Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

El 95% dels pares tenen un fill preferit, i el 5% restant menteix

En qüestions pràctiques, els pares volen ser molt justos amb els seus fills. Si a un fill l'apunten a extraescolars, amb l'altre també ho faran. Si a un li fan un regal, amb l'altre també. Ho assegura la psicòloga i directora de l'institut Gomà Hermínia Gomà.

Una altra història és que “en un moment determinat n'hi hagi un que s'ho estigui passant malament, i que, per això, els pares s'hi aboquin”. El fet d'estar més pel dèbil, pel més dependent no voldrà dir que se l'estimin més que als altres fills.

Un pare i una mare són capaços de fer qualsevol cosa per un fill, “cosa que no passa a l'inrevés, perquè genèticament estem preparats per protegir la nostra camada, no perquè la camada protegeixi els pares”. Ara bé, hi ha altres factors que poden predisposar els pares per un fill més que per l'altre:

1) Les afinitats de caràcter i les aficions compartides

2) El moment històric en què va néixer de la criatura per a la persona i per a la parella

3) Debilitats incontrolabes (protegir el dèbil, el més depenent)

La psicòloga Hermínia Gomà remarca que les mares tenen predisposició a protegir els nens perquè els veuen més febles. “A les nenes les tracten com si fossin més fortes, com més capacitades”.

Per la seva banda,l'autor del llibre The Sibling Effect: What the Bonds Among Brothers and Sisters Reveal About Us, Jeffrey Kluger, afirma: “El 95% dels pares tenen un fill preferit, i el 5% restant, menteix”. Segons el periodista de la revista Time, diversos estudis científics ho han demostrat.

La investigadora Catherine Conger, de la Universitat de Califòrnia, EUA, va visitar 400 famílies tres vegades en tres anys, i va concloure que el “65% de les mares i el 70% dels pares tenien preferència pel fill gran”. Un altre estudi, de la Universitat de Cornell (EUA), també concloïa que les mares mostraven favoritisme per un dels seus fills.

Tot plegat, explica Jeffrey Kluger, és comprensible perquè les persones estan preparades biològicament per preferir-ne un, que és el primer. L'autora del llibre El hijo favorito, Ellen Libby, hi està d'acord, amb el fet que els pares sempre tenen un fill favorit, però segons la psicoanalista, “el favorit pot ser el més vulnerable o també el més bon estudiant, perquè els fa sentir exitosos com a pares”.