Pujarem dalt del cim amb el cor alegre

Conta la llegenda que a la pregunta de per què volia escalar la muntanya més alta del món, l'alpinista George L. Mallory -desaparegut a l'Everest el 1924- respongué: "Perquè és allà". En aquesta breu resposta hi ha tot el misteri i l'atractiu que la muntanya té per a moltes persones, inclosos pares i mares que comparteixen la seva afició amb els petits de la casa.

El Joan Carles Palos, periodista i expert muntanyenc, ho fa amb els seus dos fills -el Joan i el Biel, de 10 i 7 anys-, i compta amb la complicitat de la seva dona, amb qui, junts, transmeten l'amor pels cims als seus fills. Tots dos creuen que és important que els infants coneguin la muntanya. Gaudir-ne és l'objectiu principal i, a més, "és una manera de posar en pràctica els coneixements de medi natural que aprenen a l'escola: el relleu, la geografia, la toponímia".

Amb ells coincideixen el matrimoni format pel Tolo Balaguer i l'Antònia Maria Mir, pares del Nil i l'Isaac, de 7 i 4 anys. Abans de ser pares, sortien cada cap de setmana i feien travesses de llarga durada i ascensions a cims pirinencs: "Ens agrada a tots dos l'estètica de la natura, de la muntanya, dels camins, del bosc, del silenci, de l'esforç". Quan van néixer els petits de la casa van començar a fer sortides amb menys freqüència, "amb la motxilla al davant, al darrere, damunt el coll, com es podia!" Però els quatre surten a caminar sempre que poden. Creuen, com el Joan Carles, que la pràctica de l'esport de muntanya permet als seus fills "conèixer la naturalesa, respectar-la, estimar-la i, per tant, conservar-la".

Els infants i joves poden trobar en la muntanya "un espai diferent del que tenen al voltant cada dia, més lliure, però també amb normes bàsiques perquè no prenguem mal", explica Marc Zurriaga, president del Moviment Azimut, una associació dedicada al lleure a la muntanya i profundament vinculada a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. La muntanya, al seu parer, "permet l'exercici de descobrir coses cada dia i ens dóna un context ideal per aprendre; esdevé un espai d'aprenentatge, de valors, d'hàbits i de coneixements".

Créixer en valors

Tots coincideixen sobre els valors que aporta l'excursionisme: compartir, col·laborar, ajudar, respectar... "A més -afirma Zurriaga-, sempre hi anem en grup i normalment amb amics; per tant, l'amistat és un puntal molt important de les sortides". Afegeix que hi ha un component "de planificació, descobriment i sobretot esforç, que és un dels més importants i necessaris per a la vida i a la muntanya es treballa de manera fàcil i intuïtiva". Pel Tolo Balaguer i l'Antònia Maria Mir, practicar l'excursionisme aporta també "llibertat, colors, aire pur, senzillesa". Afirmen: "Ens obre una nova finestra al món, des d'un punt de vista tan diferent! Un espai on et sents petit i gran alhora".

¿Però a partir de quan podem sortir amb els nostres fills a caminar per la muntanya? El Joan Carles opina que "l'edat no importa": "Hi ha moltes famílies que surten amb bebès, només cal que la sortida sigui còmoda per a tots". El Tolo i l'Antònia hi coincideixen: "Qualsevol edat és bona, només cal triar la caminada adient, adequada sempre al més petit del grup". Per Zurriaga, el que és important és planificar bé la sortida: "Per als nens la muntanya és un joc, però per als seus responsables ha de ser una activitat ben pensada". Si és massa llarga, si falta l'aigua o si algú es perd, la sortida generarà angoixa. "Si la situació no és bona i els nens la pateixen, no voldran tornar-hi més".

Recomana: "Cal portar mapa, brúixola i mòbil sempre a sobre i sobretot planificar bé l'excursió i possibles alternatives. És molt important tenir una llicència federativa que ens cobreixi l'activitat que farem, en cas d'un possible accident".

Recomanacions

Quan el Tolo i i l'Antònia surten a caminar amb el Nil i l'Isaac porten sempre més aigua de la que creuen que necessitaran, crema solar per si cal i/o gorra amb visera. Recomanen "estar molt atents i pendents en els indrets on el camí ressegueix un vessant amb perill de caiguda". El Joan Carles Palos suggereix que evitem "transmetre als petits sensació de por o inseguretat, perquè l'infant capta la nostra preocupació i el que necessita és sentir-se segur". Per evitar males experiències és necessari "plantejar les rutes dins les nostres possibilitats i no obligar els nens a fer res que no vulguin fer: el més important és gaudir de la sortida".

L'objectiu sempre ha de ser passar una bona estona. "La muntanya mai és amiga dels objectius a qualsevol preu, ho podem pagar car, però amb els nens encara menys", afirma Zurriaga.

Cal plantejar les sortides "amb una idea i ser capaços d'anar fent sense preocupar-nos de si arribem al final o ens quedem a mig camí". Per fer atractiva la muntanya als petits, no podem forçar situacions: "Si ens plantegem pujar un cim i els obliguem a seguir endavant quan estan entretinguts amb altres coses, al final es cansaran de la sortida i no els agradarà. Si proposem la idea d'arribar al cim, però no és l'objectiu final, si no arribem a dalt perquè ens hem aturat a jugar pel camí, l'experiència per a ells serà millor i voldran repetir. La següent vegada el joc pot ser arribar al final", conclou.