La reforma Wert (i V)

Ningú no pot negar a l'administració el seu dret (i fins i tot, el seu deure) de tenir radiografiat permanentment l'estat del sistema educatiu. Ara bé, les radiografies, encara que poden ajudar de manera fiable a fer bons diagnòstics, no curen per elles mateixes cap mal. Dic això pensant que la primera avaluació externa afectarà els alumnes de quart de primària, i totes les dades ens diuen que en aquest moment ja ha fet acte de presència el nefast fracàs escolar, que és el llast més gran del nostre sistema educatiu. De fet, en els primers cursos de primària podem identificar ja amb moltes probabilitats d'encert quins alumnes fracassaran a l'ESO. Això vol dir que la reforma pendent que ens hauria de preocupar és la detecció precoç i prevenció dels alumnes que des del primer moment ja semblen anar encaminats cap al desastre.

Sembla evident que el ministre Wert té una confiança cega en les avaluacions externes. Dic que és cega perquè les dades internacionals no semblen donar-li suport amb la llum de l'evidència. Més aviat comprovem que si els docents consideren que l'avaluació vol millorar les pràctiques a l'escola, es mostren predisposats a revelar les seves dificultats, mentre que si consideren que tindrà conseqüències salarials, tendeixen a falsejar els resultats. Faríem un negoci desastrós si al mateix temps que l'obsessió per l' accountability s'està posant clarament en qüestió als Estats Units, la importessin aquí com a panacea per a tots els nostres mals. Com deia el governador de Califòrnia, Jerry Brown, "afegint un velocímetre a un cotxe espatllat, no el convertirem en un bòlid de Fórmula 1".