¿Quin és el sentit del Nadal?

Increïblement tothom és posa molt atacat dels nervis al nadal. Fins i tot jo aquest any, on el viatge a l'Índia m'ha tocat molt, estic com si ara portés unes sabates que no són meves.

¿De debò hem passat de l'estiu a l'hivern amb dotze hores d'avió i d'estar portats capa aquí i capa allà ara ja podem parar-nos? Tots els que em coneixen saben que sóc una fan del Nadal, em poso a cuinar "el pavo de Acción de Gracias" i faig la festa de la vida, només perquè em ve de gust, veure la taula tan plena de carones que estimo. M'encanta pensar en el petits detalls que ens fem uns als altres, només pel plaer de fer feliç a qui obre el regal i veu que has pensat en ell.

Però si la cosa és tan maca ¿perquè a vegades estem estressats o tristos quan arriba el nadal?

Alguns diuen que és pels que no hi son i els trobem a faltar, altres perquè han de gastar diners que no tenen per fer regals, altres perquè no es duen bé amb la família i son dies d'anar i vindre d'una casa a una altra. Algunes persones, com la Maria, diuen que ja no tenen cap lloc on anar. Ni germans, ni fills, ni nets, ni nebots. Es quedaran a la Residència. A mi, hi ha una cosa que sí que m'ha canviat el nadal i és quan les criatures creixen i es fan grans. Trobo que quan tens nens petits tot és més màgic, perquè portem l'engany fins al final. Fem que escriguin les cartes als Reis o al Pare Noel, anem a les cavalcades, posem les galetes i la llet, i ens aixequem amb la impaciència de veure la màgia realitzada.

I em pregunto ¿Potser no hauríem de disfressar la veritat des de la infantesa per evitar la caiguda sense xarxa que és la crua realitat?

El dia que saps qui és el pare Noel o els Reis és un dels pitjors de la teva vida. És com si de sobte, entres sense voler a formar part del grup dels grans i apa, aquí s'acabat la festa. Perquè ara que saps que no és màgia, has d'anar amb compte. Amb compte perquè la butxaca familiar no s'omple per art de màgia i cada casa tindrà la petita màgia que pugui pagar.

I això, em porta a un altre pregunta. Si ara comprem totes les coses que necessitem quan volem, ¿quin sentit té el Nadal? ¿Quelcom només comercial? ¿Perquè llavors, si no podem comprar tot el que volem, ens queda la tristor, com si només veiem el que voldríem però no podem comprar? Llavors ¿no és millor regalar experiències?

Tornar al sentit del nadal més primari i retrobar la pau en el nucli familiar o d'amics i estar feliços perquè ens retrobem tots plegats ben mudats i amb ganes de fer sobre taula, i de cantar "La pava estaba bien muy bien estaba colosal".

Però ¿què és el que fa màgica la vida? No se si per a tots és el mateix. A vegades, com jo ara, després del viatge, on he vist la soledat de la misèria, jo obriria la casa a tota la meva família per tindre a tothom assegut al menjador i fer molts "axuxons" i abraçades per sentir aquest caliu que li manca a molta gent. Però és clar, l'amor ha de ser autèntic, perquè la soledat arriba moltes vegades mentre estem envoltats de gent.

Potser t'ha passat estar envoltada de gent i ¿t'has sentit sola? ¿I que és el que fa que sentim una flama de caliu dins el cor? ¿L'amor i la dedicació als altres? Això era el sentit primari del Nadal. Retrobar-nos amb els que estimem i amb nosaltres mateixes. Dir-nos “quan important es que estiguis a la meva vida”, o potser tot mirant la taula adonar-nos que"se acabó lo que se daba i que lo nuestro tiene menos magia que esta navidad".

Cadascú viurà el nadal amb la seva alegria o la seva tristor, és del tot inevitable. Jo per si de cas, com cada any, abaixaré la foto dels meus avis i posaré Zarzuela per cuinar. Em dedicaré amb cos i ànima a cantar "la pava estaba bien muy bien" i només espero que l'enyorança sigui delicada i no em faci caure les llàgrimes a la sopa de galets, perquè llavors la mama em dirà que m'ha sortit la sopa massa salada.

Aquest nadal espero que aquesta sigui la meva petita victòria... ¿quina serà la teva?

Bona nit mamis.