Fora de classe

La feina ben feta

La feina ben feta / PERE TORDERA Zoom

Hi ha una frase molt nostrada que afirma que la feina ben feta no té fronteres. Doncs bé, és una idea que intento inculcar sempre als meus alumnes. L’altre dia, al meu fill de vuit anys li va agafar per posar-se a escriure. Potser és perquè veu que a casa això ens agrada molt i volem fer-ho bé. El que més em va sorprendre, i em permetreu les floretes, va ser la seva actitud. M’anava preguntant si les paraules que volia posar les estava escrivint correctament, amb accents i apòstrofs. Primer ho va fer en brut perquè l’hi corregís i després ho va reescriure en net. Això que pot semblar simple o obvi, tant de bo em passés amb la majoria d’alumnes que tinc a secundària, fins i tot alguns de batxillerat.

Sempre que puc, aprofito els grups reduïts per supervisar el que escriuen. Els corregeixo les faltes de tot tipus, d’ortografia, de sintaxi o de coherència, i els torno a explicar la norma. Moltes vegades em contesten que els és igual, que així, malament, ja s’entén, o simplement que ells, per costum, mai posen accents o els noms amb majúscules. Tampoc vull carregar-li el mort als mòbils, que en certa manera han dinamitat totes les gramàtiques. El que vull plantejar aquí és l’actitud. Per fer les coses bé o fer-les malament.

Em passo moltes hores corregint les faltes dels exàmens perquè després no se les mirin. Evidentment els penalitzo en la nota, tot i que alguns no entenen per què ho considero tan important. Sempre els recomano que s’apuntin els errors, que s’estudiïn les faltes que van repetint. Però, per desídia, no em fan cas. També, quan els demano dossiers o treballs, en alguns casos la presentació és desastrosa. No es preocupen gens per oferir una portada endreçada i sense faltes. Quan el dossier és només un grapat de papers mig arrugats que treuen del fons de la motxilla, simplement no l’accepto.

Penso que els fills desenvolupen les maneres de fer que veuen a casa. Per part meva ho tinc comprovat. Això vol dir moltes coses. Sobretot que com a docents hi posem tot el que podem de la nostra part, però sols no ho aconseguim tot. Aquest país necessita persones que sàpiguen fer bé les seves tasques i amb el grau de responsabilitat que correspongui. Encara no ho saben, però la seva felicitat dependrà bastant d’aquest factor.