GEMMA CASTANYER

Previnguts contra la bronquiolitis

Aquesta patologia afecta nens de menys de dos anys i té una taxa d’hospitalització del 50% en nadons de menys de tres mesos

Previnguts contra la  bronquiolitis / MARC ROVIRA Zoom

Avui el Bernat, acompanyat de la seva germana Ònia, ha anat a veure la Mireia, la fisioterapeuta respiratòria que l’ha controlat gairebé cada dia d’ençà que va ingressar per bronquiolitis poc després de néixer. “És com la seva segona mare”, afirma Anna Ortiz, la mare. “Hi ha hagut setmanes que l’hem anat a veure cada dia. La seva feina, juntament amb l’equip de metges i el tractament de base que pren, ha sigut fonamental perquè avui el Bernat estigui estable i puguem encarar el nou curs escolar una mica més tranquils”. El cas del Bernat (a qui veiem a la foto) va començar quan només tenia quinze dies de vida. Els pares el van portar al pediatre perquè s’havia constipat i d’allà en va sortir en una ambulància medicalitzada, directe a la Vall d’Hebron. “Els metges ens van explicar que havia agafat un virus anomenat VRS -virus sincític respiratori-, que en nadons tan petits pot causar greus problemes de salut. El van ingressar vint dies a l’UCI pediàtrica (UCIP) i posteriorment vam haver d’aïllar-lo a casa durant un mes. Entràvem a l’habitació amb mascareta i calia evitar qualsevol contacte amb altra gent perquè havia quedat molt dèbil”, explica.

11%

La bronquiolitis té una incidència d’un 11% anual i una taxa d’ingrés que ha anat en augment els últims anys

Avui dia, l’Anna encara reviu moments d’aquell ingrés en què el seu fill batallava entre la vida i la mort. Les seqüeles emocionals tot just ara comencen a aflorar, i caldrà temps perquè la família pugui pair aquests tres anys de lluita maratoniana contra una patologia que s’ha convertit en la primera causa d’hospitalització en infants d’entre 0 i 14 anys a l’estat espanyol, i que durant els mesos d’epidèmia -d’octubre a abril- genera un greu col·lapse a les urgències pediàtriques i també a planta als hospitals. Segons dades de l’Hospital Sant Joan de Déu, la bronquiolitis té una incidència d’un 11% anual i una taxa d’ingrés que ha anat en augment els últims anys, fins a situar-se entre el 2% i el 5%. Fins a un 10% d’aquests pacients requeriran ingrés a la UCIP. L’any 2014 a Espanya se’n van diagnosticar 104.000 casos, fet que suposa un 2% del total d’urgències pediàtriques.

EL VIRUS DELS NADONS

El VRS, l’anomenat virus dels nadons, és el principal causant de les bronquiolitis que es diagnostiquen a casa nostra, responsable de la malaltia en un 75% dels casos i amb una taxa d’hospitalització del 50% si es tracta de nadons de menys de tres mesos. “Un de cada quatre nens que va a consulta per aquesta patologia és ingressat, i si té menys de tres mesos aquesta xifra s’eleva a un de cada dos”, explica Carles Luaces, cap del servei d’urgències pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu. Aquest elevat percentatge es deu principalment a dos motius: “El nadó té dificultat per respirar i alhora disminueix notablement la seva ingesta. Per tant, fins que no pugui respirar per ell mateix i no mengi amb normalitat no se li pot donar l’alta”, explica.

La bronquiolitis es caracteritza per inflamació, edema, increment de la producció de mocs i broncoespasme, que generen l’obstrucció de les vies aèries; afecta infants de menys de dos anys amb un pic d’incidència entre els dos i els sis mesos de vida, i predomina durant els mesos d’hivern. Normalment hi ha l’antecedent d’una infecció respiratòria de vies altes els dies previs a l’inici dels símptomes o el contacte amb alguna persona que hagi tingut aquesta patologia: “Quan hi ha bronquiolitis no només es produeix una inflamació del bronqui sinó que alhora es produeix una destrucció d’aquest bronqui, com si caigués la pintura de la paret”, apunta Luaces.

CANVIAR LES RUTINES

Després del primer ingrés a la UCIP, el Bernat ha passat per nombrosos ingressos hospitalaris i múltiples quadres de dificultat respiratòria provocats per factors sovint incontrolables: un canvi de temperatura brusc, un cop d’aire, un constipat del nen del costat... poden desencadenar en ell un espasme en els bronquis que impedeix el pas de l’aire cap als pulmons i, per tant, haver de córrer cap a urgències perquè la criatura s’ofega. “El que ens fa patir més és que el Bernat no ens avisa. Potser el poses a dormir tranquil, respira bé, i al cap de dues hores comença a hiperventilar i has de marxar corrents”, explica l’Anna.

Des que va néixer, la família ha hagut de canviar molts dels hàbits que tenien adquirits. “No hem pogut fer vida normal perquè ens hem adaptat a les seves necessitats. Durant l’hivern el Bernat va de l’escola a casa i de casa a l’escola, a la tarda mai és al parc o de passeig al carrer. No surt quan plou o hi ha humitat. No podem preveure coses ni programar cap sortida, perquè no sabem si serem a l’hospital”, diu l’Anna. A tot aquest daltabaix s’hi suma el desgast de la parella i la convivència amb l’Ònia, per a qui adaptar-se al seu germà no ha sigut fàcil: “Quan érem a la UCIP uns pares ens van dir: «Això que esteu passant us unirà o us separarà». I és ben cert. A nosaltres no ens ha arribat a separar però ens ha posat molt a prova”, explica el Marc. “Per a l’Ònia també ha sigut molt complicat. No entenia per què havíem de protegir tant el Bernat, per què ella no el podia tocar i jugar-hi”, afegeix l’Anna.

MILLORA AMB L’EDAT

Si hi ha un factor que juga a favor del Bernat és l’edat. Com més gran sigui més madurs seran els seus bronquis i probablement menys crisis respiratòries farà. “A partir dels dos o tres anys es redueixen les crisis amb broncoespasme perquè els infants es constipen menys”, afirma Luaces. Mentrestant, aquest curs de P3 la família no es podrà relaxar del tot. Caldrà estar atents a qualsevol amenaça externa que podria desencadenar-li una crisi i continuar visitant la Mireia perquè “el buidi de mocs”, com explica col·loquialment l’Anna. “Per a nosaltres la fisioteràpia respiratòria ha sigut clau per controlar el Bernat”.

Formada a l’escola francesa, Mireia Pardàs és especialista en fisioteràpia respiratòria infantil, una teràpia amb demanda creixent i que de moment aquí només ofereix el sector privat: “Treballem de manera multidisciplinària amb metges i pares. Som un complement preventiu, amb l’objectiu de disminuir el temps de medicació i espaiar els temps intercrisis”, explica. Una de les recomanacions de la Mireia per fer a casa de manera habitual quan el seu fill presenti mocs són els rentats nasals. Caldrà fer-los amb l’infant assegut i amb quantitats específiques depenent de la seva edat. També aposta per deixar de fer els famosos “copetsa l’esquena”, perquè poden provocar broncoespasmes.