Criatures 24/01/2017

UN MÓN FELIÇ

Roser de Tienda
5 min
pexels-photo-57851

Més de dos milions de dones van marxar aquest cap de setmana a Washington i a altres ciutats americanes, europees i australianes, per demanar que el president Donald Trump respecti les persones de totes les creences i colors, els drets de les dones, la dignitat i la justícia social. Un bon panorama per començar el seu primer dia de feina a la Casa Blanca.

A algunes veus els hi sembla fantàstic i a altres una pèrdua de temps. Sembla que el món va cada vegada més capa dividir-nos i jutjar-nos més que a acceptar-nos i viure en harmonia tots junts. ¿Però com seria un món igualitari i feliç?

Fa pocs dies, s'ha augmentat el permís de paternitat i tot i així hi ha veus contradictòries. A alguns els hi sembla massa poc, altres opinen que haurien de ser dos mesos cadascun. Altres pensen que és la mare qui pateix l'estrès del part i per la lactància hi hauria d'haver més temps per les mares i no pels pares. Sembla impossible arribar a un acord social.

Si pensem en l'evolució de la tecnologia, i llegim autors com Aldous Huxley i el seu “Món feliç”, o anem al cinema a veure “Proyecto Lázaro”, potser d'aquí a uns anys la reproducció artificial serà possible. ¿És així com s'arreglarien els problemes, fent que els cossos de les dones fossin igual que els dels homes? Si a més a més, la tecnologia ens donés més temps de vida -inclús la immortalitat- ¿seria el món més feliç? ¿i què és el que fa que siguem feliços? Els experts diuen que les emocions ens compliquen la vida. Els conflictes interns no resolts, l'educació rebuda per la família, la manca d'autoestima, la prepotència, les oportunitats a què podem optar siguem o no d'un cert nivell social. Que no tolerem la frustració. Llavors ¿Volem el que no tenim o no tenim el que volem?

Si cadascun és de sa mare i son pare ¿Com podem créixer amb valors que ens facin feliços? Si aquests valors segons cada cultura, ens porten cap a la divisió i el jutjament, ¿com podríem viure en un món en què tothom fos feliç? Hauríem de suprimir totes les influències de l'ego. Hauríem de llevar-nos cada dia conscients de l'instant en què vivim, perquè de moment no vivim per sempre. Entre l'espai del naixement i el de la nostra mort ¿què anem a fer? ¿com podem fer que la nostra vida compti, com podem marcar la diferencia si els valors que ens mouen tenen més a veure amb l'èxit social que amb l'èxit de l'ànima? Si penséssim amb l'èxit de l'ànima, ningú de nosaltres, ni les polítiques socials, ens farien viure una carrera d'obstacles continua per treballar en allò que podem, pagar factures, comprar coses, amb una televisió pública de vergonya dissenyada per entretenir-nos i que deixem de pensar en nosaltres veient la vida dels altres.

Deixaríem de jutjar si donem el pit, si no ho fem, si fem collit o no el fem, si som bones o no amb tot el que fem. ¿Ens donem compte que tot està dissenyat per no fer-nos pensar massa, no sigui que "la liem"?

¿Un món feliç seria aquell en el que la vida és fàcil? ¿un món on tothom tingués el que necessita? ¿seríem feliços sense drama, sense patiment, sense sensacions? Si les sensacions és el que ens fa humans ¿és dessensibilitzar-nos la clau de la felicitat? Ara que està tan de moda el Mindfulnes, ¿No heu pensat que potser la clau està dins nostre? Si nosaltres ens aixequem cada dia estimant-nos a nosaltres mateixos, ¿podríem estimar als altres com ens estimem a nosaltres? ¿podríem fer abraçades com ens agradaria que ens abracessin sense demanar res a canvi? ¿deixaríem de estar cansades?

Si ensenyem a les nostres criatures que les coses materials només són coses i que a més a més les pots perdre – perquè les coses materials avui les tens i demà no saps si es trencaran, te les robaran, la borsa baixarà, la immobiliària caurà, el cotxe s'espatllarà, la pilota es perdrà- és adir, els eduquem en el despreniment de tota consecució material, ¿Com s'adaptaran a un model social que els empeny en el sentit contrari? Perquè tal com estan les coses, és millor estar a dalt de la cadena que baix, almenys sembla que controles, com sembla que pensa el nou president Trump, com en Bill Gates, Montsanto, els Rockefeller, Hilton, Rothschild, Warburg, Lazard, o els Goldman, entre d'altres. I si els valors que mouen aquestes persones són l'interès material i el control social ¿què pintem la resta de les persones? Si cadascú de nosaltres es creu importantíssim. Si tots tenim raó. Si la nostra família és la que ho fa millor, si la nostra visió de la vida és la correcta, si com fem les coses és com s'han de fer, etc., etc.

Crec que si pensem que la nostra vida és una petita gota d'aigua en l'immens oceà de la vida humana, la majoria de les coses deixen de tenir importància. Vas a la feina perquè t'agrada, allà ho fas el millor que pots per ajudar als altres, eduques als teus fills en cultivar el seu esperit, el seu talent innat, a tenir empatia, compassió, tendresa i il·lusió per la seva persona, fas un passeig perquè si, abraces perquè et ve de gust, seus en una terrassa per veure el formiguer de la vida i et sents ple d'amor per la humanitat.

Si fem que les nostres criatures aprenguin, tot el que just la nostra generació comencem a intuir, és a dir -que no ens serveix el model en què hem estat educats nosaltres- potser estarem més a prop de què un dia, tinguem presidents dels quals estar-hi orgullosos, siguem persones sense ansietat ni depressió, no tinguem malalties per culpa de l'avarícia de la indústria, visquem a cases que hem construït entre tots, utilitzem l'energia del planeta en comptes de destruir-la, o no hi haurà més debats per la conciliació, o els drets humans.

Potser un món feliç és el que tenim dins nostre, i la manca de felicitat de la humanitat és perquè busquem la felicitat fora. Potser ens costa mitja vida arribar a aquesta conclusió, però caram, un cop entès, ja no tens por, ja no tens temps de perdre el temps.

Un món feliç ens espera dins nostre i això ens costarà un munt. Perquè mirar-nos cap a dins significa lluitar cada dia per no decebre'ns a nosaltres mateixos. Només estan orgullosos del que fem cada dia per convertir-nos en un cor amb potes, podrem fer que la humanitat sobrevisqui.

Quina petita victòria seria si tots ens tractéssim com el miracle que som. Si veiéssim la divinitat i la perfecció del nostre esperit. Si tots estiméssim i féssim les coses com si fos l'últim dia de la nostra vida.

¿I per a tu quina és la teva? Bona nit bona gent de tot el món.

stats