La Noemí Duran fa de mare de dia a casa seva
TRINITAT GILBERT

Mares de dia, cuidadores emocionals

La Noemí Duran fa de mare de dia a casa seva / PERE VIRGILI

Unes 200 professionals estan agrupades en l’Associació Llars de Criança. Són dones que cuiden un màxim de quatre criatures a casa seva

Noemí Duran obre la porta de casa seva, situada en un passatge tranquil de Barcelona. La porta dona a un petit jardí, dins del qual hi ha aparcats quatre cotxets de mides i formes diferents. Quan entrem a la casa i travessem un passadís, ens fa el senyal de silenci amb el dit, perquè en una de les habitacions hi dorm la Txell (15 mesos), la criatura més petita de les quatre que cuida a Parauletes d’amor, que és com anomena la feina que practica a casa seva, la de mare de dia.

“Vam traslladar-nos de casa per poder treballar millor”, explica la Noemí. Quan va començar a fer de mare de dia vivia en un pis on s’havia d’agafar l’ascensor, i les anades i les vingudes de les famílies portant i recollint criatures dificultava la convivència amb els veïns. Ara són en una casa amb un jardí exterior i un altre d’interior, on tot el mes de juny, de temperatures sufocants, les quatre criatures han estat fent jocs d’aigua. Un embut, una canonada i una caixa de plàstic de verdures feia les delícies dels petits, que contemplaven el procés de tirar l’aigua per l’embut i després recollir-la quan arribava a la petita piscina verda on anava a parar el sistema aqüífer.

“Vaig començar a fer de mare de dia junt amb la meva germana, que és mestra de primària”, recorda la Noemí, que va estudiar el cicle formatiu de grau superior d’educació infantil. En l’època més dura de la crisi, les dues germanes van dedicar-s’hi com una sortida professional. “Però ma germana estava apuntada a la borsa d’Ensenyament, i quan la van cridar del departament em vaig quedar jo sola, i vaig voler continuar perquè havia descobert que m’agradava”. Va ser llavors quan es va apuntar al projecte professional la parella de la Noemí, que avui “fa d’assistent”, com li diu la Noemí. El dia que hi som, en Miguel no treu l’ull de sobre de la Meritxell, que dorm a l’habitació, separada dels seus altres tres companys.

Així doncs, tots dos treballen de cuidar quatre criatures entre les 8 h i les 16 h. I el servei té un cost aproximat de 400 € per criatura. Els àpats els porten preparats cada família de casa seva. I el berenar els donen també els pares als seus fills. “Nosaltres els escalfem el dinar i els hi donem al mig de la sala de jocs, on parem una taula amb cadires perquè s’hi asseguin i mengin tranquil·lament”, expliquen la Noemí i en Miguel. Com fan totes les criatures, uns acabaran punxant el menjar dels altres. “Fa molta gràcia veure com se’l van donant a la boca els uns als altres!”, comenten.

Escoltant-los, hi ha una mare i un pare de dues de les criatures que cuiden, que s’han ofert a explicar al Criatures per què han escollit una llar de criança per aconseguir l’equilibri entre la vida professional i la personal. Són la Carlota Mató, que és la mare del Valerio (2 anys), i l’Alexandre Magot, el pare d’en Yeelen (2 anys i mig). “Tant la meva parella com jo som d’origen francès, i al nostre país a nosaltres ens havia cuidat una mare de dia mentre els nostres pares treballaven”. És a dir, han triat la Noemí perquè és el que més els recorda la cuidadora que ells van tenir de petits. Volen repetir patrons, perquè consideren que a ells els va anar molt bé, i al seu fill li ofereixen el mateix.

RAONS PER A LA TRIA

Per contra, la Carlota, la mare del Valerio, explica altres motius que la van fer decantar-se per una mare de dia. “La meva mare és pediatra, i quan se m’acabava la baixa laboral per maternitat em va comentar que pensés bé què faria amb el Valerio”. S’hi afegia el fet que els avis viuen fora de la ciutat, i que es quedaven sense xarxa familiar per cuidar el Valerio. Però sobretot la mare de la Carlota, l’àvia del Valerio, recordava a la filla que entre els 0 i els 5 anys els petits són més propensos a agafar infeccions o virus o malalties, i, per tant, li advertia que rumiés bé on el portaria. “Curiosament, prop de casa meva vaig saber que existia Parauletes d’amor, la Noemí, i quan vaig anar a conèixer-la em va encantar”. Així doncs, el Valerio va començar a anar amb la seva mare de dia quan tenia 4 mesos, de 9 h a 16 h, i ara continua amb el mateix horari. “Amb una diferència, que ara estic embarassada de la segona criatura”, riu la mare.

REGULAR L’ACTIVITAT

A principis del mes de juny, la Generalitat de Catalunya va anunciar que volia regular l’activitat de les mares de dia, que ja compta amb gairebé 200 professionals, com a alternativa real a l’escola bressol. Justament la Noemí Duran és la presidenta de l’Associació Llars de Criança, que es va fundar fa quatre anys. Confirma que les converses que en diverses ocasions han mantingut la Generalitat i les professionals han estat “totes favorables”. La Generalitat vol regular un registre en què figurin les mares de dia i controlar les instal·lacions on treballen, que sempre han de ser una llar. També apunta a la formació de les cuidadores, als anys d’experiència en la cura d’infants (fixats en dos) i al carnet de manipulació d’aliments. “De moment, els requisits exactes no ens els han fet saber, però esperem col·laborar conjuntament en el decret”, diu la Noemí.

VINCLE I PROFESSIONALITAT

A l’hora de valorar la figura de les mares de dia, el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats sosté que cada família tria una opció o altra per la seva “fe” personal. Dit amb altres paraules, les famílies tenen el seu criteri, en què confien, a l’hora d’inclinar-se per un professional que cuidi els fills. “Però ha de ser un professional”, i en aquest punt, sigui l’opció que sigui, no hi ha dubtes, afirma l’expert. Per la seva banda, la professora de la Universitat de Barcelona Anna Forés remarca la importància de fer vincles i tenir afectes durant els primers anys de vida de les criatures, que és el principi de les mares de dia.

Finalment, la pedagoga Anna Ramis també apunta alguns punts que cal controlar a l’hora d’escollir una llar de criança. Per començar, la capacitat educativa i sanitària. “Han d’estar supervisades per professionals que les assessorin i acompanyin, alhora que vetllin per la qualitat de les relacions”. Un cop assegurat aquest aspecte, l’opció de les mares de dia ofereix punts forts. “Les llars de criança de les mares de dia s’assemblen més a «casa la tieta». És a dir, l’infant està acollit en un ambient domèstic, més semblant al familiar, i on no hi ha un calendari i un horari escolars”. A més, continua Ramis, “l’atenció a cada infant pot ser més personalitzada”, perquè el nombre d’infants que s’atenen també és inferior.