La pitjor mare del món

Anna Manso

Autobombo

No és elegant que jo mateixa parli del llibre que a partir d'avui, 14 de novembre trobareu a les llibreries, ja ho sé. Fins i tot m'he plantejat no escriure sobre el tema. Llavors he recordat Paco Umbral i el seu incomprès " Yo he venido a hablar de mi libro " i m'hi he repensat. Què carai, estic contenta i vull explicar-ho. Servidora, a més de garlar sobre les pífies de mare nefasta cada dissabte en aquest diari, n'ha deixat constància a La pitjor mare del món, el manual (Columna Edicions).

De què va

El llibre és un manual i no és un manual. És un manual perquè ho diu el títol i ho corrobora el subtítol: "Com convertir-se en un pare o mare imperfectes en 10 lliçons". I perquè vaig crear-lo amb l'objectiu que els progenitors de Catalunya surtin en massa de l'armari cridant a tot drap "Oh, sí, jo també l'espifio vuit cops de cada deu!" I que quan això passa el cel no cau sobre els nostres caps, ni un llampec ens socarrima el cul, ni ens convertim en estàtues de sal marina iodada. Al llibre hi ha casos pràctics on jo mateixa em retrato i evidencio que sóc la pitjor mare del món; hi ha exercicis de repàs, un apartat que promet solucions i un altre titulat "Què hem après". I també inclou un decàleg amb deu manaments a seguir per tot bon pare o mare imperfectes.

Conseqüències

Quan l'acabi, el lector haurà llegit conceptes tan útils per a la supervivència com ara que aspirar a la perfecció mata o que creure que el temps no laboral és un moment de relax provoca halitosi. Ara tocaria dir "Tot molt científic". Doncs precisament no.

Aquest llibre en realitat no és un manual perquè servidora no és qui per anar dient a la gent què ha de fer o deixar de fer. No tinc titulació que m'acrediti com a psicòloga, terapeuta, educadora, metge forense o bombera. De fet, he inclòs un avís segons el qual no em faig responsable de cap acció delictiva, estranya o distorsionant produïda després de llegir el llibre. Vull dir que, per exemple, quan indico a l'apartat "Exercicis de repàs" que cal escenificar un acte de psicomàgia i entrar dins un armari i sortir-ne, no vull que ningú em demandi perquè a l'hora de fer-ho el moble, amb el pare o mare en qüestió dins, va desplomar-se sobre la cunyada, el sogre, el gos llardós o qui fos que, ves per on, passava per allà. Que la gent és molt llesta i jo vaig fatal de temps per anar visitant jutjats.

La confessió

Llavors, si no és un manual, què és? Doncs una confessió. Així, endreçada per temes, he explicat part de la meva vida. La més poc explicable. No pas perquè hi hagin passat fets innominables i morbosos, sinó perquè el ridícul s'hi passeja alegre i feliç. I també és el relat de la rebel·lió d'una mare que ja n'està fins als cabells blancs de la coroneta de fer veure que és Mary Poppins. I pel mateix preu és, alhora, una proposta de dieta d'aprimament: deslliurar-se del sentiment de culpa. És tal l'alliberament del pes que recau sobre la nostra esquena que quan duem a terme la dieta amb èxit creurem levitar.

I ara dades pràctiques. El llibre comença avui la cursa cap a l'èxit o la pura supervivència. M'agradaria que fos la primera opció, sobretot perquè significaria que els pares i mares de Catalunya han descobert el nou paradigma: hi ha vida més enllà de la perfecció.

I no vull tancar aquest article sense donar les gràcies a tots els que em llegiu i seguiu: aquest llibre no s'hauria fet realitat sense vosaltres.

Basat en l'article publicat el dissabte 9 de novembre de 2013 al suplement Criatures.