PAULA SEIJAS

El meu fill no agafa bé el llapis

“La subjecció en pinça és fonamental en el desenvolupament psicomotor de l’infant”, afirmen els experts

Si ens aturàssim un moment a observar en una classe la manera que tenen els alumnes d’agafar el llapis o el bolígraf, ens adonaríem de la gran varietat de subjeccions que ens podem trobar. En múltiples ocasions, els pares i professors es preocupen que agafin les coses de manera òptima durant la grafomotricitat, la qual influeix en el traç i està estretament lligada amb les habilitats motrius. Existeix una manera ideal d’agafar el llapis? Cal imposar a l’alumne aquesta subjecció si hi presenta clares dificultats?

PATRONS

La subjecció en pinça és un avanç fonamental en el desenvolupament psicomotor de l’infant i el seu desenvolupament avança de manera evolutiva seguint uns patrons (que no sempre són tancats, ja que hi pot haver algunes modificacions):

1) Presa cilíndrica o palmar supinada. Apareix aproximadament a l’any i mig i s’hi empra tota la mà (els infants poden agafar un llapis de color i fer marques en un paper). El moviment procedeix de segments proximals, és a dir, es mouen l’espatla i el braç per moure la mà, per això es diu que és una subjecció estàtica.

2) Presa digital pronada. Apareix entre els dos i tres anys. Els dits subjecten l’estri (llapis, colors...), l’espatla comença a ser més estable i els moviments procedeixen de segments més distals (colze i avantbraç). En aquest cas, la subjecció continua sent estàtica.

3) Pinça quadrípoda. Apareix entre els tres anys i mig o els quatre anys. Els quatre primers dits participen en la subjecció de l’objecte. En aquest tipus de pinça, el moviment procedeix del canell i de la mà, i hi ha major estabilitat respecte de l’espatla i del colze. És una subjecció estàtica que pot evolucionar a dinàmica.

4) Pinça trípoda. Es desenvolupa sobre els quatre anys i mig i es perfecciona fins als set. Hi participen els tres primers dits (polze, índex i cor, els quals es comporten com una unitat) i la subjecció és dinàmica.

PINÇA TRÍPODA

Aquest és el patró definitiu per subjectar l’estri. Es realitza agafant el llapis o una altra eina amb els dits índex i polze i recolzant sobre el dit cor; mentre que els dits anular i petit han d’estar plegats, per donar major estabilitat. Aquesta subjecció, en la qual els tres primers dits formen una unitat i el canell té major fluïdesa, facilita el traç a l’hora de realitzar la grafomotricitat.

La pinça trípoda no sempre arriba a desenvolupar-se però, no obstant això, es pot aconseguir una pinça funcional que permeti la subjecció del llapis durant la gramotricidad.

ACTIVITATS

Prèviament a la funció manual, es van desenvolupant un ampli nombre d’activitats variades, com gatejar, jugar amb plastilina, arena o altres textures, aixafar, agafar, abastar, tirar, empènyer, fer construccions, puzles o encaixables.

Per realitzar activitats de motricitat fina, són necessaris moviments de precisió relacionats amb els ulls, els dits i les mans (coordinació visuomanual, bimanual...). Mitjançant activitats premsores, es desenvolupen habilitats i destreses més bàsiques, les quals repercuteixen en el maneig i en la subjecció de l’estri. Aquestes activitats premsores aniran facilitant de manera natural la correcta subjecció del llapis, i es poden estimular, des de petits, amb materials senzills o casolans. Per exemple, amb unes pinces de cuina, uns pompons i un recipient, es pot estimular la subjecció en pinça col·locant els dits índex i polze (oposats) damunt la pinça i anar agafant pompons d’un en un i dipositar-los en una safata; a mesura que va guanyant precisió, es pot fer amb objectes més petits, per exemple ciurons.

TRUC

Quan l’infant té dificultats per doblegar o flexionar els dits anular i petit, s’hi pot col·locar una moneda o un cotó i demanar-li que ho subjecti amb els dits (anular i petit) i intenti que no li caigui mentre escriu.

TERÀPIA OCUPACIONAL

Si un infant presenta dificultats en la subjecció, la grafomotricitat i en la motricitat fina, ha de ser valorat per un terapeuta ocupacional. És important detectar-ho tan aviat com sigui possible, perquè pot ser indicatiu d’altres diagnòstics com el trastorn del desenvolupament de la coordinació o bé d’una disgrafia, els quals necessitaran una intervenció centrada en les necessitats de l’infant.