M. JESÚS COMELLAS

No ho puc fer, els donaria un disgust

No és fàcil sentir aquesta frase en boca de la canalla. Més aviat sembla que quan no hi ha la presència adulta tot és possible i tot es pot fer, tot i saber que no se'ls permetria. Fins i tot en alguns casos és possible sentir "Ara que no hi són ho fem", perquè no és qüestió de saber què es pot fer, sinó de control.

Per què no ens preguntem com és que la canalla respon si hi ha control i actua de manera menys apropiada si no n'hi ha? De fet, tenen clares les ordres i prohibicions, però ¿no deu ser que se'ls ha donat a entendre que cal controlar-ho tot perquè funcioni? ¿O potser que no saben per què se'ls demana allò? Se'ls ha donat la confiança que "passi alguna cosa" quan no hi ha control? I, sobretot, ¿s'ha mostrat disgust per alguna decisió infantil inapropiada? ¿O resulta que hi ha "tanta comprensió" que la canalla pot saltar-se les normes perquè no ens ve de nou? Fins i tot no és inusual sentir el comentari "Jo també ho faria", o bé "Jo també ho vaig fer".

Tots aquests interrogants demanen una reflexió. Potser és que la canalla no fa cap malifeta, sinó que el problema és l'actitud de l'adult, que és qui pensa que poden saltar-s'ho tot quan no hi som i que, per tant, més val no explicar els criteris que donen sentit a les normes. Potser el focus ha de centrar-se en la confiança que, en els moments en què no hi hagi control, si coneixen els motius, el seu comportament s'ajustarà de manera apropiada, encara que potser de manera una mica més flexible. Potser també cal que la canalla, davant d'aquestes situacions menys controlades, hagi incorporat que no es pot donar un disgust als adults de casa (pares, mares, avis o àvies) i, per tant, segons què no ho han de fer.

No es tracta de xantatge, sinó de respondre per la confiança atorgada. Perquè s'ha comprès que aquesta confiança és també un vincle que exigeix resposta i que d'alguna manera protegeix en moments de menys control i de més riscos. Per això, pensar en el disgust de casa afavoreix no banyar-se en lloc no permès, o no consumir el producte que a casa no es dóna, al mateix temps que evita reaccionar de manera inapropiada i saber respondre a la pressió del grup. Perquè, quan hi ha tants caps per pensar, sovint les idees sobrepassen tota lògica, i el "No puc fer-ho que els donaria un disgust" és un bon argument.