De nou, junts

El curs acaba de començar. El professorat de secundària tot just ha vist les cares dels nous i vells adolescents que habitaran les aules. Enmig de la feixuga tasca d'educar en temps de retallades i lleis absurdes, pensa com serà la seva feina els pròxims mesos. Com resoldre les discordances entre el que el sistema diu que ha de fer (lluny de la realitat educativa); el que els adolescents esperen de l'escola; el que la seva professionalitat li diu que hauria de fer, i innovar. Mirant les circulars oficials, té la temptació d'enviar el personatge de la gorra o la noia lànguida a visitar la consellera. Revisant el programa, medita com encarregarà una redacció inicial fent que escriguin cinc "piulades".

Han estat només unes hores de classe i mira de seguir una pauta d'observació que li permeti descobrir com són de diferents aquest any. Sap que s'educa d'acord amb les característiques de la persona i, per això, intenta esbrinar què mou ara les seves vides, les càrregues que porten a sobre, i també les noves experiències vitals. Té poc temps per arribar a pactes, perquè puguin sentir que són importants per al professor i perquè neixi alguna connexió entre el seu món i el desig de saber.

Formar persones

Coneix tot el repertori d'explicacions per identificar per què bona part del seu alumnat no està per la feina d'estudiar, fer els deures i aprovar. Sap distingir perfectament els companys que passen d'haver-se de preocupar de cap altra cosa que no sigui fer classe i posar notes; els que es refereixen als problemes de l'alumne per explicar el seu fracàs; els que consideren que les seves famílies fan impossible que treguin profit de l'escola.

Tanmateix, sap que aquestes causes no estalvien la preocupació per aconseguir que l'escola els sigui útil. Considera que ara una de les primeres tasques és mesurar distàncies i descobrir inadequacions. Parar-se a considerar si la distància entre tot el que proposava el curs anterior i les vides adolescents s'ha engrandir o escurçat, si la vella escola té un format en el qual poden encaixar o està davant d'una realitat de vies paral·leles que mai arribaran a coincidir.

Pensa com fer una escola on càpiguen la majoria dels adolescents. Encara creu en l'educació i, al final de curs, proves Pisa a part, li agradaria avaluar si ha contribuït a fer-los més persones, més competents, més sàvies i més solidàries.