PALOMA ARENÓS

Toc-toc, mama, que bé que et sento!

La comunicació entre el futur nadó i el seu entorn més pròxim comença ja des de la panxa de la mare. A partir de la setmana 16 de gestació el fetus reacciona a diferents estímuls de l’exterior, com el so, el tacte i el moviment, i també davant estímuls més interns, com l’estrès que pugui viure la mare.

Toc-toc, mama, que bé que et sento!  El fetus hi sent des de la setmana 16 de gestació i els sons li arriben com murmuris distorsionats / FOTO: FRANCESC MELCION Zoom

La investigació i les conclusions científiques són força recents, però la idea que la dona embarassada es comunica amb el fetus i ell li respon és tan antiga com la humanitat. El nadó dins la panxa reacciona a diferents estímuls de l’exterior com el so (el batec del cor de la mare, la respiració, els budells, la música, el soroll...), el tacte, el moviment (quan la mare camina, el bressola) i també a d’altres de més interns, com l’estrès que pugui viure la mare (pot notar la tensió abdominal i els nervis). En algunes ocasions, si es donen copets suaus a la panxa, hi ha nadons que responen, com dient: “Toc-toc, mama, que bé que et sento!”

La ginecòloga de l’Institut Marquès de Barcelona (www.institutomarques.com) Marisa López-Teijón conclou a l’estudi Expressió facial fetal en resposta a l’emissió de música via vaginal que “els fetus hi senten des de la setmana 16 de l’embaràs”. “Ja hi ha resposta a la música emesa via vaginal a través de moviments específics de boca i llengua del bebè”. Aquesta investigació sobre l’audició fetal, en la qual han participat 1.000 embarassades en menys d’un any, és pionera a tot el món. El director científic de l’estudi, el doctor Àlex Garcia-Faura, avala que s’han descobert “circuits cerebrals primitius implicats en la comunicació”. “En sentir la música, el fetus respon amb moviments de vocalització, un pas previ a cantar i a parlar”. És a dir, l’aprenentatge comença a l’úter matern, conclou.

Per realitzar l’estudi, l’equip d’investigadors va dissenyar un dispositiu vaginal -com una mena de vibrador- que, posteriorment, l’empresa Music in Baby ha comercialitzat amb el nom de Babypod®. La música escollida per a l’estudi inicial va ser Partita in A minor for flute alone, de Johann Sebastian Bach. Després de tot el treball de camp, López-Teijón apunta: “Demostrem, a més, que l’única manera que el fetus senti la música, igual com la sentim nosaltres, és emetent-la des de la vagina de la mare. Si emetem música des de l’exterior, a través de l’abdomen, el fetus no la percep igual. Li arriba com un murmuri distorsionat”.

El benestar fetal

La investigació permet descartar la sordesa fetal i possibilita a la mare constatar el benestar fetal. “Amb el dispositiu que hem desenvolupat, possibilitem fer arribar de forma eficaç el so als nostres nadons en gestació i començar a estimular-los des d’abans de néixer”, destaquen des de l’Institut Marquès.

Norma Vidal i Albert Segura són pares del Nil, de 3 anys, i estan esperant el seu segon fill, el Guillem, per a principis de gener. Recorden que amb el primer embaràs van fer “diferents proves amb música”. “Li posàvem els auriculars a la panxa amb Clar de lluna, de Beethoven, i li agradava, es movia una mica”. Però quan el Nil va reaccionar amb més intensitat a dins la panxa va ser quan van anar a un concert d’Antònia Font al Teatre-Auditori de Sant Cugat: “Era cap al final de l’embaràs, com ara, i va ser molt impressionant perquè va començar a donar puntades de peu i a bellugar-se com si ballés”, detalla Vidal, somrient. Ara és el Nil qui “parla, petoneja, canta i toca la panxa per acaronar el Guillem, el seu germanet, a qui té moltes ganes de conèixer”. “I el bebè es mou de seguida. No sé si és perquè té més lloc i tot està més dilatat que al primer embaràs, però el noto molt més que al Nil”, raona la mare. El germanet és més gràfic: “Fa pum-pum amb els peus, com si jugués a futbol”, detalla gesticulant i fent saltirons. La mare assegura que li parla perquè estigui tranquil i tingui un bon naixement. “És una manera que tinc de relaxar-me. Ara també hem d’estar pel Nil i anem més nerviosos”, reconeix.

Connectats pel cervell

Els experts en bioquímica de la Universitat de Navarra, dirigits per la catedràtica de bioquímica Natalia López Moratalla, han descobert que hi ha un vincle d’afectivitat entre mare i fetus des de les primeres setmanes de gestació. En l’ Informe científic sobre la comunicació materno-filial a l’embaràs: cèl·lules mare i vincle d’afectivitat en el cervell de la dona s’afirma que “el procés biològic natural de l’embaràs redueix l’estrès en la dona en desactivar l’hormona de l’estrès (cortisol) i augmenta la confiança, en alliberar l’oxitocina. Aquesta transformació se suma a altres canvis hormonals del cervell de la dona a partir del dia 15 de gestació, quan, implantat a l’úter, l’embrió es comunica amb els teixits de la dona”. És com si la mare rebés una ordre de part del nadó que li digués: “Sóc jo, no et preocupis, que no sóc un individu estrany”.

Així creix aquest vincle emocional. “És la primera comunicació mare-fetus que es desenvolupa a nivell molecular. Els senyals que envia el fetus influeixen en el cervell de la mare matisant conductes i sentiments, fent que se senti tranquil·la i relaxada”, destaca la investigació.

Bona memòria

El fetus és sensible a molts estímuls que li arriben de l’exterior. I ja comença a tenir memòria. Escolta la mare i li agrada escoltar el segon progenitor. Teòricament, rep l’estima del voltant. A partir de la sisena setmana és sensible també al dolor. I a les 14 setmanes ja té els receptors sensorials, de manera que si se’l toca reacciona. A les 26 tots els receptors estan complets, cosa que significa que pot sentir dolor i plaer.

Quan arrenca el tercer trimestre, el fetus està gairebé acabat, té els sentits desperts i és capaç d’escoltar, olorar, degustar i percebre qualsevol contacte. Fins i tot pot veure una mica de llum a través de la mare. I, segons els experts consultats, els violins de Vivaldi i alguns divertiments de Mozart asserenen el fetus, mentre que el rock o alguns cops sonors de Beethoven li fan donar puntades.

Així va creixent

A les 8 setmanes

Mesura 2,5 cm i pesa 2 g. Té formats els braços, les cames i les principals articulacions, i comença a moure’s. Es veuen els dits de les mans i dels peus. La sang ja comença a circular.

A les 12 setmanes

Mesura 7,5 cm i pesa 18 g. Ja és reconeixible com a ésser humà, tot i que té el cap molt gros. Ja s’han desenvolupat els seus principals òrgans interns i li comencen a créixer les ungles.

A les 16 setmanes

Mesura 16 cm i pesa 140 g. Creix ràpidament i és capaç de moure’s amb energia, tot i que la mare encara no el nota. Es poden veure perfectament els seus òrgans genitals externs.

A les 40 setmanes

Mesura 51 cm i pesa uns 3 kg. Ja està madur i preparat per viure fora de l’úter. La pell està recoberta. Si naixés abans de la setmana 37, se’l consideraria un bebè prematur.

Què se sent dins de l’úter?

El fetus rep sons de l’interior del cos de la seva mare com els batecs del cor, la respiració i els moviments intestinals. També percep els sons procedents del que fa la mare, com quan parla o camina amb talons, a més de sentir el so exterior. El fetus està molt protegit dels sorolls. El fet que visqui en un ambient insonoritzat fa que els sons li arribin distorsionats, com han confirmat investigacions realitzades en ovelles amb micròfons intrauterins, detallen des de l’Institut Marquès de Barcelona. Segons aquests treballs, “la majoria de sons li arriben com murmuris (uns 30 decibels), mentre que la veu materna emesa en conversa en to normal (60 decibels) pràcticament no li arriba (24 decibels). A més, “com que la majoria dels sons són molt repetitius, s’hi acostuma i no hi reacciona ni li impedeixen dormir”.