Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

Centre d'Atenció Psicològica (CAP)

Una de les coses positives de tenir una criatura és que directament passes a tenir una segona residència. I sense hipoteca pel mig. La teva nova llar és el Centre d'Atenció Primària. El CAP. Hi aniràs més en sis mesos que en els últims vint anys de la teva vida. El teu nano voldrà provar empíricament totes les malalties, infeccions o dolències hagudes i per haver i tu t'hi solidaritzaràs agafant-les després. Si has de preparar un currículum posa-hi l'adreça de l'ambulatori. Si demanen per tu, la secretària sabrà qui ets. En funció de les cues que es formin pots triar entre un llibre, una trilogia o la tenda de campanya two seconds. Aprofita per quedar allà amb els amics que mai veus. T'hi has de sentir a gust. Important, el pediatra t'ha d'agradar. Si no et convenç talla de seguida que més tard no sabràs com deixar-ho. Pensa que inicies una nova relació, que el veuràs igual que a la teva companya i més que a la teva família. No et truques entre setmana amb ell ni el tens al facebook, però és el teu psicòleg personal, amb qui et desfogues. Perquè l'enèssim cop que el teu nen tingui llagues a la boca li tornes a preguntar: “Per què creu que li surten, doctor?”. I no. No et dóna cap resposta científica, no et respon que és una reacció al·lèrgica a algun aliment. Com a màxim et diu que “potser està baix de defenses”. I després et consola asseguran-te que només et queden quatre dies de pujar damunt la cadira per donar-li el menjar amb un embut perquè li fa mal quan mastega. I tu, ja desesperat, t'estires a la camilla i li demanes que segui al teu costat: “No, no cal doctor que em miri les orelles ni m'ausculti el pit, només vull que m'escolti, dir-li el que sento”.