Una escriptora nord-americana, filla d’immigrants xinesos, Amy Chua, va publicar a EUA el llibre Himne de batalla de la mare tigre, en què separava el món educatiu entre mares xineses (exigents) i mares d’Occident (busquen la felicitat dels fills).Himne de batalla de la mare tigre,
El llibre, que defensa l’autoritarisme i el mètode coercitiu per part dels pares, subratlla situacions com ara la de felicitar els fills quan acaben de fer una cosa ben feta. “Si se’ls felicita, en perdran l’interès, no voldran tornar-hi. Han de continuar esforçant-se fins que acabin dominant aquella activitat”.
També aposta per un decàleg que, segons l’autora, hauria de seguir tota mare que vulgui una educació perfecta (vegeu a baix “Decàleg de la mare tigre”).
El cas és que l'autora fa servir l'expressió de "mare tigre"per comparar actituds ferotges, però, en realitat, les mares tigres no són gens exigents ni estrictes amb els seus fills, com tampoc no ho són els animals mamífers en general. “Són molt més tolerants amb els seus fills que el que som l’espècie humana, perquè no hi posen les expectatives que es converteixin en el millor, se’ls estimen tal com són i, per consegüent, tampoc no es frustren”, diu en Lluís Colom, cap de Conservadors del Zoo de Barcelona.
Així, la mare tigre (animal) és carinyosa, sol·lícita, defensora, està disposada a donar la vida pels seus fills, i deixa que els fills estableixin les seves pròpies jerarquies. “Com que tenen camades de més d’un cadell, els fills s’estableixen les jerarquies. I de vegades pot passar que el més petit de tot no arribi a mamar, doncs, la mare tigre no hi interfereix perquè és la jerarquia que han establert els altres”. Els cuida sense intervenir en la seva pròpia evolució. I tot això es pot aplicar també a la mare gat. Per la seva banda, les mares balenes continuen sent unes mares carinyoses, sol·lícites, que s’ocupen de seguida que els petits surtin a la superfície un cop han nascut perquè respirin, perquè, si no, s’ofegarien. I els fills, en ser fills únics, tenen una dependència molt gran de la mare, que, durant un temps, els arrossegarà perquè nedin, perquè no saben fer-ho tots sols. I si encara busquéssim uns altres mamífers, podríem topar amb les mares elefants, que tenen elefantons cuidats i educats per tot un complex familiar, perquè els elefants viuen en grups, en grups d’elefants femelles. Els elefants són estrictes en la seva organització, els matriarcats, de manera que l’elefant mascle, quan arriba als 10 o 12 anys, és expulsat perquè se’n vagi a fora. Només hi quedaran els més petits i les elefants femelles. Un exemple de la protecció que fa el matriarcat d’elefants sobre els petits, és quan són atacats: els més petits són enmig de totes perquè el perill no els hi arribi mai. Decàleg de la mare tigre (extret del llibre Himne de batalla de la mare tigre, d’Amy Chua) 1. No convidar amics a casa i no anar a les d’altres per jugar 2. No dormir fora de casa 3. No mirar la televisió ni jugar amb els videojocs 4. No permetre als fills triar les activitats extraescolars que vulguin practicar 5. No permetre que aconsegueixin una nota més baixa que l’excel·lent 6. No deixar-los participar en jocs col·lectius durant hores amb altres nens 7. No permetre’ls participar en una obra de teatre del col·legi 8. No tolerar les seves protestes per no estar en una obra de teatre del col·legi 9. No deixar-los tocar un altre instrument que no sigui el violí o el piano 10. Incitar-los a ser el número 1 en totes les assignatures, llevat de teatre i gimnàstica
