Somriuen? Bon senyal!

Estic esmorzant en una terrassa tranquil·la i bonica a l’aire lliure, en un país europeu. A la taula del costat hi ha una parella estrangera amb dos fills, una noia adolescent i un nen més petit. Ja és el tercer dia que coincidim i la noia, tots tres dies, ha fet cara de pomes agres, sembla no gaudir del lloc, de l’esmorzar, dels pares ni del germà. Curiosament, els pares no semblen superats per la situació. Se’ls veu calmats, sense indicis aparents de malestar. Conversen amb ella amb absoluta normalitat, encara que ella no estigui per conversar. Potser les vacances hi ajuden. Potser saben que no és res contra ells, que són actituds força comunes durant l’adolescència, tan meravellosa com estranya a vegades, i són capaços de prendre la distància emocional necessària per no embolicar la troca.

Penso també en la noia. M’imagino que deu estar plena de preguntes i d’emocions noves, de pors i d’il·lusions que encara no comprèn prou bé i que tem que no siguin compreses. I que deu trobar a faltar la seva tribu, els seus amics. Potser es lleva de mala lluna per tot això nou que li batega per dins i en algun altre moment del dia somriu. Me la vull imaginar somrient. No ens coneixem i no l’hi podré dir, però els nostres passos i mirades s’han creuat i li desitjo secretament que en algun instant, encara que sigui fugaç, se li il·luminin els ulls i la vida. Els somriures són sempre un bon senyal. Són la prova del nou de l’adolescència.

Quan parlo amb pares d’adolescents, els recomano que observin si els seus fills els somriuen als ulls en algun moment. I que es fixin com tracten altres persones pròximes que no siguin ells, com ara avis, tiets, mestres, amics de la família o criatures petites. Si els tracten bé, poden estar tranquils, per més que els confrontin. Vol dir que els seus fills són intel·ligents i fan la guitza a qui saben que poden i toca fer-la. Si es reserven les sortides de to i els despropòsits per als pares és perquè confien en nosaltres i saben que el nostre amor és un port segur. No patim si es rebel·len a casa però són capaços de somriure’ns des de dins i de ser amables amb els de fora. Significa que els hem fet aptes per sortir al món, i que podran fer-ho amb la tranquil·litat de saber que tenen un bon aixopluc a casa.