Així fa de mare
Sofía Fournier

“El món no frenarà perquè tinguis un fill”

Ginecòloga i mare del Nico i la Inés, de 7 i 5 anys. Ha escrit ‘¡Voy a ser mamá! ¿Y ahora qué?’ (Libros Cúpula), on comparteix experiències sobre l’embaràs i resol dubtes mèdics sense dramatitzar. El seu blog és www.unamamiquesemima.com

Sofía Fournier és ginecòloga / CRISTINA CALDERER Zoom

Estava casada, tenia dos nens, tot era meravellós i perfecte. Però quan els nens tenien tres anys i mig i un any i mig, vaig haver d’encarar un divorci. El meu marit se’n va anar amb una altra dona. Va ser una crisi molt dura.

Entenc.

Més que trencar-se’m el cor, se’m va trencar l’esquema vital. De sobte se’m va desmuntar la vida sencera. Tant de temps estudiant la carrera de medicina, preparant el MIR, tant esforç... i quan semblava que ja tenia tot el que m’havia proposat tenir, tot va saltar pels aires. Però veure aquells dos nens tan petits em va obligar a fer el que calia fer. Només tenia dues opcions: enfonsar-me o tirar endavant.

Com vas tirar endavant?

Una amiga em va proposar fer un curs d’autoconeixement personal. També vaig començar a fer coaching i em vaig endinsar en el món digital. Així neix el blog i després el llibre.

De què hi parles?

De com de difícil resulta afrontar la maternitat en solitari. El nom del blog ja ho diu tot: per cuidar els fills, abans tu has d’estar bé. He vist en els meus fills com, a mesura que jo he estat millor, ells també ho estaven.

Fas servir un concepte que m’agrada: 'slow mum'.

Una dona no pot pretendre que el món s’aturarà perquè pugui tenir un fill. Ella ha de decidir quan baixar del món i, passat un temps, ja hi tornarà a pujar. Ara, d’una manera o altra, miraculosament, els nadons acaben encaixant en el món.

Com va afectar el divorci als nens?

El gran, que sempre havia sigut dels més simpàtics i comunicatius de la classe, es va tornar introvertit. La nena era petita per notar res.

¿Seria un nen diferent si no us haguéssiu separat?

El veig més prudent. És un nen molt sensible. En el cas de la nena, com que era tan petita, la seva personalitat no ha patit cap canvi. Ha crescut com havia de créixer.

I tu, hauries sigut una mare diferent sense el divorci?

Potser més convencional. No m’hauria saltat segons quines normes. Hauria sigut més estricta en tot. Si un dia arribem a l’escola a les nou i deu, no passa res: prefereixo estar més estona amb ells. Si hagués seguit vivint en parella, possiblement m’hauria tocat fer el paper de policia dolent. Ara, quan toca, poso límits, però altres cops me’ls salto i cap problema.

Què et va sorprendre dels teus embarassos?

L’estat d’alegria, d’eufòria. Em sentia pletòrica. En cap moment em va passar pel cap que hi pogués haver res que anés malament. Malgrat ser ginecòloga i saber tot el que podia anar malament, no vaig patir gens. Fins i tot ara, quan els nens han estat malalts, sento que tot anirà bé.

Què et costa?

Després de la separació, quan encara no estava prou bé, sentia que perdia fàcilment la paciència, i no podia ser. Ara, el que em costa a vegades és quan la nena em planta cara, perquè té molt caràcter i a vegades és dur. Però m’encanta com és ella. No li agraden les princeses ni el rosa. Si s’ha de disfressar, prefereix ser Batman o Chewbacca.