de la vida diària, denominades “tasques de la llar”.

TASQUES DE LA LLAR

Aquestes activitats, a diferència de les bàsiques, requereixen una major complexitat cognitiva i motriu, estan lligades a l’entorn i impliquen la interacció amb el mitjà més immediat.

La pràctica de les feines de casa per part dels més petits té aspectes molt positius, com el desenvolupament motor, l’organització i la instauració d’hàbits i rutines. Quant a les habilitats motores, aquestes tasques ajuden en l’equilibri, en la coordinació motora, la bimanual i la ull-mà i en les habilitats manipulatives com l’agafada, la prensió i la subjecció d’objectes. En seria un exemple fer el llit. Pel que fa als altres dos aspectes, està comprovat que els nins que participen des de petits a la llar solen ser més organitzats i aprenen a crear hàbits, comparats amb nins que comencen en edat més avançada. Per exemple, organitzar les juguetes o bé la motxilla per anar a l’escola.

HÀBITS I RUTINES

Per tal que un infant se senti segur ha d’adquirir hàbits. Quan neix, no coneix l’ordre de les coses i per això hem de ensenyar-lo a organitzar la seva vida mitjançant horaris estables associats a rutines, és a dir, a través de les activitats que fa cada dia de la mateixa manera. Els hàbits són pautes estables de comportament que ajuden els nins a estructurar-se i orientar-se. És una conducta que es repeteix moltes vegades fins que arriba a formar part de les activitats diàries. És important perquè permet el desenvolupament de nins més autònoms i és necessària per a l’adquisició de nous aprenentatges. Els hàbits i les rutines es poden treballar des de casa.

INVOLUCRAR-HI EL INFANT

Existeixen tasques de la llar molt senzilles en què es poden involucrar els nins, d’acord amb el seu estat cognitiu i motriu. Alguns exemples poden ser els següents:

1. A partir dels dos anys, els nins poden començar a organitzar i guardar les seves juguetes, menjar sols, dur la seva roba a l’habitació, tirar coses al fems i fins i tot regar les plantes.

2. A partir dels quatre anys, comencen a vestir-se sols, poden posar la taula, donar el menjar a la mascota i fins i tot escurar els plats amb supervisió (en aquest cas, és més recomanable que siguin de material plàstic o PVC).

3. A partir dels sis anys, poden fer el llit, preparar la motxilla i organitzar l’escriptori.

4. A partir dels vuit anys, poden banyar-se sols, netejar el terra, tenir cura de la mascota i preparar el berenar o un altre plat senzill, amb supervisió.

5. A partir dels deu anys, poden fer neta la seva habitació, treure la mascota, estendre la roba i tenir cura de germans menors.

6. Finalment, a partir dels 12 anys, coincidint que arriben a un major grau d’autonomia i són independents en la realització de les activitats d’autocura, poden tirar el fems, anar a comprar i fins i tot cosir un botó.

RECOMANACIONS

Hi ha, tanmateix, certes coses que hem de tenir en compte:

Explicar la tasca. demanar-li que realitzi una tasca sense abans haver-lo ensenyat a fer-ho és un error. Cal tenir en compte que a nosaltres, els adults, ens sembla fàcil i senzill perquè els gestos per realitzar aquesta tasca estan automatitzats, però en el cas de l’infant no. Primer, hem d’explicar com es fa. D’aquesta manera, evitarem la frustració i també un possible rebuig a la tasca per no saber com fer-la.

Temps. Hem de donar-li temps suficient perquè aconsegueixi acabar la tasca i fer-li elogis en concloure-la.

Dividir la tasca. Les feines s’han de fer per parts perquè siguin més senzilles.

Adaptar la tasca d’acord amb l’edat. Quan són més petits les tasques han de ser senzilles i a mesura que van creixent i desenvolupant certes habilitats seran més complexes.