Escola 14/10/2017

L’escola bressol de tothom

La Fundació Pere Tarrés promou la llar d’infants inclusiva per atendre nens amb necessitats especials o de baix nivell socioeconòmic, i amb treball en xarxa dels professionals

Paloma A. Usó
5 min
L'Alexandra, a la falda de la seva mestra

L’Alexandra és una preciosa nena de gairebé 4 anys amb necessitats educatives especials. Té una malaltia rara encara sense nom, amb només vuit casos comptabilitzats a tot l’estat espanyol. Té problemes motrius, cardiopatia, epilèpsia, no parla i necessita ajuda per aixecar-se. Els seus pares en lloc de portar-la a un centre d’educació especial van optar perquè anés a la mateixa llar d’infants on havia anat el seu fill gran, perquè en tenien un bon record. I aquí va començar el repte de l’escola bressol municipal l’Espiga de Santa Perpètua de Mogoda, un centre coordinat pedagògicament per l’equip de la Fundació Pere Tarrés i que és un bon exemple de com ha de ser una escola bressol inclusiva.

“Quan l’Alexandra va arribar-hi només s’arrossegava per terra i no es podia ni asseure. Amb la Fundació i tot l’equip pedagògic vam decidir que una vetlladora, la Sandra, estigués per ella, atenent-la sempre que la necessita, donant-li el menjar, acompanyant-la, canviant-la... però sense ser la seva ombra. De fet, deixa que la nena faci la seva, es mogui lliurement i interactuï amb els companys”, detalla la directora de l’Espiga, Anna Palomo. Entre el curs passat i les primeres setmanes d’aquest “la seva evolució ha sigut impressionant, ha fet passos de gegant”: “Ara pot seure per dinar i s’aguanta dreta, camina amb ajut, agafant-se d’una sola mà, expressa més els sentiments… Des del punt de vista pedagògic és un regal per als educadors, ens sorprèn cada dia i nosaltres també n’aprenem molt. Hauríem de tenir més d’una Alexandra!”, exclama, convençuda, la directora. Com a escola bressol inclusiva, l’Espiga promou que diferents professionals de la salut, com un fisioterapeuta i un metge, participin i aportin millores en les rutines diàries de l’Alexandra. “Proposem un model més acollidor i el treball en xarxa de diferents professionals, com pediatres, logopedes...”, apunta Beth Galindo, educadora i directora del departament de petita infància de la Fundació Pere Tarrés.

Un altre benefici de les llars d’infants inclusives és que “els nens aprenen amb naturalitat a ser més tolerants amb la diversitat, i això els servirà per a tota la vida per ser uns ciutadans amb valors”, destaca Galindo. Només cal observar una estona com actuen els petits companys de l’Alexandra a classe: amb poc més de dos anys un l’acarona, l’altre aguanta amb resignació que la petita li tibi els cabells -només l’hi toleren a l’Alexandra- fins que l’educadora l’allibera, ràpidament… Formen un bon equip i a la nena se la veu plenament feliç.

EL 44% D’ESCOLARITZATS

A casa nostra l’educació obligatòria és dels 6 als 16 anys, tot i que els centres educatius fan classes des de P3. Però menys de la meitat dels infants de 0 a 3 anys, un 44,2%, estan escolaritzats, tenint en compte tant els centres públics com els privats. L’informe 'Model d’escola bressol inclusiva' de la Fundació Pere Tarrés, elaborat en col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu i la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, alerta que “aquest índex d’escolarització disminueix en el cas d’aquells infants amb un entorn familiar de baix nivell educatiu o baix nivell econòmic”. “A més, en el cas dels nens amb necessitats educatives especials, tot i comptar amb places específiques a les escoles bressol de titularitat pública, hem detectat una dificultat real per atendre casos de pluridiscapacitat o de determinades malalties cròniques”, diu l’informe.

La petita infància, una etapa clau

Durant l’etapa en què un infant assisteix a l’escola bressol, dels 0 als 3 anys, el seu cervell abasta aproximadament els dos terços de la seva mida definitiva i evoluciona a un ritme molt més accelerat de com ho farà posteriorment. Per aquesta raó en aquest període “l’aprenentatge emocional dels infants és clau i el seu impacte és molt profund”, afirma Beth Galindo. Per això la Fundació Pere Tarrés concep l’escola bressol “com un espai que doni seguretat i confiança als infants, un lloc en el qual puguin desenvolupar les seves capacitats sensorials, motrius i emocionals”. La Fundació Pere Tarrés aplega un total de 35 escoles bressol -que atenen 3.044 infants-, 19 de titularitat municipal amb una gestió integral per part de la Fundació i 16 a les quals dona suport, totes amb un denominador comú: el projecte educatiu del centre.

L’educació dels 0 a 3 anys no és en l’agenda de prioritats del Govern -lamenta Galindo-, i les escoles bressol públiques, majoritàriament, les gestionen els ajuntaments. No tots els pares poden permetre’s deixar el seu fill en una llar d’infants concertada o privada, i les places públiques són escasses. Hi ha d’haver més inversió perquè cap infant es quedi sense aquesta formació i recursos pedagògics tan importants per al seu desenvolupament”.

Al gener la conselleria d’Ensenyament de la Generalitat va fer públic el decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, ja aprovat però pendent d’un tràmit parlamentari perquè entri en funcionament. S’adreça a escoles i instituts, però ara per ara no té en compte les llars d’infants. L’objectiu de la norma és garantir que tots els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya siguin “inclusius mitjançant l’establiment de criteris que orientin l’organització i la gestió dels centres; l’ordenació de mesures i suports per a l’atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots els alumnes”.

També promourà la diversificació de l’oferta de serveis dels centres d’educació especial perquè esdevinguin també centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris.

PROFESSIONALITAT

El nou model inclusiu de la Fundació Pere Tarrés reivindica que el parvulari ha de ser el “primer espai d’inclusió i equitat” de les criatures. Per això els experts proposen que els educadors treballin directament amb professionals “socials i sanitaris del territori des de la perspectiva d’un projecte comú que tingui l’infant i la seva família al centre de la proposta”.

Des de la Fundació ofereixen formació i reciclatge continus per als educadors de l’etapa de la petita infància. Beth Galindo argumenta que “l’equip de professionals de l’escola bressol ha de tenir un comportament i actuar de manera reflexiva i oberta, adequant la seva intervenció a cada criatura i a cada context, i facilitant la transversalitat de la intervenció des de la cooperació professional”. Alhora, assenyala, ha de mostrar-se “obert, sense prejudicis, buscant la implicació i la participació de les famílies en el procés de reflexió-acció que suposa la intervenció educativa”, conclou Galindo.

Model d’escola bressol inclusiva

El model d’escola bressol inclusiva es fonamenta en els drets de la infància, que es recullen en la Declaració i la Convenció dels Drets dels Infants. La visió global, plural i integradora de l’educació de 0 a 3 anys fonamenta el model educatiu que se sustenta en aquests principis:

  • Posicionament ètic fonamentat en l’autonomia, el benestar i la justícia.
  • Desenvolupament integral que considera les necessitats materials i no materials de l’infant.
  • Capacitació de les famílies en l’acompanyament als processos educatius de l’infant.
  • Atenció a la salut de tots els infants com a factor necessari per al benestar i desenvolupament de l’infant.
  • L’escola bressol com a comunitat educativa i espai de relació intergeneracional, intercultural i comunitari.
  • L’organització de l’escola bressol com a espai cooperatiu i reflexiu.
stats