Mentre en la lectura s’aconsegueix sovint que petits i grans descobreixin el plaer de llegir “i disfrutin de la literatura”, en el cas de les matemàtiques “acaben comptant, però no descobreixen el plaer de fer-ho”, assegura el catedràtic Claudi Alsina, i d’aquí que s’acabi dient que “les matemàtiques són avorrides”. Però hi ha fórmules perquè no sigui així:
1 Formant en matemàtiques “perquè difícilment es pot estimar sense conèixer”.
2 Relacionant-les amb les altres branques del coneixement. Si es parla del número 2, es poden dir frases fetes en què intervé el número 2:
• A qui no vol brou, dues tasses.
• A qui no vol cos, dos plats.
• Les desgràcies vénen de dues en dues.
3 Aplicant-les. El 2 i la vida quotidiana:
• Tenim 2 mans, 2 braços, 2 cames, 2 peus, 2 pulmons, 2 ronyons, 2 ulls, 2 orelles...
• Pagui’n 2 i emporti-se’n 3! Quin descompte és?
• Comptem el 2 amb 2 dits, però podem explicar que això és cultural i cada cultura col·loca els 2 dits de forma diferent.
4 Sorprenent. El 2 i la família:
• Quants ascendents directes tenim? Comptem-los! 2 pares, 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis... Les potències de 2 serveixen per comptar els nostres familiars! Com inventar una bona denominació per a tots aquests familiars?
