Petites victòries

Roser de Tienda

Com ajudar a les teves criatures a no patir gelosia infantil

COM AJUDAR A LES TEVES CRIATURES A NO PATIR GELOSIA INFANTIL Zoom

COM AJUDAR A LES TEVES CRIATURES A NO PATIR GELOSIA INFANTIL

Com a mare de família nombrosa, ja saps que el meu lema és "Hazte la vida fàcil" i aquí et comparteixo algunes coses que he après al llarg del temps i que moltes mamis m’han consultat. I és que en la maternitat, les coses no són sempre tan dolentes com les pinten. Per exemple, la gelosia en la infància té un cert valor d'adaptació a la realitat.

La causa més habitual per la qual els nostres fills poden sentir gelosia, és per l'arribada d'un nou germanet. El nen, acostumat a no compartir ni el temps ni l'atenció dels seus pares, ara ha d'habituar-se a rebre una atenció discontínua, perquè totes sabem que els primers mesos de donar a llum, sobretot si ja es tenen altres fills, poden ser extenuants per a tots.

Comprenent la mirada del nen. La majoria dels pares desitja esperar un temps abans de tenir el segon fill. És normal, necessitem veure'ns en el nostre nou paper de pares, tornar a recuperar temps amb la parella, conciliar la vida laboral amb les demandes del bebè. El nostre primer fill va aconseguint superar tots els reptes que necessita per créixer i nosaltres aplaudim cada assoliment amb una festa, quan deixen el bolquer, quan mengen solets, quan van a escola sense plorar. Quan tenim al primer fill "encarrilat", decidim que és un bon moment per tenir el segon nen. Per a nosaltres és normal, però per al nen, és incongruent que algú amb qui no pot jugar, que es desperta tot el temps perquè mamà li doni a menjar, que es fa pipi en un bolquer, i que es queda amb mamà tot el dia perquè no va al col·legi, resulti tan adorable per als seus pares. El nen gran comença a reclamar l'atenció que se li donava abans, i en molts casos fa una "reculada" en els seus avanços cap a la maduresa. L'autoestima baixa, i poden sentir por o ansietat. Si veiem que el quadre de: • Enveja, ressentiment, tristesa, tossuderia o agressivitat cap al nou germà o cap a nosaltres és molt gran, haurem de buscar ajuda professional perquè tot torni a la normalitat al més aviat possible.

Alguns consells per ajudar a crear més harmonia entre germans.

  • Si tu estàs bé, tots estaran bé. La salut de la mare després del part és fonamental perquè pugui assumir amb serenitat tots els canvis que suposa ampliar la família. Mantenir el sistema nerviós ben ajustat per un Quiropràctic després de donar a llum, una nutrició adequada a les noves demandes i l'aportació necessària de vitamines, faran la nostra maternitat més fàcil.
  • Ajustar al bebè després de l'estrès del part. Això farà que creixi tranquil i amb una gran capacitat d'adaptació, busca una consulta quiropràctica que ofereixi una cura familiar a llarg termini.
  • Una bona relació mare-fill minimitza la possibilitat que el nen senti gelosia del nou germà. Si fomentem una relació d'inclinació des del naixement, els nostres nens creixeran amb seguretat i confiança suficient per saber que són estimats i no solament per la mamà, sinó per tota la tribu.
  • Crear l'hàbit de l'afecte a casa. Es fan petons de bon dia, de bona nit, quan te'n vas, quan arribes, estiguis content o enfadat. I no només als pares, també als germans. Les discrepàncies d'opinió, no minimitzen el nostre afecte. Així que en general ens estimem i la resta -les discrepàncies- ja les arreglarem. Això dóna seguretat a tots els membres de la família.
  • Som el mirall on es miren, així que la parella ha de cuidar com es parla, com es tracta davant dels nens. Siguem persones estables i equilibrades.
  • Es fan jocs a taula. Per dir, per exemple, quines qualitats boniques té cadascun, se'ls anima a superar reptes de forma assertiva. I és que és com tot, els llaços d'afecte cal fomentar-los, no cauen del cel.
  • Si com a família heu decidit que tindràs més d'un fill, com menys distància hi hagi entre els teus fills més fàcil serà la convivència. Els meus fills es porten 11 mesos entre si, i com quan van néixer mai han estat sols, no han sentit que m'han compartit amb ningú, ells van néixer i mama tenia tres nens. S'han banyat junts, s'han llevat el bolquer abans perquè la gran ja no volia portar-lo, han menjat "menjar de grans" abans perquè la seva germana gran el menjava. Per imitació, tots volien fer el mateix que la seva germana gran, en comptes d'envejar-la. I no és més treball, on en mengen dos, mengen tres. Tot ho fan junts, al final és molt més fàcil per nosaltres.
  • No hem de cedir davant els petits "xantatges" emocionals perquè estem massa cansades per a una altra batalla. Hem de veure la situació des de la serenitat, si estem cansades, podem deixar als nens algunes hores, per tornar a casa amb la mirada més objectiva sobre el que hem de fer per reconduir la situació.
  • Estiguem atents al nostre estil educatiu, al clima familiar que hem creat a casa. De vegades sense adonar-nos, congeniem més amb algun dels nostres fills, o els comparem i això crea competència i conflictes.
  • Mantinguem un estil d'escolta activa, tendresa i comunicació on tots sentin que tenen un paper destacat i són valorats. Sempre hi haurà moments de tensió, però si criem als nens amb el sentiment de "Tribu", és a dir "tots para un i un per a tots" entendran que la seva actitud i col·laboració té una fi major que no és la seva pròpia satisfacció, sinó que és pel ben comú. I això els dóna una perspectiva més gran a l'hora d'ajudar.
  • Fer calendaris per repartir les tasques entre els nens, farà que sentin que tots col·laboren per ajudar a casa i que cap fa més coses que l'altre. Cada nen és diferent, intenta potenciar els seus talents, no els comparis entre si, i no els desvaloritzis, ni en públic ni en privat.

Parla amb altres mamàs, amb les mestres de la guarderia o del col·legi, ves als tallers de maternitat i coaching que organitzi el teu especialista en quiropràctica, i fes activitats per recobrar una mica d'espai personal entre totes les teves obligacions. En qualsevol cas, és una petita victòria saber que aquests episodis duraran poc i que amb grans dosis de paciència, afecte i bon humor podreu superar-ho tot. ¿I per a tu quina és la teva?