M. JESÚS COMELLAS

No té els mateixos anys que tu!

"Mira què fa! I a mi em renyeu quan ho vull fer!" Aquesta és una de les demandes més freqüents per part de les criatures grans del grup familiar. O bé: "Mira què diu! No és així, t'ho inventes, no diguis mentides!" Respostes impacients davant les interpretacions que fan les criatures de 3 o 4 anys quan expliquen què han entès en veure una pel·lícula, en explicar què ha passat en una determinada circumstància o quan volen jugar amb els que tenen més edat. La desesperació és evident per part d'un grup i de l'altre. Les criatures més grans expliquen amb molta lògica la festa de l'escola o les normes del joc, però les petites ho fan amb manca d'informació i a partir de la seva visió del món. Realment no tenen la voluntat de falsejar els fets o de canviar les versions dels fets. Expliquen, amb ganes de participar, el que han entès a partir de la seva vivència, que, evidentment, és molt diferent a causa de l'edat. ¡I que n'és d'interessant aquesta manera d'explicar i entendre què passa! A cada edat s'entenen les informacions i les vivències en funció de les experiències. Per això és important entendre que, de mica en mica, es va creixent, i que durant tota la vida caldrà revisar, mirar, parlar i compartir punts de vista per entendre millor el nostre món.

Aquest debat, a taula i en el joc, passejant i anant a comprar, és una manera d'afavorir que ens entenguem i que es pugui despertar aquesta actitud, tan necessària, de deixar espai a les criatures petites perquè puguin explicar què han entès. És una manera d'afavorir la comprensió de tots plegats i és molt important per crear espais de participació i per evitar tensions, gelosies i creences de privilegis. Serà un espai per mostrar més comprensió de l'entorn i què podem esperar d'acord amb el que les criatures van aprenent. És evident que no es pot posar un llistó valorant només l'edat cronològica com si fos igual per a tothom. És millor fer referència a un procés: "Espera, que ho està explicant". "Ho ha entès així". "Deixem que acabi"… És una actitud que potencia la flexibilitat. Perquè cada persona creix a un ritme diferent, i deixar aquest marge pot afavorir el benestar personal i les relacions amb les criatures de la seva mateixa edat. I també que aprenguin dels infants més grans i dels adults que l'envolten.