Inés Compte

Primers signes de l'autisme

Les manifestacions del Trastorn de l’Espectre Autista són tan variables i diferents com cada persona diagnosticada

Primers signes de l'autisme / GETTY Zoom

Els Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA) són un conjunt d’alteracions del neurodesenvolupament que afecten principalment la comunicació i el llenguatge i la interacció social, i està relacionat també amb la presència de patrons de comportament, interessos o activitats restringides i repetitives.

Els primers signes del TEA comencen a manifestar-se abans dels 3 anys. A partir dels 18 mesos comencen a evidenciar-se els primers senyals, tot i que des dels primers mesos de vida ja podem trobar aspectes destacables que no apareixen en el seu desenvolupament o que no es manifesten de la manera esperada. Ara bé, les manifestacions són tan variables i diferents com cada persona diagnosticada i per això es parla d’un continu, d’autismes o d’espectre de l’autisme.

Tot i que és un dels trastorns més freqüents de la infància, és a la vegada dels més desconeguts. La seva complexitat i els mites que l’envolten fan que sigui complicat detectar-lo i comprendre’l.

Els primers signes es manifesten durant la primera infància i la seva detecció primerenca és fonamental per poder rebre un diagnòstic i poder iniciar un tractament. Els estudis demostren que la intervenció terapèutica primerenca millora les habilitats comunicatives, socials i cognitives dels nins petits amb signes de TEA, reduint-los i millorant el pronòstic i la qualitat de vida d’aquestes persones i les seves famílies.

PRIMERS SIGNES D’ALERTA

Els primers signes d’alerta solen aparèixer entre els 12 i els 24 mesos:

  • No respon amb un somriure social.
  • És molt tranquil o molt actiu.
  • No reacciona quan arribam.
  • No mostra interès per altres infants.
  • Mostra poc contacte visual.
  • És molt independent.
  • No assenyala per demanar allò que vol.
  • No mira per compartir allò que li agrada o li crida l’atenció.
  • Riu o plora sense motiu aparent.
  • No respon quan el cridam pel seu nom.
  • Sembla que no escolta.
  • Sospitam que hi ha problemes d’audició.
  • Ha perdut habilitats prèvies (ha deixat de dir les primeres paraules, d’assenyalar...).
  • No imita gestos o accions.
  • Juga amb els objectes de manera repetitiva (gira peces dels encaixos, rodes o pilotes, mira els objectes com cauen al terra, alinea les juguetes o altres objectes...).
  • Presenta poc joc simbòlic (xerrar per telèfon, engronsar una pepa o donar-li menjar, jugar a cuinar...).
  • Té una alta o baixa reacció a determinats sons, textures, olors o sabors (es tapa les orelles, tanca els ulls, rebutja algun material, ensuma objectes...).
  • Mou repetitivament les mans, els dits o els braços.

Ara bé, no tots els al·lots amb TEA presenten els mateixos signes, ni sempre es presenten tots els esmentats. No existeix un comportament únic que pel fet de presentar-se ens digui que aquell infant té TEA. Tampoc al revés, és a dir, que un infant no mostri un comportament concret tampoc no vol dir no tingui TEA.

No existeix una prova mèdica per detectar el TEA, ni un test únic que el pugui diagnosticar. Professionals específicament formats, metges i psicòlegs poden administrar proves específiques basades en entrevistes i observació conductual per arribar al diagnòstic. Realitzar proves d’escreening (mostra o detecció), per exemple, per als TEA ha de ser una rutina en l’avaluació del creixement i el desenvolupament dels infants entre el 18 i els 24 mesos. D’altra banda, l’M-CHAT és un qüestionari que pot servir per a una primera detecció i ajudar les famílies i els professionals a trobar el diagnòstic i el tractament especialitzat.

És imprescindible la formació de metges, infermers i personal d’escoletes per identificar els senyals d’alerta i realitzar una derivació als especialistes i així poder iniciar un tractament especialitzat.

El desconeixement pot dur a llevar importància o a justificar aquests primers signes del TEA. “Ja xerrarà, dona-li temps”, “és una ratxa, ja se li espassarà”, “és molt tímid” i “avui té un mal dia” són comentaris que s’han d’evitar perquè retarden l’arribada d’un diagnòstic i un tractament precoç.

En Juan té 6 anys, na Maria 7 i en Samuel 5. Tots tres van ser diagnosticats de TEA abans dels 3 anys. A simple vista ningú no diria que en Joan té TEA perquè té llenguatge i gaudeix de la companyia i del joc amb els amics. Na Maria pot passar desapercebuda, però té algunes dificultats per relacionar-se en grups grans i alguns trets peculiars en el llenguatge, com el to i la repetició de frases o converses que ha escoltat (ecolàlies). En Samuel té un interès especial pels animals, mostra més dificultats per relacionar-se i comunicar-se i utilitza un sistema augmentatiu de comunicació. Entre ells són molt diferents i sembla difícil entendre que tenen el mateix diagnòstic amb signes tan diversos. El ventall de possibilitats dins l’espectre de l’autisme és tan ampli que podem trobar casos des dels més subtils, en els quals les alteracions poden passar desapercebudes, fins a casos en què l’afectació sigui més greu.

Inés Compte és pedagoga