RAQUEL FONT

Patis que també eduquen

Hi ha un fenomen emergent d’escoles que es comencen a plantejar els patis com a espais educatius

Patis que també eduquen / PITU FERNÀNDEZ CARME COLS Zoom

Hi ha escoles que van d’excursió al bosc o a la muntanya per poder observar els canvis que es produeixen en el paisatge en les diferents estacions de l’any. D’altres visiten museus per fer-hi tallers per treballar algun aspecte del currículum de medi natural. “Moltes d’aquestes activitats, però, les podrien fer al pati de la seva escola -observa Carme Cols- mirant com va canviant la vegetació, les olors, els colors, quins ocells hi ha, la posició del sol...”, si no fos perquè en molts patis imperen les pistes esportives de ciment plenes de nanos jugant a futbol i els sorrals de sauló que amb quatre dies queden impracticables.

La Carme i el Pitu Fernàndez, la seva parella, són dos mestres jubilats que fa més de 10 anys que investiguen sobre les possibilitats educatives dels espais exteriors de les escoles. Actualment dediquen bona part del seu temps a acompanyar i assessorar centres que s’han proposat transformar el seu pati. Ho fan de manera voluntària, només demanen no haver-se de fer càrrec dels desplaçaments i poder compartir tota la informació a través del seu blog El nou safareig. Tenen tanta demanda que només aquest any han participat en un centenar de projectes, dins i fora de Catalunya.

UN FENOMEN EMERGENT

Tradicionalment, i en general, la institució escolar ha considerat que s’educa a l’interior i l’espai exterior només ha sigut utilitzat per a l’esbarjo, fins al punt que en la formació universitària inicial dels mestres encara no s’aborda aquesta qüestió. Però això, constata Pitu Fernàndez, està canviant. Hi ha un fenomen emergent d’escoles que es comencen a plantejar els patis com a espais educatius. “Si hi ha un espai exterior saludable, amb ombra, racons i espais per fer petites o grans reunions, moltes de les activitats que es fan a dins es poden arribar a fer a fora”, assegura el Pitu. I això és precisament el que ha passat a l’escola pública Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, on la transformació de l’exterior ha acabat generant canvis també en el projecte pedagògic.

Segons Assumpta Calvís, mestra del centre i una de les promotores del projecte, en 4 anys que porten de procés hi ha hagut un canvi radical. D’una banda, les classes ja s’han començat a fer a fora, que era un dels objectius de la transformació del pati, però, a més, progressivament han anat abandonant els llibres de text per poder-se centrar més en els interessos reals dels nens. De fet, aquest curs ja treballaran totalment per projectes i gràcies a la bassa que han construït al pati i a l’hort podran potenciar encara més les ciències experimentals com a eix principal dels aprenentatges.

EL PROCÉS

Quan arriben a una escola, abans de posar-se a treballar, el Pitu i la Carme demanen poder observar com es comporten els nanos mentre són al pati: les dinàmiques de joc, com interactuen, detectar les seves necessitats... I és que, en general, ens explica Assumpta Calvís, els patis no solen estar pensats per a les necessitats dels nens: “Si s’enfilen a les tanques, normalment és perquè no tenen més llocs per enfilar-se, tot i que és una necessitat vital”.

Després de la fase d’observació arriba la fase de somni, en la qual tothom ha de poder participar, tant mestres com pares i, especialment, els alumnes. Es tracta de valorar el pati que tenen i expressar com els agradaria que fos. A la Colònia Güell partien de tres premisses: totes les propostes eren vàlides, encara que no totes fossin realitzables; la transformació havia de costar el mínim possible de diners, i l’havien de poder realitzar els mateixos membres de la comunitat.

Hi va haver moltes coincidències entre els desitjos dels adults i dels infants. Trobaven a faltar molts elements per enfilar-se, llocs per amagar-se, cuinetes, espais per seure i parlar, punts d’aigua tant per jugar com per beure i espais per a jocs que no fossin de pilota com el futbol, que amb el nou pati “no ha desaparegut però ha perdut adeptes perquè tenen més alternatives de joc”. A més, Calvís assegura que el fet de poder triar entre propostes tan diversificades genera menys conflictes al pati. Per a l’escola pública Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, la transformació del pati ha sigut una doble oportunitat. A més de millorar el projecte pedagògic, els ha permès trobar implicació i participació en la presa de decisions per part de les famílies.

POTENCIAR LA NATURA

L’escola bressol municipal Els Belluguets de Palafrugell és un altre dels centres que el Pitu i la Carme han assessorat. Núria Déu n’és la directora i explica que tenien clar que volien “convertir el pati en un jardí” perquè, a més d’explorar les possibilitats educatives del pati, el canvi de mentalitat que proposen el Pitu i la Carme implica també “potenciar la natura”. Pensen que en espais naturals els nanos tenen un joc més variat, més imaginatiu i creatiu, i que, a més, es fomenta el desenvolupament de les habilitats cooperatives.

A Els Belluguets el procés va començar quan l’escola va obrir portes el setembre del 2004 amb la complicitat de l’ajuntament de la població i de la cooperativa Suara, que gestiona el centre. I actualment es pot dir que la vida de l’escola és a l’exterior. “L’exterior ens aporta moltes coses”, assegura la directora. Fins i tot a l’hivern passen moltes hores al pati perquè tot el material està preparat per sortir. A més, el pati d’Els Belluguets està ple de desnivells per donar autonomia al moviment de l’infant i per afavorir-ne la psicomotricitat. També tenen un espai d’aigua i un sorral.

En definitiva, creuen el Pitu i la Carme, “no es tracta que el pati sigui un espai maco sinó funcional, i que doni tranquil·litat i benestar. L’estètica ja te la dóna la mateixa natura”.