Petites victòries

Roser de Tienda

Com convertir els teus fills adolescents en fills adorables

Com convertir els teus fills adolescents en fills adorables Zoom

Com convertir els teus fills adolescents en fills adorables

En una de les conferències a propòsit de la presentació del meu llibre “Hazte la vida fàcil” em van proposar parlar sobre com ens podem relacionar-nos millor amb els nostres fills quan arriben a la adolescència i es converteixen en nens “adorables”.

I és que, un dels canvis més notables en les etapes de creixement dels nostres fills sol ser l'adolescència. L'adolescència és com una malaltia a la qual tots els pares tenim respecte, perquè és on és concreta la relació que hem mantingut amb els nostres fills, fins a aquest moment. En l'adolescència els nostres fills evolucionen ràpidament cap a la maduresa i la tan anhelada independència i deixem de ser la seva única referència i suport emocional. A partir d'aquest moment, les opinions del seu propi cercle d'amics, de la seva nova tribu, solen pesar més que les nostres.

Això ens fa una mica de por, perquè no coneixem a totes les persones que tenen influències externes en els nostres fills, i tampoc sabem si el nostre fill és capaç de resistir-se a segons quines coses per la pressió de pertànyer a un grup.

Per a la majoria dels pares, comença un moment estressant en el qual només podem confiar que haguem posat prou mobles en el cap del nostre fill, perquè aquest sàpiga quina posició ha de prendre enfront dels nous reptes que se li presenten (amics, alcohol, drogues, sexe, etc.)

Tenir vincles en l'adolescència amb el teu fill és alguna cosa natural si així ho has fet des que ha nascut. Però si la vostra relació no ha estat d'amor i confiança durant la infància, ara en l'adolescència és molt més difícil.

Un estudi recent amb 200 adolescents, professors i mares, de la Universitat de Barcelona, ens mostra que la falta de tendresa i afecte per part dels pares durant l'adolescència, és directament proporcional a la inseguretat que senten els adolescents que més problemes tenen, amb ells mateixos, amb els altres i amb els estudis.

S'entén que vincular-se, abraçar o acaronar a un bebè és fàcil. Els expliquem contes, juguem amb ells, ells compten amb la nostra opinió o consell per a tot. Però en l'adolescència és més complicat perquè ells mateixos no saben què els passa, així que nosaltres molt menys. Però és necessari que entenguem la situació i els donem una mica d'espai per madurar i no ens deixem portar nosaltres també per la situació.

Nosaltres som els seus pares i necessiten la nostra estabilitat i serenitat per seguir avançant, perquè en poc temps seran persones legalment independents i hem de preparar-los per a això.

Estratègies per establir vincles afectius amb els adolescents.

• Ser afectuosos com sempre ho hem estat, encara que sembli que no ho necessiten. L'afecte i les mostres d'afecte els proporcionen seguretat i estabilitat.

• Escoltar-los, crear espais de conversa que no acabin en interrogatori, es a dir, no vulguis saber més del que estiguin disposats a explicar-te.

• Ofereix-los la possibilitat que t’expliquin les coses si necessiten un consell, i la promesa de no jutjar el que et preguntin. Ets com una enciclopèdia perquè tens molta experiència, però no tens la veritat universal a les teves mans, així que comparteix el que saps i ajuda al teu fill a trobar la seva pròpia veritat.

• Si ets fred i autoritari estàs creant inseguretat i per defensa, rebel·lia. Més tendresa i afecte, més confiança crearàs en els teus fills.

• Connecta amb els teus fills. Aprèn coses sobre els temes que li interessin (informàtica, esport, superherois, pel·lícules, etc.) i intenta que ells t'ensenyin a tu com funcionen, o t'ampliïn informació, és sentiran útils i veuran que la vida és un aprenentatge en tots dos sentits.

• Fes que et vegin com una persona propera i confiable. Mostra les teves emocions, no som perfectes, ens equivoquem, perdem els papers... parla amb els teus fills de la teva perplexitat o el teu entusiasme per la vida. Si t'expliquen ells alguna cosa, no vagis explicant-ho sense el seu consentiment, els teus fills tenen dret a tenir intimitat.

• No els avergonyeixis a les xarxes socials. A partir d'aquesta edat ves en compte amb les xarxes socials. Aquesta foto tant mona en la qual surt en bolquer amb dos anyets que vols pujar a Instagram o a Facebook, pot fer que sigui la rialla del dia entre els amics. Demana permís per publicar fotos en les quals aparegui.

• Fes que vegin que t'importen com a persones. No solament els estudis o les notes, o els èxits en l'esport, sinó que ells com a individus estiguin bé i que sàpiguen amb les teves accions que, malgrat els seus fracassos, el teu amor i el teu suport és incondicional.

• Deixa de córrer la feina de casa. Els teus fills no se’n recordaran de quants mitjons vas doblegar, solament se’n recordaran de si t'asseies a jugar a la Play, a veure el futbol o el bàsquet, o a veure una sèrie en la televisió o a veure vídeos en el mòbil. Aquests espais d'oci compartit, a més, donen l'oportunitat de crear vincles divertits si ens mostrem tal com som.

• Sigues coherent, fes el que dius i no menteixis mai. Ells comencen a veure't com ets realment i estan en un moment de total intolerància a la hipocresia.

• Fes plans divertits com viatjar a llocs desconeguts, regala'ls entrades per al seu cantant o grup favorit, o competicions esportives on pugueu divertir-vos junts. En general els pares estem més preocupats per arribar a final de mes i per la intendència laboral i domèstica, que de passar temps amb els nostres fills. I això és un gran error. Els nostres fills necessiten que passem temps amb ells, que convidem als seus amics a casa per saber de qui parlen, necessiten veure a adults coherents, estables i alegres, amb passió per la vida.

Necessiten que els transmetis seguretat, que els ajudis a trobar els seus talents, necessiten créixer amb confiança, tendresa i alegria pel futur. I això és alguna cosa que solament podem fer nosaltres, així que fes de la teva casa una llar oberta, perquè els teus fills sentin que aquest és el lloc al qual pertanyen i és sentin orgullosos de tornar a ell cada dia, durant tota la seva vida.

¡Quina petita victòria és saber que nomes depèn de nosaltres! ¿i per tu quina és la teva?