Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

Sobre sensibilitat, animals i persones

Els animals generen tendresa i és recurrent la demanda de la canalla de tenir un animal de companyia, especialment gats i encara millor gossos. Què els agrada tant dels animals? Sens dubte, viure i gaudir la dependència de l’animal, la seva resposta incondicional, la seva disponibilitat per jugar, per passejar, per fer tot el que la criatura demana.

També cal valorar l’interès que desperta l’observació de la vida animal i especialment la dels mamífers: visitar granges, parcs zoològics, mirar documentals d’animals i, fins i tot, llegir llibres en què es pugui descobrir les relacions d’aquests éssers vius amb el seu grup, amb altres espècies i, especialment, amb les persones. Tot això permet aprendre i comprendre els perquès d’aquest interès de la canalla pel món animal.

Però retornem a casa i a les relacions amb els animals de companyia. Ben segur que quan es parla de la seva demanda de tenir-ne se’ls explica la importància de tenir-ne cura: que cal assegurar el seu benestar, que se sentin estimats, garantir la seva higiene i que cal respondre a les necessitats de passejar, jugar, etc. En definitiva, es valora, també, el benestar emocional de l’animal i per això cada vegada està més acceptat valorar el benefici mutu d’aquesta relació tant per a l’animal com per a les persones.

Sense dubtar gens ni mica d’aquesta valoració i d’aquestes informacions la pregunta que es planteja, de forma inevitable, és: com pot ser que no es doni la mateixa importància a les relacions entre les criatures? Bé, potser és una afirmació massa contundent, ja que evidentment amb paraules es transmet que cal respecte i quan hi ha un problema d’abús amb canalla amb necessitats específiques es posa en evidència que no es pot actuar de determinada manera i els hi expliquem. ¿Però no és cert que potser caldria posar més èmfasi, i no només amb paraules, a la necessitat de cuidar les persones?

No s’acaba d’entendre per què al pati o al carrer, quan no estan sota el control adult, sorgeixen actituds de maltractament i relacions inapropiades entre canalla -i fins i tot amb persones adultes-, especialment quan hi ha algun factor de fragilitat. Potser caldria reforçar més la idea que l’empatia no s’aprèn si no es practica.