La pitjor mare del món

Anna Manso

Unes setmanes inoblidables

De sobte la caldera va deixar de funcionar i el pare de les criatures va sentenciar que calia avisar el servei tècnic. Els menors d'edat que tinc a càrrec van quedar estupefactes. Era la primera vegada que el seu pare, amb una rara habilitat per domesticar electrodomèstics que es resisteixen a complir les seves funcions, es rendia. Acabaven de començar unes setmanes inoblidables en què els menors d'edat que tinc a càrrec aprendrien que la vida ho és tot menys previsible.

El miracle

El tècnic, després de tres dies de canviar peces per ressuscitar la caldera a l'estil Frankenstein, ens va confessar, descoratjat, que no sabia què coi li passava i que no s'havia trobat mai amb un cas com aquell. Ens va tornar els diners que li havíem avançat i se'n va anar, amb l'orgull tocat. Els menors d'edat que tinc a càrrec no s'ho creien: "Però si hi ha treballat tres dies!" "Fills meus -els vaig dir-, els miracles existeixen i qualsevol dia ens en passa un altre. I, posats a demanar, a mi m'aniria bé com a miracle un curs escolar sense notes de tutores per demanar reunions". Però el segon miracle no es va produir, ans al contrari.

La teoria

La caldera no va ser l'única que va fallar. La pantalla de l'ordinador de la gran va aparèixer trencada. Un fenomen inexplicable que també va patir la pantalla del seu mòbil pocs dies després. La roda de la moto va ser atacada per un clau i es va rebentar. El petit es va despertar amb unes galtes d'hàmster sospitoses i la doctora ens va anunciar que tenia galteres i el vam exiliar a casa els avis per aïllar-lo (tot i que dies després es va saber que no eren contagioses). A l'escola van tenir el detall de demanar per Carnestoltes uns pantalons blancs de nen i vaig haver de gastar tres soles de sabata buscant alguna cosa que no fossin malles de ballet Zoom. I quan vaig rebre una nota d'una tutora que demanava per veure'ns, al pare de les criatures i a servidora, vaig estar temptada de pensar que érem víctimes d'un mal d'ull.

Quan era a punt d'entrar a la botiga d'ocultisme del costat de casa, vaig recordar l'enunciat de la teoria del caos: en determinats sistemes dinàmics no lineals, petites variacions en les condicions inicials provoquen evolucions diferents de les esperades. Sí, era justament allò! Encara més, la teoria definia a la perfecció la meva vida de pitjor mare del món. Tantes vegades un detall absurd, com una patata ondulada o una estella clavada en un dit, ens havia canviat els plans fins a produir resultats totalment inesperats! L'única solució, per tant, era llançar-se de cap a la piscina del caos.

Caos

Vam decidir que, posats a foradar una paret per canviar la caldera de lloc, faríem una petita reforma. Durant uns dies vam conviure amb la pols i el caos absolut. Els menors d'edat que tinc a càrrec van experimentar les dutxes vintage (aigua escalfada en una olla i ruixada per sobre amb un cassó), el menjar de microones, compartir llit amb els germans a l'única habitació amb aire calent, llargs dies sense mòbil ni ordinador i altres inconvenients, fins que, a poc a poc, tot va tornar a la normalitat. Els menors d'edat que tinc a càrrec ho van suportar amb un entusiasme que els honora, i sé que mai oblidaran aquestes setmanes i la teoria del caos, perquè quan em pregunten si podrem fer alguna cosa i els responc "potser", fan que sí amb el cap en silenci, comprensius.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 16 de febrer de 2013