HORMONES, GUIX, ETCÈTERA

Menys pronoms febles i més lectures

Cada any, a principi de curs, en Benet es proposa d’aconseguir uns objectius ben concrets. Les seves classes serien un èxit, em diu, si aconseguís que els alumnes llegissin més i que els preocupés una mica més la seva expressió oral.

Comparats amb la quantitat de coneixements que l’administració proposa que s’adquireixin en qualsevol curs d’ESO o de batxillerat, els objectius d’en Benet semblen ben poca cosa. Li pregunto si pensa deixar de banda les subordinades de relatiu, la vida d’Ausiàs March o els pronoms febles, i em diu que ja ho veurà, que depèn del temps que li quedi després de dedicar-se al foment de la lectura i a despertar entre els nois l’interès per parlar bé.

Però en el foment de la lectura, com en tantes altres coses de la vida, les raons teòriques o els arguments racionals no són el motor del canvi. Per fomentar el reciclatge, la conducció responsable o la pràctica de l’esport, o per aconseguir que la gent deixi de fumar, resulten gairebé sempre més efectius els elements emotius que no pas els racionals. Som així. Les bones pràctiques s’adopten quan resulten un senyal de modernitat i civilització i afegeixen valor als que les adopten. Els nois no llegiran més perquè els diguem que gràcies a la lectura practiquen l’atenció profunda o milloren el seu coneixement de la llengua. La lectura ha de ser un espai d’intimitat, i és bo que cadascú se’l faci a la seva manera. Els valors emotius de la lectura els han de descobrir els alumnes, i sempre seran molt personals. Per això la lectura és tan difícil de fomentar.

Què farà en Benet? Els envoltarà de llibres, perquè està demostrat que llegeix més qui té més llibres a l’abast. Experimentarà. Tornarà a la lectura en veu alta. Els farà fer vídeos amb comentaris de llibres i els compartirà en un blog. Crearà un canal de YouTube per fer-los parlar de llibres i practicar, de passada, una expressió clara, que arribi a la gent. Els farà tenir un llibre al lavabo de casa perquè el llegeixin, de manera que la lectura sigui un acte tan íntim com fer caca. I el que no farà, em diu, és estovar-se, posar-ho fàcil, recomanar llibres senzills amb la pretensió absurda d’adaptar-se als lectors menys capaços. L’escola és un espai amb límits i obligacions, i de la mateixa manera que hi està prohibit fumar, és obligatori llegir. Els farà llegir més, encara que s’empipin els que creuen que obligar els nois a llegir és fer-los agafar mania als llibres.