EVA BACH

No em cau bé i no obstant l'aprecio

Estimar o valorar qui ens cau bé és a l'abast de molta gent. Menystenir o desqualificar qui ens cau fatal és encara més senzill. Ser capaços de valorar o d'apreciar qui ens cau malament o ens incomoda requereix una disposició anímica i unes habilitats socioemocionals que ben poques persones aconsegueixen assolir. El que estic plantejant és una dificultat força comuna i habitual que experimenten molts adults i també molts adolescents. Passa sovint, sobretot en els primers amors, que ens enamorem de qui no ens convé, d'una persona que ens enlluerna, que admirem o idolatrem i que, no obstant, ens tracta desconsideradament o ens fa patir. També sol passar en les relacions laborals. Podem tenir caps o companys brillants, amb qualitats innegables i fins i tot adorables que, no obstant, ens generen negativitat o malestar i ens repel·leixen.

Sentiments ambivalents

La nostra societat preconitza sentiments unívocs i molt sovint extrems o polaritzats -estimació o animadversió, solidaritat o hostilitat, acceptació o rebuig...- i els pares i mares també mirem de fomentar-los en els nostres fills i filles, ja que acostumen a ser més clars, simples i còmodes que els sentiments ambivalents i també pensem que són més segurs. De vegades volem canviar el sentiment d'un fill -cap a un amic o cap a la persona de la qual s'ha enamorat- pel contrari i per més que lluitem no ho aconseguim. I és que la solució no consisteix a eliminar un sentiment determinat, sinó a ensenyar a manejar i harmonitzar sentiments contradictoris. Podem apreciar i valorar una persona i, no obstant, ens pot convenir allunyar-nos del seu costat o aprendre a protegir-nos-en. Ens pot caure malament algú però tenir-li estima. Són contradiccions que poden provocar una gran tristor o frustració i que no acostumen a ser fàcils de sostenir. La veritable maduresa emocional consisteix a ser capaç de conjugar emocions contraposades. I la veritable empatia suposa comprendre els sentiments o les reaccions d'un altre quan difereixen de les nostres. Posar-se en la pell dels qui ens són afins no té gaire mèrit. Ser capaços d'apreciar qui no ens cau bé, sí.