Com una segona llar
PALOMA A. USÓ

Com una segona llar

Com una segona llar / PERE TODERA

La formació del personal, el projecte pedagògic, l’espai, la proximitat i un preu ajustat és en el que es fixen els pares a l’hora de buscar escola bressol

Deixar el fill per primer cop a l’escola bressol, especialment si és un nadó de pocs mesos, és una vivència que a molts pares els costa superar. Inicialment hi ha patiment per com ho viurà el petit, per si s’adaptarà, si s’enyorarà, si plorarà, si menjarà bé, si sabrà dormir sol i, sobretot, si s’ha encertat en la tria. De fet, molts pares anhelen que el seu fill es trobi com si fos a la seva segona llar. Hi ha molts factors a tenir en compte a l’hora d’escollir l’escola bressol -per a petits d’entre 4 mesos i 3 anys- i per això val la pena aplicar el sentit comú i analitzar a fons l’oferta, sigui pública, concertada o privada. El que els pares busquen en aquesta segona llar és que el personal tingui una bona formació i titulació, un tracte càlid i amorós cap a l’infant, que hi hagi un projecte pedagògic sòlid, una bona comunicació, un espai net, diàfan, ventilat, amb pati exterior, jocs variats i amb mesures de seguretat i proximitat amb la casa familiar. Ah! i, si pot ser, un preu ajustat.

Meritxell Garcia és mestra d’educació infantil, però va treballar deu anys com a educadora d’una escola bressol privada a Barcelona. Troba fonamental que una llar d’infants “tingui personal preparat i expert en l’atenció de nadons i petits, amb una ràtio adequada segons la llei, que es vegi que hi ha moviment i vida i que els infants fan diferents activitats, cadascun al seu ritme. És bo que hi hagi activitats dirigides, però també molt de joc lliure perquè els nens experimentin, amb un pati gran i segur, i que les educadores treballin tant en grup com individualment”. “Ha de ser un lloc on cada infants se senti especial”, argumenta.

El sistema públic -a Catalunya en mans de la Generalitat i dels ajuntaments- funciona amb preinscripció, assignació de plaça i posterior matriculació en funció de paràmetres com la renda, la proximitat, l’existència de discapacitats o de si la família és nombrosa, entre d’altres. Els preus són més ajustats -entre 150-250 euros, amb menjador inclòs- que els dels centres privats, tot i que l’oferta és molt limitada, davant d’una elevada demanda. En canvi, les llars d’infants privades es mouen en una forquilla d’entre 300 i 400 euros al mes -també amb dinar inclòs-, però sovint ofereixen uns horaris d’acollida i de tarda més amplis que les públiques. La preinscripció a les escoles bressol municipals i de la Generalitat d’arreu del territori català és del 2 al 12 de maig, i la matriculació serà del 12 a 16 de juny.

Per inscriure per primera vegada un infant en una escola bressol, el nen haurà de tenir, com a mínim, 16 setmanes a l’inici del curs escolar. I en cap cas es pot preinscriure un infant fins que no hagi nascut. Respecte a la ràtio, la norma diu que hi ha d’haver un màxim de 8 nens en un grup d’infants menors d’un any, 13 en el grup d’un a dos anys i 20 en la classe de dos a tres anys.

UNA TRIA GENS FÀCIL

La Sandra i el Pau són pares de l’Aniol, de vuit mesos, i es troben en plena recerca de llar d’infants a Sabadell. “La veritat és que aquests dies anem una mica estressats buscant la millor opció. Fins ara l’hem cuidat entre nosaltres i els avis, però jo he tornat a treballar i necessitem que al setembre comenci a l’escola bressol, per no sobrecarregar als avis”, diu la Sandra. “Tot i que ho tenim difícil, ens encantaria que entrés en una de les municipals, al Vapor Buxeda. Ens han encantat els espais, la feina pedagògica i el tracte als petits. Es nota l’experiència i l’amor, saben cuidar-los”, diu el Pau.

La doctora Esther Martínez, especialista en pediatria, apunta que l’inici de la llar d’infants és “un gran pas en la vida del nen o del nadó i un punt d’inflexió en el seu desenvolupament i maduració. En la majoria de les ocasions és un moment traumàtic per al fill i també per als seus pares, de manera que és fonamental fer una elecció responsable del centre on es portarà”. Considera molt important que l’escola “inspiri confiança als pares perquè li confiïn els fills amb la màxima tranquil·litat”. Abans de fer la tria, aconsella, “cal visitar les escoletes properes, parlar amb l’equip directiu, conèixer les instal·lacions i els educadors, els horaris, el mètode educatiu i les activitats que ofereix”. I recordar que a l’estat espanyol hi ha una normativa específica en temes de seguretat i higiene que cal complir. “S’ha de preguntar pel nombre d’infants que atén cada professional i si hi ha reforços a l’hora de menjar o de la migdiada”.

Els experts recomanen que hi hagi sales àmplies, on els nens puguin moure’s i jugar amb llibertat i un pati exterior com a espai complementari de jocs

La doctora veu convenient que hi hagi sales àmplies, on els nens puguin moure’s i jugar amb llibertat i que, si pot ser, hi hagi un pati exterior com a espai complementari de jocs. Considera que la relació del centre amb la família “ha de ser fluïda i s’ha d’informar diàriament de tot el que ha passat: com ha menjat la criatura, quin estat d’ànim tenia, si ha hagut algun problema...”. “Hi ha d’haver una relació transparent amb els pares, que han de poder entrar a les instal·lacions a deixar-lo i recollir-lo”, subratlla.

L’ADAPTACIÓ

L’adaptació a l’escola bressol és un dels moments més delicats per a tots plegats en l’inici de l’aventura. El més convenient és una entrada progressiva, d’unes poques hores (dues o tres) els primers dies i anar augmentant fins a completar la jornada en un parell de setmanes. Però cada centre educatiu té el seu estil propi i cada nadó hi respondrà d’una manera, en funció de l’edat i de si s’ha separat molt o poc dels pares. Martínez valora que tingui cuina pròpia: “És molt positiu, ja que els aliments es poden adaptar a les necessitats dels nens”. A l’hora dels àpats recomana que es treballin uns hàbits d’higiene i ordre, sempre tenint en compte les capacitats i les edats dels infants.