Roger Canals: “Es pot disfrutar improvisant”

A casa, els nens es desperten i se’n van a dormir amb música. Al menjador hi ha una guitarra sempre a punt i a l’estudi hi tenim una bateria, un teclat, un baix, ukeleles, un caixó, més guitarres i un merder d’instruments de percussió. Sovint, quan estic estudiant, agafen els instruments i ho convertim en una jam.

Com fas que els nens tinguin un vincle especial amb la música?

Per a mi la música és emoció i aquest és el vincle. El que ens connecta és l’emoció. Això és universal. La millor manera de potenciar-la és transmetent-la sincerament.

¿S’assemblen el jazz i la paternitat?

No soc un expert en improvisació però l’entenc com el flow, l’art de fluir. A partir d’un ritme i un tempo es tracta de surfejar, combinant elements harmònics, melòdics, rítmics, lírics i ambientals, obeint certes lleis de combinatòria o desobeint-les. Amb els fills he descobert que podem disfrutar improvisant si hi ha una estructura mínima que ho sosté tot. Hi ha dies que tot és fàcil i d’altres en què ningú connecta i cal moooolta paciència. Llavors algú ha de recordar i fer executar les normes de joc. Com en qualsevol banda.

Què està resultant més complicat del previst?

Estar més present en tots els moments. Sovint tinc el cap ple de soroll i costa disfrutar conscientment del moment present. I els nens es fan grans de seguida. Fa temps que faig meditació. A vegades costa viure positivament.

Què és el TEA?

Trastorn de l’espectre autista o trastorn generalitzat del desenvolupament. En Jan és una persona amb Asperger.

Què implica?

És una condició innata que fa que el cervell no segueixi les pautes de desenvolupament que es consideren normals, i això fa que en Jan tingui algunes singularitats, com ara un interès social reduït, conductes obstinades, hipersensibilitat i una descodificació particular de la realitat. En Jan sempre ho qüestiona tot amb la seva singularitat, i això incomoda. Jo l’anomeno en Peter Jan, una mena de nen galàctic, que sovint em desmunta la transcendència de les coses quotidianes. Visca el dret de viure també amb la seva mirada!

Cal ser pare d’una manera especial pel fet de tenir un fill amb TEA?

No, només cal tenir ganes d’estimar-lo i ser-hi. En Jan té dissenyada tota una estratègia pedagògica. És una acció conjunta entre família, mestres, pedagogs, psicòlegs, psiquiatres, logopedes i amics. El suport de l’escola ha sigut crucial.

Com sou feliços?

Jugant a futbol a la plaça, portant amics i amigues a casa, fent el clàssic pel·li & pizza divendres al vespre, anant a casa els avis. Amb en Nil ens la tenim jurada al ping-pong. Diumenge al matí a en Jan li encanta fer guerra de coixins i acabar amb una xocolata desfeta de reconciliació. Sobretot ens agrada llegir i cantar abans d’anar a dormir. Tant en Nil com en Jan tenen la seva cançó -Peter Jan i Afro Blau - i gairebé cada vespre em demanen que les canti. A casa l’última cosa que s’apaga després del llum és l’últim acord de la guitarra.