FAMÍLIA
TONI CERDÀ
Psicòleg

Un camió a la nina, una pepa al nin

Si ho pensam un moment, ens adonam que ja procuram diferenciar nins i nines des que neixen: rosa per a elles i blau per a ells

Ens plantejaríem fer dos regals així? O ho faríem a l’inrevés? Si ho pensam un moment, ens adonam que ja procuram diferenciar nins i nines des que neixen: rosa per a elles i blau per a ells.

ROLS DE GÈNERE

Els rols de gènere són el conjunt de funcions i activitats que esperam de qualcú en funció del seu sexe. Depenent de les pròpies creences, i dels estereotips socials, actuam amb els infants des del principi d’una manera o una altra, cosa que acaba determinant les seves accions futures i també funcions que més endavant, en ser adolescents o adults, assumiran naturalment. Prova d’això és que majoritàriament s’assumeix (encara) que les dones són les responsables de criar els petits o de tenir cura dels seus majors i de la majoria de feines domèstiques. I els homes són els responsables de treballar fora de casa, d’aportar doblers a la família... Realment això actualment està canviant molt i s’estan superant molts estereotips, però encara queda camí. I aquí un exemple: en una família on treballen pare i mare fora de casa, qui diríeu que amb més probabilitat quedaria a casa per cuidar del petit que s’ha posat malalt? O qui demanarà una reducció en la jornada laboral si la situació familiar ho exigeix?

Tot el nostre entorn influeix en la definició d’aquests rols. Gran part de la publicitat enfocada als infants ajuda a mantenir aquests estereotips socials: el de situar les nines a l’àmbit domèstic, i fomentar el desenvolupament i creativitat dels nins. Si parlam de juguetes, el ventall més ampli d’articles per a nines està format per pepes, que han de cuidar com si fos el seu bebè, cuines o jocs per cuinar, o també sets de maquillatge i perruqueria. Jocs domèstics i més tranquils, perquè les nines ja ho són, més calmades. D’altra banda, si els destinataris són els nins, hi haurà vehicles, jocs d’aventura o de construcció. Jocs més actius, per què ja sabem que als nins els agrada més moure’s.

LA ROBA TAMBÉ HI INFLUEIX

Encara que sigui de manera poc conscient, també contribuïm a crear distincions amb la roba que els posam. Com vestim un nin que ha de començar a l’escoleta a tres anyets? Segurament que de manera còmoda, esport, perquè pugui córrer, botar, jugar amb la pilota. En canvi, la nina (probablement la germana del nin del qual hem parlat) hi anirà ben vestida, coqueta, perquè “la meva princesa ha d’anar guapa”, com les altres. Aquest vestit no li anirà gaire bé per córrer, però és igual, perquè tanmateix les nines no ho solen fer, això.

Les disfresses són un bon símptoma del que parlam. Primer les escollim els pares i després els nins, influïts per la darrera pel·lícula o sèrie de moda. Elles, de princeses, guapíssimes i maquilladíssimes, esperant que les rescatin. Qui? Clar, els herois. Ells es disfressen de Superman, de xèrif o de pirata, perquè fan coses molt difícils i interessants.

Quan tornam adults, tendim a mantenir diferències. Hi ha activitats, feines i maneres de comportar-se que són d’home i d’altres, de dona. Podem provar que això és un fet amb un llistat de professions i tasques i que cadascú decideixi si ho associaria més fàcilment a un sexe o a un altre:

  • Mecànic de cotxes
  • Educador infantil
  • Cosmètic
  • Xofer d’autobús
  • Bomber
  • Modista
  • Infermeria
  • Àrbitre
  • Secretaria de direcció
  • Direcció

El fet és que algunes d’aquestes professions s’associen de manera molt estreta a un dels dos sexes i gairebé es fa estrany pensar que sigui d’una altra manera. A que és difícil imaginar un home atenent el telèfon i organitzant l’agenda de la directora de l’empresa?

SITUACIONS QUOTIDIANES

Per acabar, potser és interessant notar algunes situacions quotidianes que, encara que estan molt normalitzades, contribueixen a mantenir aquestes diferències. Fets com obrir la porta a la teva companya i deixar-la passar, i que et sorprèn si passa a la inversa; “ajudar” la dona amb les tasques de casa, donant per fet que són les seves feines; que el cambrer, sense consultar-ho, doni per fet que el cafè tot sol és per a ell i la infusió per a ella... i que paga ell. I que tot això, i segurament sense voler-ho, és el que transmetem als nostres fills.

Recomanació

'Les princeses també es tiren pets'. Conte d'Ilan Brenman i Ionit Zilberman.