Paula Seijas

Petits moviments

Els infants desenvolupen una progressió de la seva habilitat motriu fina des del naixement fins a 8 anys

El desenvolupament motriu en la canalla / GETTY Zoom

L'adquisició de les habilitats motores durant el desenvolupament és un pilar bàsic que permet als infants executar tasques essencials com llançar, agafar i deixar anar objectes i utilitzar els estris adequats durant l'alimentació o eines escolars, com ara el llapis per escriure i les tisores per retallar.

Com més precisió i control de les mans es necessita per fer una tasca, més habilitat es requereix. Per exemple, perquè un nen es cordi els botons d'una jaqueta, necessita tenir una bona motricitat fina i per això abans cal desenvolupar una bona motricitat global. És a dir, no es pot demanar a un infant que cordi uns botons si no sap canalitzar les mànigues d'un jersei per posar-se'l.

Motricitat fina

La motricitat fina fa referència a un conjunt de petits moviments voluntaris,amb un propòsit, que es fan amb les mans i els dits. És el resultat d'una sèrie d'èxits aconseguits pel nen: moviments coordinats de les mans i dels peus, coordinació oculomanual, coordinació oculopedal, orientació espacial i lateralitat. Es pot dir que és el procés de refinament de la motricitat global, la qual abasta moviments més generals del braç.

A poc a poc, els infants desenvolupen una progressió de la seva habilitat motriu fina des del naixement fins a aproximadament 8 anys, sempre que no hi hagi alguna alteració en el neurodesenvolupament.

És en aquesta edat quan comencen a ser competents en la majoria de les habilitats motrius fines, però, com qualsevol facultat, el control manipulatiu amb precisió s'anirà guanyant amb la pràctica manual fins a arribar a ser adult.

Durant el desenvolupament

L'acció manipulativa comença quan el nen neix, amb el reflex prènsil, fins que va passant per diferents etapes. L'infant agafa objectes estimulant els receptors tàctils. La manipulació es dona sempre que el nen agafa i manipula objectes, fa prensions sobre pilotes d'espuma i altres textures, apila blocs petits, juga amb plastilina o argiles, etc. D'aquesta manera, la destresa manipulativa augmenta, des d'agafar i deixar anar objectes grans fins a utilitzar les pinces digitals (amb els dits, per exemple, agafar molles de pa) i fins i tot l'oposició del polze a la resta dels dits.

A mesura que el nen fa servir més bé les mans, la coordinació bimanual i la coordinació ull-mà millora i aprèn habilitats fines més complexes necessàries per a l'entorn escolar: escriure, pintar, dibuixar, retallar, etc.

Precedent a l'escriptura

La grafomotricitat està relacionada amb els moviments de la motricitat fina i la pràctica de l'escriptura. Serveix de base per a l'adquisició dels moviments i també per madurar les neurones de la percepció espacial. De fet, el control motor de les mans orientat a la grafia afavoreix l'estimulació de funcions cognitives com la percepció espacial (trajectòries, distàncies i direccionalitat), la coordinació oculomanual i fluïdesa.

En definitiva, la grafomotricitat afavoreix habilitats motores que permeten el traç de grafies orientades al control i desenvolupament de l'escriptura.

Intervenció

Hi ha nombroses situacions en què la destresa motriu està poc desenvolupada o alterada. Dos casos molt comuns són la disgrafia i la dispràxia.

Davant d'un retard o alteració en el desenvolupament de la motricitat, sigui motricitat global o motricitat fina, és recomanable acudir a un terapeuta ocupacional amb l'objectiu de poder disminuir el retard, millorar la destresa motriu o bé suplir dèficits.

Paula Seijas és terapeuta ocupacional