MARC SERRANO I ÒSSUL

Mamant, la punxada fa menys mal

Vacunar els nens petits és un moment que els genera malestar. L’opció de donar-los el pit durant la punxada fa molt més plàcid el moment

Mamant,  la punxada  fa menys mal / GETTY Zoom

La primera autoritat sanitària internacional (l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS) confirmava a l’octubre el que tantes i tantes mares -i tants pares- ja havien endevinat amb la pràctica: en el moment en què es punxa el nen per vacunar-lo, si se li dóna el pit se li alleuja -se li redueix- el dolor. La institució ho recomanava al document de posició Reducció del dolor que causa la vacunació. En la seva croada global pro vacunes i emmirallant-se en el Canadà, l’OMS lluita ara per minimitzar el mal que fa que et punxin quan ets un nounat. Entre altres mesures, el Grup d’Experts en Assessorament Estratègic sobre Immunització (SAGE) de l’OMS suggereix: “És convenient donar el pit als lactants durant la vacunació o immediatament després, sempre que no resulti contrari als costums locals”. En diuen “tetanalgèsia”: l’alletament, antídot contra el dolor. També aconsella que “la persona que tingui cura del nen” hi sigui durant la injecció i després, i que, si és menor de sis anys, se’l distregui amb “una joguina, un vídeo o música”. Tot, perquè pateixi menys, pobra criatura.

En diuen “tetanalgèsia”: l’alletament, antídot contra el dolor.

Per què arriba tan tard, la mesura? “Hi ha un interès cada cop més gran a detectar, prevenir i tractar el dolor infantil, que fins fa uns anys s’obviava. Es pensava que els nadons no sentien dolor”, explica des de la Societat Catalana de Pediatria la doctora Amalia Arce, de l’Hospital de Nens, la mare pediatra. I, per què alletar mentre es vacuna no s’ha normalitzat fins ara? Costum i, subratlla Arce, logística: “De vegades, les infraestructures de les consultes i el temps que tenim els professionals per fer cada acte mèdic o consulta no faciliten que es puguin fer les coses de manera més pausada”. Celebra que la ciència beneeixi la tetanalgèsia: “Hi ha estudis científics publicats -relativament recents- que avalen que donar el pit en el moment de la vacunació disminueix més el dolor que altres tècniques com fer un massatge. En els nens més grans, és interessant la distracció”. I confirma: “La meva sensació és que sí, que els nens que estan al pit tenen menys dolor, o, com a mínim, ploren menys (podria ser que la sensació de dolor sigui la mateixa, però tenen un consol més efectiu i immediat)”.

ALLEUJAR EL DOLOR

Un recurs natural, gratuït i pràctic: “Manuel Merino Moína i Juan Bravo Acuña van publicar el 2009 un article en què, per primera vegada, van utilitzar el terme tetanalgèsia referint-se a l’efecte d’alleujament del dolor i de consol que produïa lactar durant un procediment dolorós”, explica Rosa Cabedo, de la vocalia de llevadores del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, experta en lactància, puerperi i criança, i investigadora de l’alletament, àmbit sobre el qual és docent i investigadora. Cabedo comenta: “Totes les mares que hem lactat, hem utilitzat instintivament la lactància com a consol i per disminuir el temps de plor quan un nadó cau, està malalt o té dolor, perquè proporciona seguretat, calor, aliment dolç i protecció”. I, a partir de l’evidència viscuda, afegeix: “S’han fet estudis que demostren que redueix el temps de plor del nadó i, consegüentment, també el dolor o la incomoditat del nadó”.

“Totes les mares que hem lactat, hem utilitzat instintivament la lactància com a consol i per disminuir el temps de plor del nadó"

Rosa Cabedo - Infermera

En cita dos més: “El doctor Harvey Karp fa un estudi a Washington en què analitza el que ell anomena «les cinc esses» per calmar el nadó, entre les quals s’inclou la succió i, per tant, la lactància. Saitua Iturriaga, també el 2009, va publicar un estudi en què demostrava el poder analgèsic de la lactància materna”. Com? “La compara amb una pràctica habitual que es feia contra qualsevol tècnica dolorosa, que era donar aigua ensucrada al nadó per disminuir-ne el plor. La lactància té els dos beneficis: el de succionar i el de proporcionar aliment dolç, que també es demostra que és analgèsic”. I afegeix per acabar: “El fet que una mare lacti durant procediments dels primers dies ens permet un doble benefici, que és poder fer una valoració de la tècnica de lactància i poder corregir possibles dificultats”.

La infermera especialitzada en lactància contextualitza el document de l’OMS: “Han estudiat per què hi ha cuidadors que no vacunen, han observat que la por de la seguretat de les vacunes i l’angoixa que provoca el dolor dels infants en alguns casos fan endarrerir la vacunació o prescindir-ne. Lactant s’aconsegueixen, alhora, diferents factors que disminueixen el dolor: la succió; la presència del principal cuidador, amb la seguretat que això comporta, i la contenció”.

¿Tots els professionals conviden prou a fer-ho? “Hi ha infermeres que, des de fa temps, conviden les mares a lactar mentre es vacuna el nadó”, assegura Cabedo, si bé admet: “Tant els programes de vacunació com els professionals ens hem preocupat més pels efectes adversos, per les condicions i per la població que cal vacunar que pel fet concret de la vacunació. És la pràctica diària el que fa que cada grup de professionals tingui una manera de fer concreta o no”. Cabedo indica que, només en el cas de la vacuna del rotavirus, oral, es recomana esperar una mica a donar el pit al nadó, i, que, a part d’això, cap protocol desaconsella la lactància en la vacunació: “La causa que alguns professionals siguin reticents que es faci pot ser la por d’ennuegament o broncoaspiració mentre el nen plora i mama alhora”. I dos factors més: la nosa de girar el nen si se li posa més d’una vacuna, i la d’immobilitzar-li les cames.

EN PRIMERA PERSONA

Sònia Maza, de Gelida: “Per estrany que sembli, l’Èric [17 mesos] sempre va content al metge. En les primeres vacunes sí que li donava el pit just després per calmar-lo. Mentre el punxen, sol estar calmat. Ara [van fer pit fins als sis mesos i mig] amb quatre petons i qualsevol cosa que el distregui ja li passa”. Vanessa Sáez, de Vila-real: “Just abans de vacunar el Pau [tres mesos], vaig veure un article a Facebook d’una dona que ho feia. Però no va fer falta: al Pau també li agrada el metge. Li vaig donar el pit abans i després. A la consulta, també, si el veuen nerviós, et diuen que l’hi donis”.

El pit és una cosa tan fantàstica que fins i tot potencia l’efecte de les vacunes. Cabedo diu: “Els dos factors més importants que intervenen en la prevenció de les malalties infeccioses en el nadó són la lactància materna i la vacunació. La llet materna té nombrosos components immunològics: macròfags, neutròfils, limfòcits, anticossos i immunoglobulines que eviten la propagació de malalties i ajuden a la maduració del sistema immune del nadó. Recentment, s’està estudiant la microbiota de la llet també com a factor de protecció contra malalties infeccioses del tracte digestiu. També se sap que la duració de la lactància és important per a la protecció en el temps d’aquestes malalties”. Que el nen mami afavoreix -explica- que generi més anticossos un cop vacunat. És immunoestimulant, vaja. Però alerta: “Són formes diferents de prevenir les malalties i no s’exclouen. Un nen alletat amb llet materna necessita les vacunes igual que un que pren llet artificial”, puntualitza la doctora Arce.

El binomi lactància-vacunació és cosí germà d’un altre: lactància-medicaments. En general, per cert, són compatibles. “Hi ha molta menys restricció de medicaments de la que es pot pensar”, confirma la pediatra, i reconeix: “Hi ha metges que, sistemàticament, davant qualsevol indicació terapèutica, recomanen retirar la lactància materna”. I aconsella: “Una eina excel·lent per saber el grau d’interacció o incompatibilitat és la web E-lactancia.org”. Cap als favorits, doncs.

“Una de les lluites que tenim els que ens dediquem a la lactància és explicar que una mare que lacta i, sobretot, si té previst fer-ho una llarga temporada, pot prendre medicaments si li cal”, subratlla, també, Cabedo, i matisa: “Evidentment, hem de valorar-ne el risc i els beneficis, i usar-ne la dosi més petita possible i tan poc temps com es pugui. Però no podem deixar mares lactants amb dolors i afeccions només per la por de medicar. La gran majoria de medicaments són permesos en la lactància o tenen un medicament alternatiu que pot tenir la mateixa indicació. Hem de consultar el metge si tenim qualsevol dubte”.