La pitjor mare de l'estiu: La cursa

Al mes de juliol em vaig declarar en vaga. Porto anys escarrassant-me per deixar-ho tot lligat abans de marxar de vacances:comprar llibres de text, revisar bates,supervisar material i comprar el que falta, fer inscripcions a les extraescolars..., i ara, amb l’alegria que donen els anys d’experiència, m’he dit a mi mateixa que he estat fent el préssec. Així que he dedicat el juliol a tasques més fructíferes com veure Elpadrí I i II al cine en versió HD o preparar caipirinhes amb les amigues, i no me’n penedeixo.

Estratègia GM M’he evitat l’amargura d’un setembre cagant-me en tot. Perquè, invariablement, al setembre descobreixes que els llibres de text estan fets d’una matèria quàntica que els fa impossibles de materialitzar-se a les botigues abans de novembre. Les bates revisades al mes de juliol ja no serveixen perquè el nen o nena ha tingut l’ocurrència de créixer. El material encara està pendent de marcar. I TOTES les extraescolars han fet canvis d’última hora que engeguen a prendre vent qualsevol planificació. Conclusió: al juliol feina zero.

I ara que és setembre us proposo que adopteu l’estratègia GM (Gata Maula). Les gates maules són aquelles fembres sense esma per fer res que ho aconsegueixen tot a base de laments noucentistes, de sospirs llargs i profunds, de ventaments de pestanyes i de veus flonges i cursis fan anar de corcoll mitja humanitat mentre elles jeuen al primer lloc que troben, sempre amb una excusa raonable (les lumbars, la cefalea, els ovaris o el mal d’ànima). Són les meves heroïnes. Les odio, però ho són. Roben temps i nervis, nòvios i marits, amigues i feines, ofertes i ocasions. Amaguen dins seu un autèntic Vito Corleone disfressat de Bella Dorment, aquella gata maula universal. Són les reines del mambo.

Exemples pràctics Per tant, la cosa consisteix a fer el que calgui per no fer res i que ho faci qui sigui menys vosaltres. Per exemple, tingueu un lumbago sobtat el dia 11, enlliteu-vos, agafeu ben fort les mans dels vostres descendents i amb veu tremolosa deixeu anar alguna cosa com ara: “Fill, a l’armari hi tens la bata de l’escola, descús tu mateix la vora i ,ja de pas, repassa els botons”. Una altra proposta seria tancar-se al vàter amb una excusa gàstrica qualsevol i passar per sota de la porta una nota escrita: “A qui correspongui, avui és el dia límit per comprar els llibres, aquí hi ha l’adreça, pregunteu per lasenyora Pepita i doneu-li records”. No cal que ningú sàpiga que no existeix dia límit, només vosaltres. ¿No diuen que la informació és poder?Doncs això.

Pel que fa al material només cal actuar per silenci administratiu. Els nens i nenes ja us reclamaran el que calgui i d’una forma espaiada i humana. Un dia un boli, l’altre un compàs, l’altre una goma. La resposta sempre ha de ser la mateixa: “Ai, fill, ja ho compraria jo, ja, però la rinitis m’ho posa taaaan difícil”. Els nens ja s’espavilaran a demanar-vos el número de client preferent de la llibreria i ja s’entendran directament amb l’establiment. I les extraescolars? Ah, és, precisament, pel que menys cal patir. Estem en crisi i són les mateixes empreses les que us empaitaran perquè formalitzeu la inscripció. Conclusió alegre i definitiva: al juliol feina zero i al setembre encara menys. Bona entrada de curs!

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 3 de setembre de 2011.