A casa el pare menjo un peix molt bo

Avui el Marcel sopa i dorm a casa el pare. El pare sap que a la motxilla hi trobarà, com cada dimecres, una nota: "Al nen li toca sopar peix". Tem la nota i considera que la seva exparella li fa terrorisme culinari. Ell no en té ni idea de cuinar, no li agrada el peix i pensa que amb tants dies que té la setmana, no caldria destinar precisament els dimecres al peix. De bon grat ell portaria el Marcel a sopar a una hamburgueseria: s'estalviaria de cuinar, faria feliç el nen i transformaria el dimecres al vespre en una festa. Però no, la pesada de la seva ex s'entesta a enviar-li la noteta dels nassos del peix.

El primer dimecres que li tocava elp Marcel va anar a la peixateria, va fer cua pacientment amb allò de "Qui és l'últim?" i, quan ja semblava que li arribava el torn, va descobrir que la tanda va per número. Després d'esperar una eternitat, va comprar uns rogers fresquíssims que costaven una ronyonada. Els magnífics rogers van anar gairebé íntegres a les escombraries perquè el Marcel va trobar-hi cent dues espines. La segona setmana va optar per uns bastonets de peix arrebossats. El nano va ser força feliç, però la següent nota que va rebre de la mare era força explícita: "Els bastonets congelats són una merda". Ara compra llenguado, rap, orada, tot de primera, malgrat que el nen ho posa en l'últim lloc del rànquing de les preferències gastronòmiques, fins al punt que manifesta el seu disgust a anar a casa el pare perquè "sempre hi ha peix", mentre que a casa la mare els menús són carn arrebossada, macarrons o biquinis. L'home treu foc pels queixals, però no li queda cap altre remei que cuinar peix els dimecres, per això avui, desesperat, m'envia un missatge per demanar-me una idea triomfal.

La meva recepta infal·lible es basa a suavitzar el gust del peix, per un costat, i, per l'altre, el més important: cuinar plegats, per reforçar vincles i col·leccionar records i vivències. Barregem 250 g de farina, 100 g de mantega tova, un ou i un polsim de sal. Ho pastem fins a tenir una massa fina. L'estirem amb un corró i hi folrem un motlle engreixat i enfarinat. Barregem 400 g de bacallà esmicolat, una patata bullida i aixafada, quatre ous batuts, 500 ml de nata líquida i un pessic d'orenga. Ho posem sobre la massa i ho enfornem mitja hora a 200 ºC. I a gaudir!