No fumar i estar contents

Escric aquesta columna en una setmana en què dilluns coneixíem que l'Ajuntament de Girona multarà els adolescents que fumin al carrer i, divendres, els diaris ens fan saber que la consellera Rigau convida el professorat a mostrar-se content davant del seu alumnat, malgrat les retallades i les condicions educatives precàries. Així que torno a escriure sobre ètica, moralismes, hipocresies i pragmatismes.

A Girona tot sembla girar al voltant del vell i mel·liflu concepte de civisme, adornat ara de civilitat. No pas, però, de ciutadania. No acabo de trobar per què a l'alcalde li molesta menys el senyor gras que fuma fària a la terrasseta que l'adolescent recolzada al mur de l'Onyar jugant a senyoreta fumadora. Tampoc sé quines instruccions donarà a la Guàrdia Urbana per gestionar la dinàmica d'un grup jove que xerra i intenta ser feliç en un racó del parc mentre comparteixen el que fumen. No sé quin serà el manual familiar que distribuirà per saber els arguments que han de fer servir els pares fumadors quan arribi a casa la multa de 300 €.

Menys lliçons

Que governin com vulguin, però que no facin servir exemples moralitzadors com el de "menors" fumant en públic per fer passar "moralitats" de la conducta pública que oculten importants vicis dels que poden tenir privacitat. Amb els adolescents ja treballem perquè no tinguin interès per fumar, ja intentem que entenguin que el que la norma persegueix és aconseguir que triguin el màxim temps possible a fer-ho. Però si alguna cosa busquem és evitar que pensin que perseguim les seves formes de ser adolescents, de diferenciar-se de nosaltres. A l'escola no deixen que fumin perquè no és ni el lloc ni el moment i per això cap de les persones que està present ho fa. Si van al bar i volen fumar ho han de fer fora, com tothom. Per dissuadir-los-en, intentem que no s'emmirallin en els que han de sortir contínuament a fumar.

Les autoritats haurien d'adonar-se que, si per fumar s'amaguen o passen d'autoritats i ho fan de manera ostentosa, el que haurem aconseguit és que una part significativa més del seu món quedi lluny del nostre i fumar cobri una nova importància. Però com que els valors forts que ara dominen a l'ensenyament inclouen la hipocresia, cal que a l'escola o a l'escena pública siguem sempre per als adolescents uns bons adults: gent que pensa A, diu B i fa C.