La filosofia et farà trempar

Anem amb cotxe i ens aturem perquè el semàfor es posa vermell. Un tramvia creua per davant amb imatges de la sèrie del moment, entre les quals destaca la frase que la promociona: “La filosofia et farà trempar”. De sobte, aquest article se’ns escriu sol al cap. Fa poc ja vam redactar una reflexió sobre l’aula on actua el professor que és capaç de “liar-se” -com dirien ara- amb les mares d’alguns alumnes, però que “la lia” quan és hora d’actuar com a equip. Però el cas és que la frase ens porta a fer memòria d’allò que vam aprendre a les nostres classes de filosofia i no resistim la temptació de tornar-hi.

Amb el semàfor encara en vermell, ens passen pel cap les sentències que ens comentaven els nostres professors. Que si la filosofia neix de l’admiració que produeix en nosaltres el món i la nostra existència, que si és l’amor al saber, que si és una clarificació lògica dels pensaments, que si és un conjunt de regles pràctiques d’acció, una energia que ens porta a una vida feliç, que si és la ciència de la veritat, etc. Podríem continuar la llista, però per molt llarga que la féssim seria impossible trobar una sentència que la situés com a causa d’un fenomen com és la trempera.

Malgrat l’absència d’aquest reclam tan viril, alguna cosa ens devien aportar aquelles classes, perquè encara avui si algú ens preguntava per quin motiu ens va anar bé estudiar filosofia, respondríem alguna cosa així com que ens ha ajudat a fer-nos grans amb la necessitat de no donar mai res per definitiu, de qüestionar-nos allò que sabem i d’admirar-nos i d’esgarrifar-nos davant de l’espectacle que ens ofereix el món en què vivim. La veritat, per molt que ens hi esforcem, no veiem per enlloc la connexió de la nostra vivència amb la frase que exhibeixen els tramvies de la ciutat.

Potser sí que la vara més important que tenim avui per mesurar fins a quin punt una cosa és important és el membre viril (per cert, ¿la filosofia és només cosa d’homes?), però hem de tenir en compte que hi ha altres àrees del saber i que si tots abusem del mateix potser els deixarem físicament tan esgotats que no serviran per a res. Sort que el semàfor es va posar verd i que el tramvia havia desaparegut, perquè ja estàvem a punt de baixar per estampar-hi: “Quan arribis a Nietzsche no t’oblidis la Viagra”.