Petites victòries

Roser de Tienda

¿Mama com funciona la vida perquè funcioni?

¿Mama com funciona la vida perquè funcioni? Zoom

¿Mama com funciona la vida perquè funcioni?

El meu fill més petit és un noi tranquil. Observa i després s'hi posa. Viu amb tres dones a casa i està acostumat a què li donem mil explicacions per tot i potser això fa que sigui un noi molt empàtic amb les emocions dels altres. Per sort té l'exemple del seu pare, l'Estupendo, que és un home empàtic com el que més i que està fent un màster avançat de "com conviure amb tres dones entre l'adolescència i la menopausa", on la teoria la porta molt bé i la pràctica li passa com a tothom. Que si fa un comentari perquè el fa, i si no el fa, perquè no el fa.

Ja veus que està claríssim! Jo li dono molts ànims per què no és fàcil.

El sentit pràctic del meu petit li porta a fer-me preguntes insòlites com aquesta d'avui "¿Mama com funciona la vida perquè funcioni?" quan et fan preguntes grosses com aquesta, jo sempre necessito una mica d'aire per respirar i veure quina cosa li dic.

Perquè m'he adonat que educar a les nostres criatures, amb sentit comú, requereix el seu temps. I no només poc temps de qualitat, sinó mooolt temps i de qualitat. Per què les converses sobre el món o la vida, no sorgeixen mentre correm al super o a estendre la rentadora, no. Les converses surten quan estem tranquils fent un passeig, o berenant sense pressa, o juntets al sofà mentre m'ensenya el últim material "ultra foam master plus " de les ultimíssimes bambes d'en LebronJames.

¿Com funciona la vida perquè funcioni? És una grossa i gran pregunta. M'adono que és una oportunitat única per transmetre els valors que em mouen. ¿Però els meus valors són els autèntics? Vull dir, si tot el que sentim està condicionat per la manera en què hem estat educats i per l'entorn i les persones que ens han criat, ¿com podem saber si les nostres creences són les bones? És clar que tots aquests pensaments es creuen al meu cap en mil·lèsimes de segon i prenc una decisió: la de parlar dels valors universals perquè la vida ens funcioni.

¿I quins són aquests valors universals? Suposo que els que hem après mentre vivim i ens equivoquem.

Jo li he dit al meu petit que, perquè la vida et funcioni, primer de tot has d'escoltar-la. Ens hem assentat en silenci en una terrassa, a veure passar la vida. Hem vist el ritme, la cadència del pas de la gent, les seves cares, la seva roba, els seus gestos. Hem intentat descriure a cada persona que veiem, com serien, quins somnis tindrien, perquè semblaven feliços o tristos. Hem escoltat a la vida per entendre que si reconeixem que tothom té una família, problemes i somnis, ens serà més fàcil anar trobant una manera de relacionar-nos sense jutjaments ni valors predeterminats. Si som capaços d'establir relacions des de l'amor que tothom es mereix, la vida és possible que funcioni millor, perquè el que ens aixeca o ens enfonsa són les persones que ens envolten.

"¿Llavors perquè la vida funcioni, només hem d'estimar-nos?"- Em diu-. Caram. Se m'ocorren coses tan banals com perquè la vida funcioni fa falta tenir uns bons estudis, perquè així tindràs una bona feina, podràs viatjar o comprar-te les coses que vulguis, un bon cotxe, fer-te la hipoteca a trenta anys a la Caixa, et relacionaràs bé i tindràs bons amics i coneixeràs una bona noia per casar-te i tenir fills que et faran molt feliç, i podràs treure el carnet de can Barça, i ...Paro de pensar tot això.

Al final, jo també m'adono que si tot això, que és la nostra vida, ho fem sense amor, començant per nosaltres i acabant pels altres, la vida no ens funcionarà.

L'amor està ple de paraules com: sentiments, generositat, servei, incondicionalitat, donar-se, fortalesa, resiliència, voluntat, acceptació... tot plegat són les coses que fan que la vida ens funcioni.

Si, estimat. L'amor és el que fa que la vida ens funcioni. Mentre li pujo la manta i apago el llum em diu, "Mira que és fàcil la vida mama!". Li faig un petó i li dic que si, que és fàcil si vivim veient la divinitat que hi ha en nosaltres i en els altres. Tot i que a vegades, hi ha persones que la tinguin molt amagada, com la professora de castellà o els nens que et treuen la pilota, o en Donald Trump.

Mentre em poso el pijama, penso en quantes vegades em complico la vida perquè penso massa. Si estimo, ja està. No cal fer més.

Perquè dins la paraula estimar està implícit tot el que ens fa la vida fàcil i lluminosa. Sospiro. Quina petita victòria avui respondre les preguntes complicades de manera senzilla, i per tu ¿Quina és la teva? Bona nit, mamis.