Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

L'amic cabró

Tots tenim un amic cabró. Està allà, a l'ombra, en silenci, amb un somriure maliciós, burleta, un somriure cabró...i amb unes ganes boges de fer el: "Ha! Ha! ", Del Nelson de" Els Simpsons".

L'amic cabró fa temps que és pare, d'un, dos o tres fills, aquests ja estan crescudets, i encara que té les seves mogudes com qualsevol pare de l'univers, qualsevol inquietud, preocupació, bogeria o història que tu estiguis passant...ell, tingues per segur que ja l'ha passat. Per això quan li vens angoixat, trasbalsat, “dels nervis”, explicant alguna de les teves aventures amb els teus fills i amb ganes de dir-li "cabró" en la seva cara, per no haver-te avisat anys enrere, que això de la paternitat, de vegades, és el més semblant a anar a bord del Titanic, menjar glans a seques, enterrar-se viu, o beure una beguda Cola de marca blanca, esbravada i caducada, ell et fa aquell somriure que ja et saps de memòria i que dóna una ràbia que el mataries...i afegeix un no menys terrible: "Ahh, què et pensaves, que era fàcil això de ser pare?".

Sí, que cabró.

No, però el teu amic no és un cabró perquè es rigui de tu en la teva mateixa cara, tampoc és un cabró ni de bon tros per aquest somriure que tant coneixes, o perquè tot el que li expliques ell ja ho ha viscut, i prefereix mirar l'escot de la mare del parc que escoltar les teves maleïdes “neures”.

És un cabró perquè no et va avisar que això de ser pare a vegades és un caos...

Sí, quan la teva vida es basava en el sortir de festa (o no, millor quedar-se a casa a veure la trilogia de “Matrix”), gastar tot el teu sou en cafès a centres comercials, còmics, samarretes “molones”, hamburgueses greixoses o Red Bulls amb vodka...

Quan a la teva vida et sabies "fil per randa" quins eren els millors episodis de "Star Trek: The next generation", tenies temps per anar al cinema, cardaves cada dia (sí, és clar), i quan escoltaves la paraula pare, el primer que se't venia a la ment era aquell rabí divertit que acompanyava els barrufets anomenat Pare Abraham, i que escoltaves les seves cançons quan eres petit...El teu amic cabró, acabava de ser pare.

I llavors l’anaves a veure a casa seva, li regalaves al seu fill un regal qualsevol, tant se val, un d'aquests de colors, sorollosos, estimulants amb totes les forces i que segur que trencarien els tests de control anomenats "control de sobre estimulació de nadons"...i et quedaves tan ample. Veies les mogudes a casa seva, i pensaves que exagerava, que hi havia fins i tot alguna càmera oculta i tot era un programa en directe o una maleïda broma, i que la cara aquesta demencial de cansament, esgotament i de trasbalsat, era que el teu amic cabró sempre havia estat un “puto” exagerat...i que d’això de ser pare, segur que no hi havia per tant.

Doncs segur que el molt cabró es recorda de la teva cara en pla: "bah, no hi ha per tant ...", m'equivoco? I segur que si quan et veu et fot el maleït somriure, ni t’imagines a les teves esquenes el que se’n fot de tu...i en part, potser té una mica de raó i tot.

No obstant això, pensa que tot i el cabró que pugui arribar a ser, tingues en compte que el teu amic cabró realment en el seu dia...et va fer un favor. Perquè si realment t'hagués explicat tot, absolutament tot sobre el món de la paternitat, t'hagués dit que això de ser pare és complicat no, el següent, t'hagués dit que de vegades és un fotuda bogeria, que sí, que és molt bonic, però que s’acabarà el temps per a tu, s’acabarà gastar la pasta en bestieses i s’acabarà que la teva fotuda vida sigui una apassionant peli porno, si algun dia ho va ser...possiblement, t'ho haguessis pensat una, dues, tres i fins a 69 vegades, el ser pare.

Per tant, tot i que ara vulguis arrencar-li el cap d’arrel al teu amic cabró i fer-lo rodar fins a Andorra la Vella, pensa que en el fons, molt possiblement et va fer un favor, què dimonis, en el fons, ens va fer un favor a tots. I que sí, que aquest somriure i aquest punt d’espavilat fa ràbia i és de cabró, però, ¿t'imagines que tots els amics cabrons del món els haguessin dit als seus amics no-pares com és de complicat això de ser pare? Els cabells blancs que els hi sortirien? La cara de “zombie” que se’ls quedaria?

T'imagines una humanitat sense descendència? Un “Mecanoscrit del segon origen” en potència? Un “Sóc llegenda” però sense “zombies”, ni gossos “xungos”, ni Will Smith? Un món trist, gris, amb mala olor i habitat únicament per tu per exemple, la teva dona...i ja posats, amb aquell company que també és un cabró i que et fa la vida impossible a la feina i a més li mola la teva dona, ¡¡¡que ho saps!!!

Buff...el teu amic en el fons, ens va fer un favor a tots, oi? Gràcies amic doncs, Déu et beneeixi que dirien els catòlics, la gent gran i els “protes” de les pelis americanes...

Tot i això, que sàpigues que sí...que segueixes sent un cabró.

11086638_10206023191475976_452921998_n Zoom

11086638_10206023191475976_452921998_n