Tu votes, Jo passo

Aquest text -escrit molt abans- veurà la llum just el dia que pares i mares pensaran a qui votar l'endemà. En una jornada en què, potser, més d'un adolescent els preguntarà críticament per què dimonis voten, o sobre els inconvenients de votar gent conservadora molt allunyada de la seva visió juvenil de la vida. No pretenc convertir la jornada de reflexió en un dia d'educació política, però, si més no, no és sobrer recordar que l'adolescència és justament un dels moments claus de la socialització, és a dir, de la comprensió de la societat on viuen i de la seva implicació. Per això, la singularitat d'una jornada electoral pot ser educativament útil. Si amb l'educació al llarg de tota la seva infantesa hem estimulat la seva curiositat i la necessitat d'interrogar-se sobre tot el que els envolta, en l'adolescència i en temps d'eleccions és possible que hàgim de preparar respostes per a nombroses preguntes i per mirar de canviar una possible actitud final.

Alguns interrogants

És possible que de diferents maneres ens preguntin per a què serveix la política. Potser expressaran els seus dubtes sobre la utilitat de votar. És probable que ens obliguin a expressar les raons que ens porten a votar gent compromesa i moderna o candidats que defensen interessos i tradicions. També és força probable que ens diguin clarament que passen dels nostres rotllos polítics.

Sorgeixen així les ocasions per a les respostes. Però això voldrà dir que les tenim (o que també dubtem) i que no fem d'hipòcrites amb els nostres fills i filles. Voldrà dir parlar de la part de la seva vida jove que està condicionada per la política, per una manera o altra de gestionar el poder. Acceptar que estem en una gerontocràcia i que acontentar els grans va molt abans que pensar en els joves. Potser tindrem la nostra petita guerra de banderes, però al final haurem de parlar sobre com la seva classe pot ser d'una manera o altra en funció de qui mani. Com que els hem educat en el respecte a l'altre, ara haurem d'explicar-los per què votem qui crea pobresa o qui mira compromesament de reduir-la. No ho tindrem fàcil amb exèrcits, bancs, esglésies, policies... Tot dependrà de si, convertits ja en bons consumidors, el seu dilema sigui qui els garantirà un bon smartphone . Tot plegat seria una bona ocasió per posar-nos dins de la pell adolescent i pensar en una nova política amb uns ulls verges.