XAVIER TEDÓ

Nou taller per a creadors emergents

Algunes escoles de Barcelona disposen d’espais de creació per a artistes novells, on els alumnes tenen contacte amb el món de l’art

L'escultor Urgell Farran disposa d'un espai de creació a l'Escola Miralletes / PERE VIRGILI Zoom

L’antiga casa del conserge de l’Escola Miralletes de Barcelona és ara el taller d’estudi del jove escultor Urgell Farran. Ell és un dels tres artistes novells que s’han beneficiat dels espais de creació a les escoles de primària que ha impulsat el Consorci d’Educació de Barcelona, que va posar en marxa el projecte el curs passat juntament amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, la Llotja i l’Icub. Sota el paraigua del programa Room 13 International, aquesta iniciativa permet que l’escola disposi d’un artista en residència. Si l’escola obté un nou espai de creació actiu que involucra des de l’inici els infants, l’artista obté un estudi per poder treballar durant un any. “Quan acaben la carrera, els nous titulats senten el vertigen de trobar un espai que puguin pagar, i nosaltres els oferim espais en desús de les escoles amb el pacte que obrin les portes sis hores a la setmana”, explica Lluís Vallvé, responsable dels programes artístics de l’àrea d’innovació del Consorci, que remarca que “l’escola guanya un artista”. Farran, que com els altres artistes acaba de finalitzar els seus estudis a la Llotja, no amaga que es tracta d’una oportunitat única: “No tinc la pressió d’haver de vendre, puc fer un procés reflexionat, no tinc el deadline de 600 euros al mes de lloguer, que tampoc em podria permetre. I tinc la tranquil·litat de poder-me expressar lliurement i aturar-me en els detalls”.

Aquesta iniciativa permet que l’escola disposi d’un artista en residència

El procés de creació és el que ensenya als alumnes que voluntàriament baixen al taller en petits grups: “El primer cop que vénen em pregunten «Què farem?» i jo els responc que el que vulguin i, quan algun d’ells em diu que vol fer una escultura a la seva mare, li dic que jo trigo sis mesos a fer-ne una”, afirma l’artista. Incorporar aquest procés de treball a l’àmbit educatiu és, a parer seu, molt profitós “en un context on tothom corre, perquè aquí poden treballar la peça amb calma, perfeccionant-la”. El contacte amb els infants és beneficiós per a totes dues parts: “M’han fet canviar la direcció del meu treball i ara estic immers en com es transformen els volums, els moments d’impàs, els llocs que no són concrets, allò que no és un cub ni una esfera”. El canvi en el projecte inicial que va presentar com a carta de presentació respon a la mirada de la canalla: “En lloc d’agafar com a referents adults, agafo nens que no estan tan contaminats i són més lliures a l’hora de crear i m’acabo expressant com ells”. La simbiosi és tan gran que Farran afirma que “al final no sé quines peces són meves i quines seves”.

NI CLASSES NI TALLERS

La professora de la Facultat de Ciències de l’Educació Gemma París deixa clar que les sessions amb l’artista “no són ni classes ni una assignatura”. “L’artista fa les seves creacions i els alumnes les seves, i s’han de buscar la vida: s’aconsegueixen el material amb què treballaran, però amb l’avantatge de fer-ho sota el seu assessorament”. Una comissió formada per representants de l’alumnat, del professorat i el mateix artista s’encarrega de regular les condicions d’ús de l’espai, la neteja, la provisió de material o el pressupost. De la col·laboració entre l’artista i l’alumne n’ha sorgit, per exemple, una lampíramide que ha dissenyat Guillem Jiménez, que fa cinquè, sota la supervisió de Farran, que hi ha fet algun retoc. “Amb cartró tens l’opció de fer moltes coses i l’Urgell m’ha ajudat a millorar la làmpara amb un tancat i unes obertures a la part central”, assenyala l’alumne, que admet que la relació amb l’artista li ha obert un món de creativitat que fa que es plantegi dedicar-s’hi quan sigui gran. Julieta Marlen, que fa quart, també és una assídua del taller: “M’agrada perquè fem el que volem, escultures, dibuixos, grafitis, amb total llibertat, sense normes ni pautes”. Tots aquests treballs s’exposen a l’escola i a final de curs en una mostra conjunta a la Llotja, a l’espera de sumar noves sales on es puguin exhibir per anar creant vincles amb la ciutat. París explica: “Creem el vincle perquè les escoles en tres anys ja funcionin autònomament i busquin elles mateixes els artistes a la Llotja o als centres que s’hi adscriguin en un futur”.

“En lloc d’agafar com a referents adults, agafo nens que no estan tan contaminats i són més lliures a l’hora de crear i m’acabo expressant com ells”

Urgell Farran - Escultor

Ara són tres les escoles que hi participen després d’iniciar la prova pilot amb dos centres el curs passat i la voluntat és créixer de manera sostinguda i amb garanties. Lluís Vallvé afirma que l’objectiu és que l’artista “contamini d’art el centre” i ressalta “que l’escola que ho prova no ho deixa”. La directora de l’Escola Miralletes, Eva Cuesta, mostra la seva satisfacció amb el projecte: “És un privilegi perquè l’artista té una mirada diferent i tracta la canalla com a companys no com a alumnes. Aprenen a no tenir por, a crear sense ser jutjats, aprofundint en el procés de creació i reflexió”. Júlia Garcia, coordinadora de l’espai C, destaca el compromís de l’artista amb el dia a dia de l’escola: “L’Urgell ajuda els alumnes a fer materials per als seus treballs”. L’educació i la cultura, doncs, es fusionen en una proposta innovadora que millora la metodologia per afavorir l’èxit escolar.