Fem un ‘reset’

Si Pompeu Fabra aixequés el cap descobriria amb sorpresa que una escola del Prat de Llobregat que duia el seu nom el curs vinent el perdrà per culpa dels mals resultats acadèmics. Ensenyament ha decidit, a més de canviar-li el nom per evitar la mala fama, substituir la directiva i tot el professorat del centre per mirar de corregir la situació. La mesura s’ha pres després dels mals resultats de les proves externes, que han fet que s’hagi d’intervenir amb aquesta contundència. El que trobo interessant de la notícia és saber si el curs vinent, amb el mateix alumnat, els resultats remuntaran ostensiblement. A les televisions que van tractar el tema més aviat van aparèixer mares que estaven contentes amb els professors del centre i insinuaven que el problema no se solucionaria amb un simple rentat de cara, ja que pràcticament cap família triava aquella escola com a primera opció. Com a docent, cal dir que una cosa és ser simpàtic amb els alumnes i una altra competent.

Mala imatge

No m’agrada que sortim als mitjans com a primers sospitosos del fracàs escolar. L’entorn social, familiar i econòmic és determinant per entendre tant el fracàs d’una escola com el seu èxit. De vegades és dur veure que la pitjor influència per als fills són alguns pares, familiars o amics. Això és molt difícil de fer entendre i més encara de canviar. Ara bé, jo he treballat en diferents centres de dificultat especial i normalment tenen professionals molt ben preparats. En aquests casos el contingut de la matèria no sempre és el més urgent. Sovint primer hem de formar persones per després treballar amb alumnes.

Precisament en aquests centres hi solen caure docents conscients de la importància de la seva feina. Els que no estan preparats simplement no duren. Per això em sobta que una de les mesures sigui canviar els mestres. Sí, en aquests centres la majoria de docents no hi duria els fills, segurament perquè saben que l’entorn i el nivell no sempre són els més adequats. Crec que tot això s’evitaria amb una altra distribució de l’alumnat als centres per evitar guetos i estigmes socials. Evidentment caldria invertir en espais, recursos materials i transport escolar. Si no, és normal que hi hagi escoles per sobre de la mitjana i d’altres, evidentment, per sota. Perquè el fracàs, massa sovint, va per barris.