Descobrir món amb els fills

¿Us agrada viatjar però des que teniu fills heu deixat de fer-ho? ¿Potser se us fa un muntanya anar a segons quins països? ¿O us fa por el que pugui passar? Lonely Planet acaba de publicar la guia 'Viajar con niños', amb un munt d’idees de destinacions i amb informació pràctica i activitats infantils per descobrir més de 80 països d’una manera segura. Veure pingüins a la Patagònia argentina, descobrir els fiords noruecs, fer un trekking al Marroc o un safari fotogràfic a Kènia: propostes de tota mena que poden ajudar a escollir una destinació apropiada per a cada família.

Marc Ripol té tres fills i no ha deixat mai de descobrir món. No ho pot fer tant com li agradaria, però almenys fa tres o quatre viatges a l’any, més o menys llargs. En Marc és del parer que amb nens es pot anar a tot arreu, però considera que no cal anar a l’altra punta de món perquè la destinació no és ni de bon tros el més important: “Qualsevol lloc pot arribar a ser interessant”. Per a ell la vivència és el que realment et marca i sobretot poder-la compartir amb la família. “Al llarg del viatge tenim moltes estones per xerrar amb els fills i sorgeixen converses que a casa potser no tindríem”, explica.

Sandra Vicente, bloguera de viatges (My family passport), hi està totalment d’acord: “Descobrir nous llocs i cultures fa que anem creant records comuns que ens acompanyaran tota la vida. És una manera de compartir temps de qualitat en família, en què no estem pendents d’obligacions quotidianes com la resta de l’any”.

Cinc consells per viatjar amb canalla

• Cal alternar les activitats perquè el viatge sigui interessant per a tota la família.
• No hi ha visites imprescindibles. Si es va a París i no es pot anar a la Torre Eiffel, no passa res.
• És important involucrar els fills en el viatge des del principi fent-los participar de la planificació prèvia.
• No fer rutes ni trajectes excessivament llargs i, sempre que es pugui, viatjar de nit.
• Val més no pensar-s’ho dues vegades, fer les maletes i marxar!

PLANIFICACIÓ

El primer pas d’un viatge és escollir la destinació. I un cop triada cal començar a planificar. Cal fer-ho a consciència per evitar que el viatge es pugui arribar a fer pesat amb esperes o cues excessivament llargues o trajectes interminables.

Aquesta preparació prèvia és un molt bon moment per començar a involucrar-hi els fills. “Mirant mapes, llibres, guies... aconsegueixes crear-los expectatives i documentar-te”, diu en Marc. “Quan vam anar al Museu Van Gogh a Amsterdam -afegeix- prèviament a casa havíem mirat algun llibre sobre l’impressionisme i sobre la història del pintor i per què es va tallar l’orella. Va ser gràcies a aquesta informació prèvia que quan vam visitar el museu els nens van al·lucinar”.

En Marc i la May Borraz, la seva parella, impliquen els seus fills en el viatge tant com poden des del principi, fins i tot participen a l’hora de prendre decisions, com ara triar entre tres destinacions possibles o valorar quins museus poden ser més interessants de visitar. En un viatge a Roma que han fet recentment, van engrescar-los a fer una mena de tasca. Cadascú havia d’escollir algun lloc per visitar i preparar-se una explicació per fer in situ. La més petita, com que li interessa la mitologia, va triar la Fontana di Trevi, un altre el Colosseu i l’altre el Fòrum Romà.

La Sandra també té tres fills i tot i que encara tenen 10, 8 i 6 anys també procura involucrar-los en la preparació del viatge. “És important escoltar els seus interessos i anar adaptant les visites al que els crida més l’atenció”, assegura.

MENTALITAT OBERTA

Òscar Espinosa és dels que planifiquen molt bé els viatges. No viatja amb motxilla, però tampoc amb grans luxes. Confessa que va començar tard a viatjar, però que després de provar-ho no ha pogut parar. Ara té dos fills, de 2 i 5 anys, i des de fa un parell d’anys escriu un blog (Con peques se puede), on comparteix totes les aventures que viu pel món amb els seus fills i des d’on intenta “normalitzar el fet de viatjar amb nens” (d’aquí el nom del blog). Per a l’Òscar viatjar és una oportunitat de mostrar als seus fills que hi ha altres maneres de fer, altres cultures i idiomes, encara que sigui sense moure’s d’Europa.

“Els nanos recorden poc del lloc que han visitat”, assegura en Marc, però el viatge els aporta molt: “Una mentalitat més oberta, descobrir la diversitat cultural i diferents maneres de fer les coses”. Explica, per exemple, que al Marroc es menja molt amb les mans i aquí mengem amb coberts i cap de les dues maneres és incorrecta, cadascú té els seus costums.

La Sandra creu que viatjar és un complement per a l’educació dels nanos perquè els obliga a sortir de la seva zona de confort, adaptar-se a noves situacions i realitats. I això “els fa ser més flexibles i tenir més curiositat pel món que els envolta”.

DIFICULTATS I PREU

Tant en Marc com l’Òscar reconeixen que viatjar amb nens sí que “és una mica més complicat, però no molt més”, i assenyalen algunes de les principals dificultats: desplaçaments massa llargs, canvi d’alimentació i un excés d’equipatge. ¿Sou dels que quan aneu a passar un cap de setmana fora porteu maletes com si marxéssiu tres setmanes per si de cas? L’Òscar us aconsella: “Molt de compte amb els per si de cas!”

També fan algunes recomanacions sobre com fer els viatges més interessants per a tots els membres de la família. És bo anar alternant el tipus d’activitats perquè “si fas tres dies seguits de museus n’acaben farts, però si fas un dia de museus, un dia de parc aquàtic i un de baixada en caiac pel riu, tothom s’ho passa bé”, assegura en Marc. Segons l’Òscar, també és important que els nanos tinguin estones per jugar i per descansar.

¿I no és molt car viatjar tota la família? “Viatjar sempre és car però no ho és tant com la gent es pensa”, diu en Marc. Desplaçar-se en cotxe permet adequar bastant el viatge al pressupost perquè te’l pots fer a mida. A més, “si vas més just pots anar a càmpings o albergs i cuinar-te tu mateix, i si tens més pressupost, pots anar a restaurants i hotels”. Sigui com sigui, també és una qüestió de prioritats: “Els meus fills saben que nosaltres no ens gastem diners en mòbils d’última generació ni en roba de marca perquè preferim gastar-los en viatges”. Això sí, planificats amb temps i buscant ofertes.

Llibres i blogs de viatges

Per a Marc Ripol i May Borraz viatjar va començar sent una afició i ha acabat convertint-se en la seva professió. Tots dos són periodistes de viatges, col·laboren en revistes com Altaïr, Rutas del Mundo, Navegar... i han escrit diversos llibres. Arran de la seva experiència com a família viatgera, tot just ara acaben de publicar '¿Cuánto falta? Viajar en coche con niños por Europa' (Alhena Media). El llibre proposa una vintena de rutes per diversos països: Alemanya, Dinamarca, França, Suècia, Itàlia, Holanda, Portugal... I també n’hi ha de més a prop: les Balears, l’Aragó, Euskadi, Catalunya... Són recorreguts més o menys llargs, però sempre distàncies raonables per fer amb nens. “A Europa hi ha rutes molt interessants i molt fàcils de fer que pretenen animar les famílies a viatjar i sobretot a disfrutar molt junts”, diu en Marc. Sandra Vicente és bloguera de viatges (My family passport ) i té milers de seguidors. Ja fa cinc anys que va començar a publicar a la xarxa el recull dels viatges que anava fent amb la seva família perquè l’ajuda, diu, “a seguir viatjant” quan són “a casa”. Per a Òscar Espinosa compartir les seves experiències també s’ha convertit en una de les seves principals aficions. Des de fa més de dos any té un blog ( Con peques se puede ) on explica els viatges que fa en família per intentar normalitzar el fet de viatjar amb nens.