OLGA VALLEJO

Estades lingüístiques a l'estranger

Aprofitar l’estiu per fer una estada a l’estranger pot ser una bona manera d’aprendre bé un nou idioma i tenir una experiència de vida enriquidora

ESTADES LINGÜÍSTIQUES A L’ESTRANGER / PERE VIRGILI Zoom

Quan s’acaba l’escola tenim al davant gairebé tres mesos de vacances que cal organitzar per poder conciliar la no ocupació dels fills amb la feina dels pares. Fa anys que les famílies tenen un munt de possibilitats més enllà dels dies que passen junts i de fer que les criatures estiguin amb els avis: campaments, cursos d’estiu, esports, aventura, idiomes, manualitats i un llarg etcètera que suposa una planificació i un estalvi previs.

ESTADES A L’ESTRANGER

Aquest és el tercer estiu que la Mireia ha fet un programa residencial a l’estranger. Ha estat dues setmanes a Irlanda del Nord, allotjada amb una família amfitriona. El campament, en el qual participen alguns catalans, francesos i molts irlandesos, consisteix a fer activitats d’aventura variades. Diu que està cansada de fer classes i que el que necessita és practicar la llengua. Abans de marxar està molt il·lusionada: “Estic tranquil·la”, assegura. Només li fa una mica de respecte el fet que serà la primera vegada que passarà el temps lliure i els caps de setmana amb una família; les altres vegades ha estat en una residència.

Sembla que els seus pares, el Germán i la Mari Pau, estan més nerviosos que ella: “Sempre pateixes quan marxen. De fet, ella voldria fer l’estada als Estats Units, però ens sembla que per a l’aprenentatge de la llengua no aporta un valor afegit el fet d’anar-se’n tan lluny. Si passés qualsevol cosa, Irlanda és més a prop”, explica la Mari Pau. Al Germán el sorprèn com la seva filla ha anat decidint el que volia fer: “És ella la que vol tenir experiències noves i provar l’estada amb una família. Nosaltres només li donem suport”. Va començar a 6è de primària amb un campament d’immersió lingüística a l’Estartit, on totes les activitats eren en anglès. Després van venir les estades a Irlanda i Anglaterra, primer amb un grup d’amigues i després sense conèixer-hi ningú d’entrada. La mare assegura que per a ells el més important era que li agradés per poder repetir: “L’anglès sobretot a mi m’ha preocupat força. Som d’una generació que hem tingut els idiomes com l’assignatura pendent i no voldria que els meus fills tinguessin aquesta mancança”.

La Mireia està contenta, reconeix que ha millorat: “Encara em falta fluïdesa quan parlo, però els entenc sense problemes i he après molt vocabulari”. El Germán assegura que l’anglès està molt present a les seves vides, amb internet, mirant sèries... Tant ell com la Mari Pau valoren molt positivament el fet que l’experiència els ajuda a créixer en tots els sentits, “no només perquè es passen el dia sentint una altra llengua, sinó també perquè coneixen altres cultures i és tot un aprenentatge estar lluny de la família, s’espavilen i maduren”, diu la Mari Pau.

EXPERIÈNCIES DE VIDA

La Claire Fisher, directora del departament d’estades lingüístiques de la ICCIC (www.iccic.edu), la Institució Cultural del CIC Fundació Privada, comenta que el que més destaquen els pares quan els fills tornen és el creixement personal. “Evidentment que millora el nivell de l’idioma triat, però a més s’ho han passat molt bé i han conegut gent de cultures diferents, i a més sempre destaquen que els ha anat bé sortir de l’àmbit familiar. Tornen més autònoms, amb més confiança, capaços de fer coses senzilles com la bugada o viatjar sols en transport públic”, apunta Fisher.

GANES D’APRENDRE

A l’Aina (14) sempre li ha agradat l’anglès. Al marge de l’assignatura de l’escola, llegeix llibres i mira sèries en anglès. Fa quatre anys que l’estudia com a extraescolar i aquest estiu fa el seu primer programa a l’estranger, tres setmanes a Carlingford, Irlanda. Són tres o quatres hores de classe al matí amb activitats la resta del dia. S’està en una residència i hi va amb un parell d’amigues de l’escola amb les quals ja ha fet colònies en anglès a Catalunya. Té ganes de passar-s’ho bé, aprendre anglès i conèixer els costums del país.

De fet, voldria marxar sola tot un any a Irlanda, però la seva mare creu que és massa jove: “Ni ella ni jo estem preparades -explica la Rosa Mari-, tot i que el pare, el Martí, pensava que podria estar bé. Encara té molt temps. És bàsic que sàpiga anglès, però no cal córrer, només té 14 anys, quan arribi el moment ho acabarà fent i nosaltres li donarem suport. Hi ha nois i noies de la seva edat que gairebé no en saben, a l’escola hi ha diferència entre els que marxen fora i els que no”. El Martí afegeix que després de les estades lingüístiques dels estius anteriors noten un canvi: “Llegeix en anglès, té ganes de seguir aprenent i torna amb més confiança i desimboltura”.

LA SITUACIÓ IDEAL

Per a la Carme Muñoz, catedràtica de filologia anglesa i coordinadora del GRAL (Grup de Recerca en Adquisició de Llengües) de la Universitat de Barcelona, la situació ideal quan es tracta d’estades a l’estranger és fer una immersió total. Si estan amb una família d’acollida haurien de tenir garanties que els dedicaran temps, i si acullen adolescents, és convenient que tinguin fills d’edats similars: “Perquè l’actitud, el llenguatge i els temes de conversa s’assemblen. Tindran interessos comuns i serà més fàcil que s’entenguin. Les estades ofereixen més exposició a la llengua i la possibilitat de produir-la. Quan els joves interactuen amb altres nois i noies amb temes que els interessen, s’esforcen per entendre i que els entenguin. Si la interacció funciona, l’aprenentatge està molt més garantit”. Muñoz assegura que no cal que vagin a classe, perquè ho han fet durant la resta de l’any. Proposa que facin activitats que els agradin (esports, dansa, etc.), on hagin d’utilitzar la llengua com a vehicle de comunicació. Recomana que els pares tinguin en compte els interessos dels fills a l’hora de triar el tipus d’estada.

El viatge de la Mireia corrobora tot el que expliquen els estudiosos de la matèria. Està trista pels amics que ha deixat a Irlanda i perquè s’ha acabat, però en torna contenta, s’ho ha passat bé i ha après. “En comparació amb altres anys nota una millora considerable, ha passat moltes estones conversant amb la família, estem molt agraïts”, diu la Mari Pau. Ja té una bona excusa per seguir comunicant-se en anglès.

UNA MILLORA CONSIDERABLE

Es confirma que, tot i que hi ha diferències individuals i no tothom aprèn a la mateixa velocitat, s’aconsegueixen guanys significatius amb només tres setmanes i fins i tot hi ha diferències estant-s’hi una setmana més. “Amb estades curtes han d’aprofitar molt el temps, funciona bé si tenen clar que volen aprendre. Els nens petits aprenen més a poc a poc un idioma, per això és millor esperar que els fills marxin a partir dels 11 o 12 anys”, recomana Muñoz. Per a ella, l’ideal seria que les estades lingüístiques formessin part d’un programa organitzat des de les escoles, on els professors preparessin la marxa perquè aprofitessin millor l’estada i després incorporessin els aprenentatges fets.

En qualsevol cas, és important que l’exposició a la llengua no s’aturi, mirant pel·lícules o sèries o amb qualsevol tema que els interessi. “Està demostrat que els adolescents estan aprenent molt anglès fora de l’aula amb sèries o videojocs. Internet ha democratitzat l’accés a altres llengües, sobretot a l’anglès. Però és important que a més d’estar-hi exposats puguin produir la llengua, que practiquin i intentin parlar i escriure, utilitzant-la de manera activa”.