Petites victòries

Roser de Tienda

Adolescents i vacances ¡quin repte!

Adolescents i vacances Zoom

Adolescents i vacances

Comences a tremolar. Tres mesos de vacances i adolescents, ai senyor! Com no els agradin els idiomes o els campus d'esport, estàs perduda. O si no et coincideixen les dates dels campamentsper poder anar lligant altres campus, també estàs perduda. O si no t'arriba el pressupost per pagar cap campus, estàs perduda. Perquè llavors l'única cosa que et queda és veure als teus fills adolescents de bars, discoteques que obren les seves portes a partir de 16 anys, i que es fiquin al llit tard, s'aixequin tard, veure'ls vegetar jugant a la 'Play' fins que s'organitzen per WhatsApp i tornen a sortir de bars.

Aquest cercle, que no es dona si estàs en un poble o tens diners per enviar-los d'un campament a un altre o a estudiar idiomes a l'estranger, caldria poder canviar-lo. En el meu afany de mare investigadora, he repassat totes les activitats que podrien fer els adolescents a l'estiu, que no siguin campus d’esport, idiomes o viatjar a l’estranger i la veritat és que no hi ha res. Res de res.

Pel que fa a voluntariat a Barcelona, per exemple, a mi m'agradaria que una part del temps lliure que tenen, el dediquessin a ajudar als altres. Doncs és una missió impossible. Per llegir contes a sant Joan de Déu als nens malalts, has de ser major d'edat. Per treballar de monitor en casals has d'haver-los apuntat l'any passat i tenir un diploma acreditat.

A l’estranger, igual, per anar de voluntari als campus de Barretstown a Irlanda o al Dynamo Camp d’Italia -que són la xarxa de campaments per nens malalts que va fundar Paul Newman i gestiona magníficament la Fundació Aladina (si us plau, feu-li un cop d’ull) per a nens i adolescents malalts greus- has de tenir 19 anys... i així una institució darrere d'una altra...

Em pregunto com podem millorar la societat, si totes les capacitats que puguin desenvolupar els nostres fills depenen exclusivament dels diners que puguem invertir en ells. O de vegades de planificar les coses amb un any d'antelació, cosa que, a mi se'm dona fatal perquè, no sé vosaltres, però els meus fills canvien més de pressa del que jo m'adono. I no és que quedar amb els amics per anar de bars i discoteques em sembli malament, però l'adolescència és un moment molt especial, on s'està forjant un caràcter, una actitud, una manera d'enfrontar-se a la vida, és el descobriment de què t'espera quan siguis un adult. I es mereixeria que hi haguessin opcions més enllà dels idiomes i l'esport o de gastar-te quantitats ingents de diners per enviar-los a l'estranger. Si és que hi volen anar, esclar.

Perquè aquesta és una altra de les batalles: fill, ¿a què vols dedicar-te aquest estiu? Quan són petits no és problema viatjar, ni anar de càmping, ni fer ruta amb cotxe per veure els castells del Loira, però a l'adolescència si els portes vuit hores en el cotxe, no et pregunten quan arribem, no. Ara estan enganxats al mòbil menjant-se les dades amb l'Instagram Stories o la música sense descarregar del Spotify i la pregunta és si on anem hi ha wi-fi.

Potser anar a l'empresa familiar per ser aprenents d'alguna cosa o que facin algun treball extra com ocupar-se de les coses domèstiques, sigui una opció. No sé si us passa el mateix. Per mi, és el primer estiu que m'ha costat molt compaginar el que pel meu 'Estupendu' i jo considerem vacances, i el que els nois esperen d'elles. ¿I a tu?

Ja sé que és una etapa, sé que després de l'estressant any acadèmic necessiten un descans, però qui no. Nosaltres també ho necessitem, i no hi ha res més relaxant que saber que els teus fills, a més de socialitzar-se i créixer com a persones, també aprenen valors com la solidaritat, l'agraïment per les coses que tenen, i encara que això s'aprèn a casa... l'altra pregunta és ¿com pots fer-ho si estàs treballant i es queden sols gairebé tot el dia?

Seria una petita victòria que el món anés una mica diferent, fos més humà, més atent a les coses que importen, que al final, només és el temps que passem amb ells per transmetre'ls les coses que hem après vivint. Coses com que la vida és curta, que cal tenir un propòsit que et faci llevar cada matí, que l'actitud multiplica els coneixements i les habilitats que tinguem.

Que en realitat gaudim moltíssim de ser pares, encara que, de vegades, se'ns compliqui tot amb els horaris, els impostos, les obligacions i la nostra pròpia vida, però que no ho canviaríem per res, ni tan sols per unes vacances combinades d'un mes a Manhattan i Hawaii a polsera completa.... -No me tientes- diu una amiga meva...Feliç estiu família!