Famílies... parlem-ne

Reflexions sobre estudis i enquestes

Quants estudis i quantes idees que ens donen els mitjans de comunicació. ¿Us hi heu parat a pensar? Massa vegades ens quedem en el titular i potser, com sempre, caldria que abans d’incorporar tantes dades o opinions analitzéssim què hi ha en el fons d’aquests estudis i què es queda al tinter.

El tema que m’hi fa pensar té a veure amb la tecnologia que va omplint, per no dir envaint, les nostres cases. Una tecnologia que engresca ràpidament la canalla, tan ràpid com creixen els nostres dubtes en relació al benefici del seu ús per als més petits: “Que llestos són que dominen la tauleta als 2-3 anys i mira com volen girar les pàgines del conte com si fos una tauleta!”, se sorprenen alguns pares; “És que neixen ensenyats!”, diuen altres. “Però vols dir que ja els hi hem de donar?”, reflexionen també alguns.

Fa uns dies ens donaven a conèixer un estudi que parlava dels canvis que es registren al cervell pel fet de fer anar els polzes ràpidament; donava a entendre que la canalla tindria un cervell més despert gràcies al WhatsApp, tot i que molts no escriuen els textos només amb els polzes. Curiosament, en canvi, ningú no s’ha parat a mirar què passa al cervell quan es fan servir tots els dits, o quan s’escriu un poema, o quan la canalla salta o va en bicicleta. És evident que estudiar tots aquests aspectes és més lent, necessita reflexió, provar, i no hi ha la rapidesa i immediatesa que dóna la tecnologia a la qual els anem acostumant.

Sense menystenir la immediatesa, ha sortit un altre estudi que, curiosament, parla de l’ús de les tauletes per part de criatures de menys de tres anys. Apunta que pot ser un element que afecti (no cal dir perjudiqui, perquè encara s’ha de veure) el cervell i les capacitats de desenvolupament “social i emocional” de la canalla. De moment les persones adultes ho intenten controlar, no sense alguna tensió afegida, però el que es posa en evidència amb aquest nou estudi és l’“autocontrol” en relació a l’ús d’aquestes tecnologies, si la canalla en podrà tenir. ¿Aconseguirem que en facin un ús responsable que no posi en risc el desenvolupament del llenguatge, la seva capacitat d’anàlisi lògica i, sobretot, les seves habilitats, el desenvolupament afectiu i la socialització analògica tan imprescindible per a les persones?